Diumenge 21 durant l'any

El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei: «Et faré caure del pedestal, et derrocaré del lloc que ocupes. Aquell dia cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d’Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li posaré les teves insígnies, li donaré l’autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà. Li posaré a l’espatlla la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú no tancarà, i quan haurà tancat, ningú no podrà obrir. El fixaré com un clau en un indret segur, i serà un tron gloriós per a la família del seu pare.»

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, 
us vull cantar a la presència dels àngels. 
Em prosterno davant del santuari.

R. El vostre amor perdura sempre. 
Acabeu la vostra obra, Senyor. 

Enalteixo el vostre nom perquè estimeu i sou fidel. 
Sempre que us invocava, m’heu escoltat, 
heu enfortit la meva ànima. R. 

El Senyor és excels, 
però es mira els humils, 
mentre que els altius, 
els esguarda de lluny. 
El vostre amor perdura sempre. 
Acabeu la vostra obra, Senyor. R.

Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l’ha assessorat com a conseller? Qui s’ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.» Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.» Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que deslliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.» Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

Déu és un misteri insondable que ens depassa, malgrat que alhora ens penetra per tot arreu. ¿Qui no ha experimentat algun cop la grandesa de Déu? És una grandesa de bondat, i al seu costat no hi ha ningú que sigui bo del tot. Aquest sentit de l’admiració i el respecte són necessaris i saludables. Atansem-nos a Déu amb respecte, entrem en la seva escola: A Déu ningú no l’ha vist mai, el Fill únic, que és al si del Pare, és qui ens l’ha fet conèixer, puix que Jesucrist és el camí, la veritat i la vida i ningú no hi va al Pare sinó per Ell. Qui ha vist el Fill de Déu ha vist el Pare. La salvació passa a través de la mediació, és a dir, a través dels mateixos homes; no hi ha res a objectar a aquesta realitat, ja que Déu ho ha volgut així, perquè és el mode de comunicació més adaptat a la nostra manera de ser. Déu s’ha mostrat a través de fets i paraules que podem captar i, en un devessall d’amor, el mateix Verb s’ha fet home. Aquesta realitat encarnatòria prossegueix en l’Església, sagrament visible de la salvació, perquè allò que era visible en el Jesús de la història ha passat ara a fer-se visible en els sagraments.

La nostra època es caracteritza per les enquestes als mitjans de comunicació. Les preguntes i respostes sempre han estat i continuen sent uns bons instruments per captar, assimilar i conèixer. Hi ha preguntes que són profundes i vitals, i també hi ha respostes que igualment poden ser-ho. Jesús pregunta avui als apòstols sobre l’opinió de la gent respecte d’Ell. Les respostes denoten una comprensió parcial, se situen únicament en el reconeixement de la seva condició profètica, però escapen a una justa comprensió de la personalitat de Jesús. Aquest sondeig tenia la intenció de preparar una pregunta personal i directa als deixebles. Ara s’han de definir: «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc jo?» Pere, el primer dels apòstols, respon per tots: «Vós sou el Messias, el Fill de Déu vivent» Avui queda destacada la figura de Pere en la línia de fonamentar l’Església; la seva persona i el seu ministeri confereixen solidesa a la fe. Aquesta mateixa pregunta ens l’adreça Jesús moltes vegades al llarg de la vida: ¿Qui sóc jo?, ¿què represento per a tu?, ¿quina importància tinc a la teva vida? La nostra resposta també ha de ser ràpida, sincera i agosarada: Vós sou la màxima esperança, Vós sou el Fill de Déu encarnat per salvar-nos, el Bon Pastor que dóna la seva vida per les ovelles, l’amic que dóna la seva vida pels seus amics. ¡Quina pau quan responem sincerament al Senyor i el reconeixem com a primer i únic en la vida!

La fe de Pere és gran, i Jesús en fa lloança, però no és pas un mèrit de l’apòstol, sinó un do de Déu. «Això no t’ho ha revelat ningú de carn i sang, sinó el meu Pare del cel». El do sempre és precedent. ¿Què és el que Pere ha fet? Hi ha cooperat, s’ha obert a la gràcia divina. Les paraules de Jesús adquireixen un to transcendent i impressionant: «Jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església». Damunt Pere creient serà construït l’edifici de la comunitat cristiana. Sobre la seva fe ferma s’aixecarà la casa de Déu. Pere serà l’home de les claus, el qui té un poder sagrat, un poder referit a la santificació dels germans. Lligar i deslligar són prerrogatives molt importants destinades a la vertebració i a la comunió del poble de Déu. Pere serà el fonament visible d’aquesta comunió i donarà fermesa a l’Església; tot això continua en la successió apostòlica que arriba fins el dia d’avui. La tasca de Pere és molt important per a l’Església; per successió la compleix ara el Papa. A través d’aquest ministeri es manté viva la predicació evangèlica i el testimoniatge d’amor que correspon sempre a l’Església. ¡Agraïm el do de Pere! ¡Valorem el paper del seu successor! Recordem que el Papa té la tasca d’animar l’Església i fer-ne una comunió veritable. Per això, pensar avui en Pere ens fa conscients que som Església apostòlica, fonamentada sobre el col·legi apostòlic presidit pel Papa. Preguem, doncs, d’una manera especial pel Papa Francesc: que el Senyor l’assisteixi sempre en el ministeri que li ha confiat. Preguem perquè tots, units al Papa i als bisbes, visquem una veritable comunió que sigui signe eloqüent per a tots els germans del món. I, com Pere, diguem avui i sempre a Crist: Vós sou el Messias, el Fill de Déu vivent.

