En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Salomó en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué: «Digue’m què vols que et doni.» Salomó li respongué: «Senyor, Déu meu, vós m’heu fet rei a mi, servent vostre, perquè ocupés el tron de David, el meu pare, però sóc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobo enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar, de tan nombrós com és. Feu al vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Sense això, qui seria capaç de governar aquest poble vostre tan considerable?» Al Senyor li agradà que Salomó li hagués demanat això, i li digué: «Ja que no demanes molts anys de vida, ni riquesa, ni la vida dels teus enemics, sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia, jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que ni abans de tu ni després ningú no se’t podrà comparar.»
El Senyor és la meva heretat;
vull estar atent a les vostres paraules.
M’estimo més la llei que surt dels vostres llavis
que mil monedes d’or o de plata.
R. Com estimo la vostra llei, Senyor!
Que el vostre amor em conforti,
com vau prometre al vostre servent.
Quan arribi la vostra pietat,
jo tindré vida, la llei farà les meves delícies. R.
Jo aprecio els vostres manaments
més que l’or i més que tot,
per això m’estimo els preceptes,
i m’emparo dels camins enganyosos. R.
És admirable el vostre pacte,
per això el té present la meva ànima.
La vostra paraula, explicada,
dóna llum i l’entenen els senzills. R.
Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d’una multitud de germans. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.
En aquell temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. »També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà. [»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents d’entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. »Ho heu entès, tot això?» Li responen: «Sí que ho hem entès.» Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu cofre joies modernes i antigues.»]
Recordo que en la
meva infantesa sentia cantar una cançó que deia que hi ha tres coses a la vida que són molt importants per les quals cal donar gràcies a Déu: la salut, els diners i l’amor. Certament, en
aquesta vida tenim molts motius per donar gràcies a Déu, i també per demanar-li allò que creiem que ens és més necessari i convenient; ara bé, com que ens sembla que això de demanar
diners pot sonar a un interès materialista, ens conformem demanant salut i amor; tanmateix, en aquesta vida hi ha quelcom d’important que no sabem valorar prou i que ens oblidem de
demanar-li a nostre Senyor: la saviesa, que és un dels set dons de l’Esperit Sant. La saviesa procedeix de Déu, ens fa gaudir del coneixement diví i s’orienta cap a la nostra salvació.
Amb molt d’encert i humilitat, el rei Salomó va demanar a Déu la saviesa necessària per poder guiar el seu poble, per ser capaç de discernir el mal del bé; i aquesta petició agradà al
Senyor. Tot examinant la nostra vida, ¿sabem demanar a Déu allò que ens convé?
Jesucrist és la Paraula de Déu, l’Eterna Saviesa encarnada que ensenya als homes
la saviesa que cal per assolir el Regne del cel. El seu ensenyament a través de les paràboles és particularment viva i apta per moure el cor i la intel·ligència i, per tant, per moure’ns
a discernir i actuar en conseqüència. Jesús compara el Regne del cel a un camp on hi ha un tresor amagat: qui el troba, l’oculta per un instant i va a vendre tot el que té per comprar
aquell terreny; o també a la perla de gran valor trobada per un comerciant, una joia per la qual val la pena invertir tot el que tenim. En llegir aquest fragment de l’Evangeli, he
recordat com vaig gaudir en la meva adolescència de la lectura de la novel·la de Robert Louis Stevenson, La illa del tresor. És impressionant
veure com el jove Jim i els seus companys s’embarquen en una aventura incerta fiant-se només d’un mapa que havia deixat un vell pirata. Amb aquell sol indici van tenir prou per arriscar
tota la seva fortuna i noliejar un vaixell per arribar a l’illa llunyana on hi havia el tresor. Als cristians se’ns ha donat molt més, perquè tenim la paraula de Jesús que ens convida,
tenim els seus ensenyaments i exemples recollits en la Sagrada Escriptura, tenim els sagraments que Ell ha instituït i que nosaltres celebrem, i tenim, finalment, el testimoniatge dels
qui ens han precedit en el camí de la fe; hi ha milions de cristians, al llarg de la història, que abans de nosaltres han venut tot el que tenien per aconseguir la perla preciosa i
adquirir el camp on hi ha el tresor amagat: per tot això, allò que el Crist ens demana no és un salt en el buit, sinó tot el contrari: juntament amb la seva proposta hi ha la seva persona
a la qual ens hi podem adherir i amb la qual podem emprendre el camí. Aquesta és la raó per la qual hom viu el cristianisme en l’Església, perquè el capital necessari per aconseguir la
perla o adquirir el camp ens el dóna Jesucrist mateix al preu de la seva sang, ¿ho acceptarem?, ¿ho rebrem amb alegria, humilitat i agraïment? No hi ha dubte que aquest és el primer pas
en el camí que ens menarà a la glorificació dels fills de Déu la qual ens parla l’apòstol sant Pau.
El Regne del cel, és a dir, l’Evangeli, la fe cristiana, la gràcia i l’amistat amb Déu, és el tresor amagat que alhora és present al món i que sovint no sabem veure; molts el tenen ben a prop, però no el descobreixen; o, potser, encara que l’hagin descobert, no el saben valorar i el descuren, tot preferint el regne terrenal: els plaers, les riqueses i satisfaccions de la vida material. Solament aquell que tingui el cor dòcil per discernir el bé del mal, allò que és etern d’allò que és transitori, l’aparença de la substància, sabrà decidir-se a «cremar les naus», a vendre tot el que té per assolir el Regne i viure plenament la vida dels fills de Déu. Certament, Jesucrist ens demana molt, però també és cert que Ell ens ho dóna tot.