Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l'alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s'acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s'apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar, i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d'Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Déu meu doneu al rei el vostre dret, doneu al príncep la vostra rectitud. Que el rei governi amb justícia el vostre poble, que sigui recte amb els humils
R. Tots els pobles, Senyor, us faran
homenatge.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d'un mar a l'altre,
des del Gran Riu fins a l'extrem del país. R.
Li portaran obsequis les illes i els reis de Tarsís;
els reis d'Aràbia i de Sabà li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles. R.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S'apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d'ara, per l'evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Quan va néixer Jesús, a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d'Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s'aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: Tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s'informà ben bé del moment en què s'havia aparegut l'estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l'audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s'adonaren que l'estrella que havien vist aixecar-se anava davant d'ells fins que s'aturà sobre el lloc on hi havia el nen. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
En explicar-nos la visita i l'adoració dels Mags al Nen Jesús, Mateu contraposa dos mons diferents: el dels qui viuen a les tenebres i el dels qui habiten en la llum. En les tenebres hi són Herodes, els poderosos de l'època, els grans sacerdots i els lletrats del poble, aquells que dominaven i eren experts en la Llei i la Sagrada Escriptura; curiosament són els qui haurien de viure en la llum, però l'han apagada al seu cor. Els savis, els entesos i especialistes consultats, respongueren la pregunta d’Herodes amb tota exactitud, sabien amb certesa que el Rei dels jueus havia de néixer a Betlem i en una època com aquella; així ho van dir i ho van encertar. Tanmateix, no van ser capaços de sortir de les tenebres en què hi vivien; la seva saviesa no els va posar en moviment per encaminar-se cap la llum que anunciaven els profetes, sinó que, ben al contrari, els va posar en guàrdia contra ella. A Herodes, aquesta resposta que l’il·lustra li serveix per ordir un atac violent, perquè veu una amenaça per al seu tron i el seu mode de vida. Cap d’ells no sabia fins a quin punt el Nen de Betlem arribaria a soscavar els fonaments de la vida que gaudien i canviaria radicalment el curs de la història deixant al descobert els punts febles del seu sistema polític, social i religiós. D'aquesta manera, es va fer realitat, el que diu el pròleg de sant Joan: «El món no el reconegué; va venir als seus, però els seus no el van rebre». Davant d'aquests homes, l'evangelista ens presenta uns altres que vénen dels pobles que vivien a les tenebres, però de les quals en volen sortir per deixar de viure en la foscor; són uns homes que tenen una inquietud que els fa marxar de casa i de la seva pàtria per anar a la recerca del Rei anunciat en el cel, de Déu fet home que els espera per sorprendre'ls i fer que donin una lliçó de fe al món. Perquè el més meravellós d'aquests mags d'Orient que van caminar fins a Jerusalem des de la foscor del seu paganisme, és que van ser capaços de veure el Rei que buscaven en el Nen que van trobar. No hem tornat a saber gaire cosa més d'ells, però cap rei de la història, no ha suportat el pas del temps mantenint intacta la seva popularitat i la seva vigència com els Reis Mags que, any rere any, ens visiten i passen pel món fent el miracle de compartir amb d’altres l'alegria que ells van viure a Betlem.
A més del goig que experimentaren en la seva trobada amb Jesús, als Mags se'ls va revelar que la seva vida estava en perill. Van haver de fugir dels poderosos que els havien encaminat fins al Messias; era summament perillós tornar a Herodes per explicar-li que finalment havien trobat al Rei que cercaven. Sembla ser que és molt arriscat això de trobar-se amb Déu i explicar-ho als homes. ¡Quants creients han estat perseguits al llarg de la història perquè s'han atrevit a dir-li al món com és el Déu amb el qual s'han trobat! I és que la trobada de Déu pot resultar summament compromesa i enutjosa quan té lloc en la sinceritat i amb la intenció de buscar-lo intentant d’acceptar-ne totes les conseqüències. Però hi ha quelcom en el relat evangèlic d'avui molt interessant de subratllar: el fet que els Reis van tenir la seva Epifania, la seva manifestació de Déu, perquè van saber reconèixer el rostre de Déu en els trets d'un nen, és a dir, en el rostre d'un ésser humà; i és que si no som capaços de trobar-nos amb Déu en els homes, no el descobrirem mai. Almenys no trobarem mai el Déu de Jesús, que no és una entelèquia o un ésser només per a l'especulació o la pregària, sinó que és Algú viu i proper que ens espera amagat a la mà de l'home que hom tendeix a nosaltres perquè l’estrenyem quan pateix o quan gaudeix.
Potser mai no insistirem prou en aquest aspecte de la vida cristiana. Anar a trobar-nos amb un Déu en el qual només hom pensa o al qual només hom li prega, compromet molt poc; anar a trobar-nos amb un Déu que he de descobrir en l'home, sabent que aquest home, perquè Déu ho ha volgut així, és el meu germà al qual he de estimar tant com m'estimo a mi mateix, és quelcom que comporta conseqüències imprevisibles i, de vegades, molt molestes. però si no caminem per aquest camí és molt possible que mai assolim la nostra particular i esplèndida epifania. ¿No és avui un dia especial per demanar confiadament nostre regal de Reis?, ¿en què ha de consistir aquest regal que mai no hauríem d’oblidar de posar a la carta? En renovar la il·lusió de la infància per trobar el tarannà i l'esperit que van fer als Mags sortir de casa, preguntar ansiosament i descobrir Déu, iniciant així un camí de conversió.