El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei: «Et faré caure del pedestal, et derrocaré del lloc que ocupes. Aquell dia cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d’Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li posaré les teves insígnies, li donaré l’autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà. Li posaré a l’espatlla la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú no tancarà, i quan haurà tancat, ningú no podrà obrir. El fixaré com un clau en un indret segur, i serà un tron gloriós per a la família del seu pare.»

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, 
us vull cantar a la presència dels àngels. 
Em prosterno davant del santuari.

R. El vostre amor perdura sempre. 
Acabeu la vostra obra, Senyor. 

Enalteixo el vostre nom perquè estimeu i sou fidel. 
Sempre que us invocava, m’heu escoltat, 
heu enfortit la meva ànima. R. 

El Senyor és excels, 
però es mira els humils, 
mentre que els altius, 
els esguarda de lluny. 
El vostre amor perdura sempre. 
Acabeu la vostra obra, Senyor. R.

Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l’ha assessorat com a conseller? Qui s’ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.» Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.» Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del regne del cel: tot allò que deslliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.» Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.

Déu és un misteri insondable que ens depassa, malgrat que alhora ens penetra per tot arreu. ¿Qui no ha experimentat algun cop la grandesa de Déu? És una grandesa de bondat, i al seu costat no hi ha ningú que sigui bo del tot. Aquest sentit de l’admiració i el respecte són necessaris i saludables. Atansem-nos a Déu amb respecte, entrem en la seva escola: A Déu ningú no l’ha vist mai, el Fill únic, que és al si del Pare, és qui ens l’ha fet conèixer, puix que Jesucrist és el camí, la veritat i la vida i ningú no hi va al Pare sinó per Ell. Qui ha vist el Fill de Déu ha vist el Pare. La salvació passa a través de la mediació, és a dir, a través dels mateixos homes; no hi ha res a objectar a aquesta realitat, ja que Déu ho ha volgut així, perquè és el mode de comunicació més adaptat a la nostra manera de ser. Déu s’ha mostrat a través de fets i paraules que podem captar i, en un devessall d’amor, el mateix Verb s’ha fet home. Aquesta realitat encarnatòria prossegueix en l’Església, sagrament visible de la salvació, perquè allò que era visible en el Jesús de la història ha passat ara a fer-se visible en els sagraments.

La nostra època es caracteritza per les enquestes als mitjans de comunicació. Les preguntes i respostes sempre han estat i continuen sent uns bons instruments per captar, assimilar i conèixer. Hi ha preguntes que són profundes i vitals, i també hi ha respostes que igualment poden ser-ho. Jesús pregunta avui als apòstols sobre l’opinió de la gent respecte d’Ell. Les respostes denoten una comprensió parcial, se situen únicament en el reconeixement de la seva condició profètica, però escapen a una justa comprensió de la personalitat de Jesús. Aquest sondeig tenia la intenció de preparar una pregunta personal i directa als deixebles. Ara s’han de definir: «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc jo?» Pere, el primer dels apòstols, respon per tots: «Vós sou el Messias, el Fill de Déu vivent» Avui queda destacada la figura de Pere en la línia de fonamentar l’Església; la seva persona i el seu ministeri confereixen solidesa a la fe. Aquesta mateixa pregunta ens l’adreça Jesús moltes vegades al llarg de la vida: ¿Qui sóc jo?, ¿què represento per a tu?, ¿quina importància tinc a la teva vida? La nostra resposta també ha de ser ràpida, sincera i agosarada: Vós sou la màxima esperança, Vós sou el Fill de Déu encarnat per salvar-nos, el Bon Pastor que dóna la seva vida per les ovelles, l’amic que dóna la seva vida pels seus amics. ¡Quina pau quan responem sincerament al Senyor i el reconeixem com a primer i únic en la vida!

La fe de Pere és gran, i Jesús en fa lloança, però no és pas un mèrit de l’apòstol, sinó un do de Déu. «Això no t’ho ha revelat ningú de carn i sang, sinó el meu Pare del cel». El do sempre és precedent. ¿Què és el que Pere ha fet? Hi ha cooperat, s’ha obert a la gràcia divina. Les paraules de Jesús adquireixen un to transcendent i impressionant: «Jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església». Damunt Pere creient serà construït l’edifici de la comunitat cristiana. Sobre la seva fe ferma s’aixecarà la casa de Déu. Pere serà l’home de les claus, el qui té un poder sagrat, un poder referit a la santificació dels germans. Lligar i deslligar són prerrogatives molt importants destinades a la vertebració i a la comunió del poble de Déu. Pere serà el fonament visible d’aquesta comunió i donarà fermesa a l’Església; tot això continua en la successió apostòlica que arriba fins el dia d’avui. La tasca de Pere és molt important per a l’Església; per successió la compleix ara el Papa. A través d’aquest ministeri es manté viva la predicació evangèlica i el testimoniatge d’amor que correspon sempre a l’Església. ¡Agraïm el do de Pere! ¡Valorem el paper del seu successor! Recordem que el Papa té la tasca d’animar l’Església i fer-ne una comunió veritable. Per això, pensar avui en Pere ens fa conscients que som Església apostòlica, fonamentada sobre el col·legi apostòlic presidit pel Papa. Preguem, doncs, d’una manera especial pel Papa Francesc: que el Senyor l’assisteixi sempre en el ministeri que li ha confiat. Preguem perquè tots, units al Papa i als bisbes, visquem una veritable comunió que sigui signe eloqüent per a tots els germans del món. I, com Pere, diguem avui i sempre a Crist: Vós sou el Messias, el Fill de Déu vivent.