¿Valores el teu lloc a la vida?

Hi havia dues pedretes que vivien enmig d’altres al llit d’una torrentera. Es distingien de les altres pel seu color blau intens. Quan els hi tocava el sol brillaven com dos bocins de cel caiguts a l’aigua.

Tot sovint conversaven sobre allò que serien quan algú les descobrís: «Formarem part de la corona d’una reina», es deien l’una a l’altra. Finalment, un dia algú les va recollir. Durant unes setmanes van passar molta calor a dins d’una capsa, fins que algú les va agafar i les va incrustar a una paret, igual que amb altres pedres, ficant-les a dins d’un llit de ciment enganxós. Van plorar i suplicar, van maleir, insultar i amenaçar, però dos cops de martell les van enfonsar encara més a dins del ciment. Des d’aquell dia no van pensar en cap altra cosa més que en fugir. Es van fer amigues d’un fil d’aigua que de tant en tant corria per damunt d’elles i les pedretes li deien: «Filtra’t per sota nostre i arrenca’ns d’aquesta paret maleïda». Així ho va fer el fil d’aigua i al cap d’uns mesos les pedretes ja ballaven una mica al seu llit. Finalment, en una nit humida, les dues pedretes van caure i, jaient a ter-ra, van fer una mirada cap al mur que havia estat llur presó. La llum de la lluna il·luminava un esplèndid mosaic. Mil·lers de pedretes de tots els colors formaven la figura de Jesucrist. Però en el rostre del Senyor hi havia quelcom d’estrany: estava cec. Les dues pedretes van comprendre aleshores: ara se n’adonaven que elles eren les ninetes

dels ulls del Crist...
Al matí següent, el guardià, distret, va ensopegar amb una cosa estranya al terra. En la penombra es va posar a escombrar; amb l’escombra va recollir les dues pedretes i les va llençar al pot de les escombraries. ¡Quin final tan trist quan podria haver estat gloriós si les pedretes haguessin tingut una altra visió! Tots nosaltres som com pedretes que formen part d’un mosaic. ¿Quina és la teva funció en el mosaic on ets? Jesucrist té un pla meravellós per a cada un de nosaltes. Ell té un lloc en aquest món per a tu, on puguis gaudir de la benaurança de ser útil en la seva obra. ¿No entens per què ets on ets? Pregunta-li a Ell “per a què” hi ets. No preguntis “per què”, sinó “per a què”. Siguis on siguis, veuràs que no hi ha satisfacció més gran en aquesta vida que fer la voluntat de Déu. «Molt bé, servent bo i fidel! Has estat fidel en poca cosa; jo t'encomanaré molt més. Entra al goig del teu Senyor» (Mateu 25,21) són paraules pronunciades pel Senyor Jesucrist, que es faran realitat en la teva vida.