L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU, 15 d'agost

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1.3-6a.10ab)

El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»

 

Salm responsorial [44,10bc.11-12 ab.16 (R.: cf.10b)]

La princesa t’espera enjoiada,
l’esposa et ve a la dreta, vestida amb or d’Ofir. R.

R. Teniu la reina a la dreta, vestida amb brocats d’or.

Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
el rei està corprès de la teva bellesa.

És el teu senyor: fes-li homenatge. R.

Conduïdes entre cants de festa,
s’acosten al palau del rei. R.

 

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-27a)

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.

 

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-56)

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

 

La solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu és un ressò de la Pasqua i ens ajuda a contemplar la figura de Maria des d’una doble perspectiva: en relació amb el Crist i amb l’Església. Es tracta de les dues facetes d’una mateixa realitat: l’acció del Crist es perpetua en l’Església al llarg dels segles; Ell es fa present en el seu poble, del qual Maria és Mare i model de persona creient i fidel a la voluntat de Déu. En l’Assumpció de la Mare de Déu veiem com el triomf del Crist sobre la mort s’estén a tots els membres del seu cos: en nosaltres, encara com una promesa; en Maria, com una obra ja acomplerta. Sant Pau, en la primera carta als Corintis, ens parla  de la victòria del Crist ressuscitat sobre la mort i de la regeneració universal que corona la seva obra salvífica, i en aquesta obra Maria hi té un paper destacat.

Tots morim per causa del pecat d’Adam, tal com diu l’Apòstol. El Crist, home perfecte en el qual no hi ha pecat, ha volgut sotmetre’s a la llei de la mortalitat per a vèncer la mort en el seu propi terreny. Assumint la nostra condició humana, des del naixement fins a la mort, la transfigura amb el seu poder diví. La Verge Maria també va  experimentar la mort en la seva condició humana, però no a causa del pecat, absent en ella, sinó per la participació en el misteri del seu Fill, mort i ressuscitat; per això, els cristians creiem que no va conèixer la corrupció del sepulcre i que ara viu en cos i ànima –és a dir, en tota la seva realitat personal– amb Déu. La solemnitat d’avui arrenca d’una antiga festa, celebrada a Orient i Occident, anomenada Dormició de la Mare de Déu, que contemplava la mort de Maria com un adormir-se plàcidament en el Senyor. La creença en la incorrupció del cos virginal de Maria va donar lloc a la fe en l’Assumpció: Després de la seva vida mortal, Maria, plena de l’Esperit Sant, va ser assumida per Déu a la glòria immediatament després de la mort, participant, la primera de tots, en la resurrecció del Crist. Aquesta assumpció és en realitat el coronament de l’assumpció que va fer Déu de Maria des del primer instant de la seva vida, ja que des de l’eternitat l’havia escollida per Mare del seu Fill.

 

            Si el Crist és el nou Adam, és a dir, el nou home, pel qual ens ve l’alliberament del pecat i de la mort, la fe cristiana ha vist sempre en Maria la nova Eva, la nova Mare de tots els vivents, associada pel Crist a la seva obra salvadora i donada per Ell mateix des de la creu com a Mare de tota la humanitat. És per això que Maria participa de la reialesa del Crist. També nosaltres, a partir del Baptisme, comencem a participar d’aquesta condició reial que esdevindrà plena en la vida eterna, quan el Crist serà tot en tots. Diverses vegades, Maria és invocada com a reina: reina dels àngels, reina dels patriarques, reina dels apòstols, reina dels màrtirs, reina dels confessors, reina de les verges, reina de tots els sants, reina concebuda sense pecat original, reina assumpta al cel, reina del sant rosari, reina de la família, reina de la pau. La seva reialesa manifesta la seva tendra condició de mare que ens protegeix, ens empara i ens impulsa a viure l’aventura de la fe. La seva reialesa no és segons els criteris del món, no es tirànica i l’ha merescuda pel fet d’haver-la apresa en el sofriment, la discreció, el servei i la donació total a la voluntat de Déu. De totes les advocacions que hem citat anteriorment, vull ressaltar la de reina de la pau en un món que tant necessita la concòrdia i la fraternitat.

FACEBOOK

TWITTER



Free counters!