Jesucrist, Rei de l'Univers (Diumenge 34 durant l'any)

Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.» I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»

El Senyor és el meu pastor, no em manca res, 
em fa descansar en prats deliciosos. 

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res. 

Em mena al repòs vora l’aigua, 
i allí em retorna. 
Em guia pels camins segurs 
per l’amor del seu nom. R. 

Davant meu pareu taula vós mateix, 
i els enemics ho veuen; 
m’heu ungit el cap amb perfums, 
ompliu a vessar la meva copa. R. 

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor 
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys 
a la casa del Senyor. R.

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.» Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m. »Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?» El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi. »Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar. »Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?» Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.»I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

Diu sant Joan de la Creu en un bell poema que el darrer dia serem examinats sobre l'amor. Aquest és el missatge de la Paraula de Déu en la solemnitat de Crist Rei amb la qual conclou l'any litúrgic. El relat de la vinguda del Senyor com a Rei i del seu judici ens prepara ja per a la celebració de l’Advent. Aquests darrers diumenges hem escoltat a I'Evangeli que el Regne de Déu es farà present en plenitud i que, abans d'entrar-hi, serem judicats per les nostres obres. La fe sola, sense obres que l'acompanyin i en donin testimoniatge, és una fe morta, al menys no es pot entendre com a fe en sentit cristià. Per això, el dia del judici, tal com avui ens parla I'Evangeli, hi haurà moltes sorpreses. El judici de Déu serà de misericòrdia i justícia; per això, mentre visquem en aquest món, siguem misericordiosos amb els germans, per poder atènyer cadascú de nosaltres la misericòrdia i la bondat de Déu que, per sobre de tot, vol la salvació dels homes.

No podem oblidar pas que, encara que Jesucrist viu gloriós al si del Pare, també està entre nosaltres. Conten que l'abat d'un monestir va fer un llarg viatge per visitar un ermità amb fama de santedat i li va explicar una trista historia: en altra època, el seu monestir havia conegut una vida espiritual molt esplèndida; les cel·les eren plenes de joves novicis i a l'església ressonava l'harmoniós cant dels monjos. Però els temps havien canviat, havia sobrevingut una crisi espiritual profunda i la gent ja no anava al monestir per alimentar el seu esperit; l'allau de vocacions s'havia estroncat i l'església restava silenciosa; només uns pocs monjos, ja grans, complien les seves obligacions de manera trista i rutinària; se’ls veia al cor i pel monestir sense cap mena d’il·lusió. L'abat volia saber quin pecat havien pogut cometre perquè hom hagués arribat en aquesta situació. Després d’escoltar-lo i de reflexionar, l'ermità li va respondre: «Heu comes un greu pecat d'ignorància, perquè un de vosaltres és el Messias disfressat i vosaltres no us n’heu adonat». Quan retornava al monestir, l'abat es preguntava quin dels seus monjos podia ser el Messias i com era que ell no havia estat capaç de reconèixer-lo. ¿Seria el germà porter? No, perquè li agradava xerrar massa. ¿Potser el germà cuiner? Tampoc, perquè tenia molt mal geni. ¿I si fos ell mateix? No, ell segur que no, perquè tenia molts defectes; però l’ermità li havia parlat del Messias disfressat i potser tots els defectes que veia en els altres i en ell mateix eren part de la disfressa per poder passar desapercebut; ben mirat, tothom al monestir tenia defectes i un d'ells havia de ser el Messias, tal com havia dit l’ermità. Quan l'abat ho va explicar a la comunitat, els monjos van tenir la mateixa reacció que ell, i com que es van veure incapaços de reconèixer qui era el Messias, van començar tots a tractar-se amb respecte i consideració i a estimar-se de debò, perquè mai no se sabia qui d’ells podia ser. El resultat va ser que el monestir va recuperar l’alegria, van tornar la vocacions, a l'església se celebrava de nou una litúrgia fraternal i amarada d'esperit, i una altra vegada hi anaven molts pelegrins a la recerca de guia espiritual. Els cristians esperem la vinguda del Senyor, però no sabem reconèixer-lo present entre nosaltres. ¿No seria diferent la nostra vida i més fraternal la nostra convivència si, com aquells monjos, tractéssim el proïsme com si fos el Crist? ¿No seria ben diferent la marxa de la historia?

Jesucrist ens manifesta el seu amor sol·lícit i solidari; la seva reialesa no ha volgut vestir-se mai amb la vanagloria de l'ostentació i de la prepotència, sinó que, vestida d'humilitat i amor, ens manifesta la dignitat humana dels fills de Déu. Per això Jesucrist escolta el clam dels necessitats i se'n fa solidari: «Tot allò que fèieu a un d'aquests, per petit que fos, m'ho fèieu a mi; i tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi», ens dirà. El resultat del judici diví serà el mateix que allò que la Benaurada Mare de Déu canta en el Magníficat: «Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils, omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res». Mentrestant, mentre esperem la vinguda definitiva del Senyor, reconeguem-lo en els nostres germans i mirem de fer el bé a tothom.