Diumenge 14 durant l'any

El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país.»

Us exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre. 
Us beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom.

R.Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu. 

El Senyor és compassiu i benigne, 
lent per al càstig, gran en l’amor. 
El Senyor és bo per a tothom, 
estima entranyablement tot el que ell ha creat. R. 

Que us enalteixin les vostres criatures, 
que us beneeixin els fidels; 
que proclamin la glòria del vostre regne 
i parlin de la vostra potència. R. 

Totes les obres del Senyor són fidels, 
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça. R.

Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»

 

 

L’evangeli de Mateu recull tres crides de Jesús que els seus seguidors hem d’escoltar amb atenció, ja que poden transformar l’ambient de desencís, cansament i avorriment que de vegades hom respira en alguns sectors de les nostres comunitats i que afecten també a la nostra vida personal.

            «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar». Aquesta és la primera crida i s’adreça a tots aquells que viuen la religió com una càrrega pesada. ¿No és veritat que no són pas pocs els cristians que viuen aclaparats per la seva consciència? No són grans pecadors, però han estat educats per tenir sempre present el seu pecat i no coneixen la joia del perdó continu de Déu. Si es troben amb Jesús, se sentiran alleujats. També hi ha cristians cansats de viure la seva religió com una tradició gastada. Si es troben amb Jesús, aprendran a viure de gust amb Déu. Descobriran una alegria interior que avui no coneixen pas. Seguiran Jesús, no per obligació sinó per atracció.

            «Accepteu el meu jou, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera», heus ací la segona crida. Jesús no aclapara ningú. Ben al contrari, allibera el millor que hi ha en nosaltres puix que ens proposa viure fent la vida més humana, digna i santa. No és fàcil de trobar una manera més apassionant de viure. Jesús no introdueix ni pors ni pressions, sinó que ens n’allibera; fa créixer la llibertat, no les servituds; desvetlla en nosaltres la confiança, mai no la tristesa; ens atreu cap a l’amor, no cap a les lleis i preceptes. Ens convida a viure fent el bé.

            «Feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu», és la tercera crida. Hem d’aprendre de Jesús a viure com Ell. Jesús no ens complica pas la vida, sinó que la fa més clara i senzilla, més humil i més sana, ofereix descans i mai no proposa als seus seguidors res que Ell no hagi viscut. Jesús ens convida a seguir-lo pel mateix camí que Ell ha recorregut. Per això pot entendre les nostres dificultats i els nostres esforços, pot perdonar les nostres turpituds i errors, i animar-nos sempre a que ens aixequem.

            Cal que centrem els nostres esforços en promoure un contacte més vital amb Jesús en tants homes i dones necessitats d’alè, descans i pau. Causa tristesa veure que és precisament la seva manera d’entendre i viure la religió el que porta a moltes persones, quasi inevitablement, a no conèixer l’experiència de confiar en Jesús. Penso en tantes persones que, a dins i a fora de l’Església, viuen perduts, sense saber a quina porta trucar. Si descobreixen Jesús de debò, ¿no serà per a ells i per a nosaltres una gran notícia? ¿No serà aquest l’autèntic coneixement que Déu ha reservat als humils i senzills de cor?