Diumenge 1 d'Advent

Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà i Jerusalem. Als darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi afluiran, hi aniran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes; perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor.» Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor.

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor.» 
Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem. 

R. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.» 

És allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor. 
A complir l’aliança d’Israel, 
a lloar el nom del Senyor. 
Allí hi ha els tribunals de justícia, 
els tribunals del palau de David. R. 

Augureu la pau a Jerusalem: 
Que visquin segurs els qui t’estimen, 
que sigui inviolable la pau dels teus murs, 
la quietud dels teus merlets. R. 

Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: 
«Que hi hagi pau dintre teu.» 
Per la casa del Senyor, el nostre Déu, 
et desitjo la felicitat. R.

Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Avui tenim la salvació més a prop nostre que quan vam abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament com a ple dia. Fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor.

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l’home passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l’un fóra pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fóra presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»

Comencem un nou temps litúrgic que hem de viure en “l’ara i avui” mencionats per l'apòstol Pau. L'Advent és temps de conversió, de gràcia de Déu i de renovació personal i comunitària que ens prepararà per celebrar amb intensitat el temps de Nadal. D'altra banda, estem a l'època de l'any en què els dies són més curts i les nits més llargues. Totes aquestes circumstàncies ens conviden a mantenir-nos vigilants i a no deixar passar inconscientment l'oportunitat de viure en la presència del Senyor i d'aconseguir la salvació. El Fill de Déu es fa home i ve a nosaltres, preparem-nos-hi per rebre’l. La celebració de la primera vinguda de Jesucrist al món en Nadal és la garantia de la seva segona vinguda, quan la salvació arribarà a ser una realitat definitiva per a cada persona. Entretant, mentre caminem en aquest món i vivim en l'esperança, haurem de donar prova de moderació i de sentit comú en l'ús dels béns materials i dels plaers que podrien atabalar-nos el cor i adormir-nos fins al punt de fer-nos perdre l'interès pels béns de l'esperit. No podem ni hem de ser com els que només viuen «de la teulada en avall», com la gent en temps de Noè, que feia una vida més o menys normal en la seva quotidianitat, sense pensar en res més, i no es va donar de l'arribada del diluvi. Cal estar atents i vigilants.

            En el temps del Seminari, ens explicava un professor de filosofia que el mussol era el símbol de la filosofia i dels filòsofs. En les faules, en els contes i en els dibuixos animats, gairebé sempre el mussol és l'animal que apareix representant el paper d’intel·lectual o de savi, i això deu ser perquè a la nit, mentre els altres animals dormen, el mussol està despert, vetllant amb els ulls oberts i mirant tot el que l’envolta amb una postura que sembla reflexiva. Si per filosofia entenem l'amor a la saviesa, llavors el cristià ha de tenir aspiracions de filòsof, perquè Déu és la font de la vertadera saviesa i l'únic que ens la pot concedir. La saviesa divina se'ns ha manifestat en Jesucrist, el Fill de Déu fet home que ha vingut a nosaltres per fer-nos fills de Déu. Ell ens ha dit en diverses ocasions: «Vetlleu!, estigueu alerta!, no sabeu el dia ni l'hora» Reblant el clau, Sant Pau ens exhorta: «Adoneu-vos del moment que esteu vivint». No és pas una postura assenyada viure endormiscats en els plaers o ofegats en les preocupacions materials, puix que llavors la vida corre el perill d’escolar-se cap a l'absurd. Solament els qui estiguin desperts i siguin sobris podran reconèixer la presència del Crist i revestir-se d'Ell. Per això, l'Advent és temps propici per a la conversió, per netejar i posar en ordre la casa interior del nostre cor i la nostra vida en ordre a rebre i acollir el Crist.

            Tot cristià és cridat a revestir-se del Crist. En la rutina diària, quan ens aixequem al matí, fem més o menys quatre coses: pensar en la roba que ens posarem, treure’ns el pijama, dutxar-nos –en molts casos– i vestir-nos amb la roba que hem pensat. Aquesta idea la recull Sant Pau i l'aplica a la vida cristiana. Ningú no pot revestir-se del Crist si abans no pensa en Ell. ¡Què bonic és que el nostre primer pensament, en començar la jornada, sigui per a Ell!: «Així que em llevo, Senyor, ja penso en vós, perquè vós m’heu ajudat», canta un responsori de Laudes. La llum i el començament d'un dia nou ens fa pensar en la resurrecció, en la qual esperem de participar. Tampoc podrem revestir-nos del Crist si abans no ens hem despullat de tot allò que n’és contrari. Tinguem clar que no podem pretendre pas ser seguidors de Jesús i mantenir al mateix temps uns determinats pensaments, actituds i fets que no concorden amb el missatge evangèlic. El qui posa el seu cor en els plaers, en els diners, en l'afany de poder i en altres ídols vans, no s'entusiasmarà pas amb el Sermó de la Muntanya; per a ell, l’Evangeli, lluny de ser una Bona Notícia i un missatge d'alliberament, serà una llosa opressora. Així com a ningú no se li ocorre de posar-se la roba del dia damunt del pijama, així tampoc ningú no pot estimar dos senyors. I així com acostumem a dutxar-nos abans de vestir-nos, fem memòria del que ha representat per a nosaltres el Baptisme, que ens ha unit al Crist per sempre. Que aquest Advent ens porti un desig d'estrenar una vida nova i que, il·luminats per l'Esperit Sant, afermem els nostres passos en el camí de la salvació.