Diumenge 5 de Quaresma

Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo sóc el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert.» Diu el Senyor Déu.

Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.

R. Són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa.

Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.

Confio en la paraula del Senyor.
La meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí. R.

Que esperin el matí els sentinelles!
Israel espera el Senyor,
perquè són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.
És ells qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R.

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

En aquell temps, [caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.] Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.» Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat.» Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.» [Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?» Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror.» Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo.» Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.» Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi.» Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»] Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre. [Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.] Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu.» Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia.» Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.» [Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida.» Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort.» Quan] Jesús [veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada,] es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà: «On l’heu posat?» Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?» Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.» Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat.» Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.» Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell. 

 

La victòria de la vida sobre la mort és el centre d'atenció d'avui. La mort ha estat sempre un gran enigma per a l'ésser humà. Podem dir que després dels evangelis de la samaritana i del cec de naixement, que escoltàvem els diumenges anteriors, aquest últim de Llàtzer eleva la nostra esperança a una altura inimaginable: encara que estiguem morts per les nostres culpes i pecats, és molt més gran el poder del Senyor que ens salvarà. La litúrgia d'avui ens prepara per a viure la Passió del Senyor Jesucrist. Jesús apareix en l'episodi de la resurrecció de Llàtzer com aquell que té poder sobre la mort. Ell és de debò la resurrecció i la vida i ho demostra amb els fets. Es compleixen així les paraules del mateix Joan en un altre lloc del seu evangeli: «Jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància». El Senyor és amic de la vida i no es complau amb la mort de ningú. Allò que per a l'home és impossible, com donar vida a uns ossos secs o ressuscitar a un mort, és possible per a Déu, perquè para Ell no hi ha res d’impossible. La resurrecció de Llàtzer és el darrer signe que Jesús compleix abans de la seva Passió. Perquè l'home tingui vida, perquè sigui derrotada la mort, cal que Crist ofereixi la seva vida, sofreixi la passió, mori i ressusciti. Jesús, que camina decididament cap a Jerusalem per acomplir la seva missió, sembla voler mirar la mort anticipadament a Betània i anunciar la seva derrota definitiva. Crist ens hi ofereix ja un signe i una penyora de la resurrecció de l'últim dia en retornar la vida a Llàtzer. Anuncia així la seva pròpia resurrecció que, no obstant això, serà d'un altre ordre, doncs Llàtzer va tornar a la vida present per morir una altra vegada, però el Crist ressuscitat, un cop vençuda la mort, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre Ell.

Crida l’atenció a l'escena de Betània la freqüència amb la qual l'evangelista ens mostra Jesús commogut. Rep la notícia de la malaltia del seu amic. Jesús estimava Llàtzer i les seves germanes. En veure plorar Maria i als qui l'acompanyaven, Jesús es contorba, plora i es commou. Més tard Jesús es posa a plorar i mostra el seu dolor davant la tomba. Veiem així la gran compassió del Senyor, la seva rica sensibilitat, la seva humanitat profunda. Ell és veritable Déu i veritable home que comparteix solidàriament la sort dels mortals. Ell és el bon samarità que en veure la desgràcia del transeünt es mou a compassió, Ell és el bon pastor que dóna la vida per les ovelles. En Jesucrist comprenem que Déu és amor; allò que més conforta la gent és sentir-se estimada, eternament estimada, i per això, cal que l'home giri el seu esguard cap el Crist, que ens revela l'amor del Pare. El passatge de la resurrecció de Llàtzer ens mostra no només el poder de Crist sobre la mort sinó que subratlla quelcom més: que el creient està unit a Jesús de tal manera que ni la mort no el podrà separar del Senyor; en altres paraules, el creient no morirà per sempre. Aquest ensenyament es manifesta en la conversa entre Marta i Jesús. El resultat de la fe és la possessió de la vida eterna: «qui creu en mi no morirà mai més». Es tracta d'una possessió que comença ara, no cal esperar l'últim dia per posseir ja la vida eterna com a penyora.

El pas del temps deixa la seva empremta en la vida de l'home en el seu esperit i en el seu cos: després de la infantesa ve la joventut i posteriorment venen l'edat madura i la vellesa. El nostre cos sofreix el deteriorament ocasionat pel temps. La sensació d'encaminar-nos vers el capvespre de la vida és present a l’existència humana. Enmig de la malaltia i el dolor i del fet inevitable de la mort hi ha algú que ens estima amb un amor infinit. El qui travessa per la prova de la malaltia pot sentir la seguretat que el Crist l’estima i l'acompanya en aquest tràngol. A les nostres parròquies hi ha molts malalts que necessiten de l'amor de Déu. Renovem el nostre esperit per sortir al seu encontre, ja que Déu crida l'home a participar de la vida divina, del seu amor, i nosaltres hem de ser els pregoners de la seva crida. Que no ens espanti l’aparent indiferència actual, el món continua necessitant Déu i els pregoners del seu amor. És molt interessant aquell diàleg del Rector d'Ars amb el Senyor: «Senyor, per què m’heu enviat al món?» «Per salvar-te, va respondre el Senyor». «I, per què voleu que em salvi? I aquesta va ser la resposta divina: «Perquè t'estimo». Aquí està la clau de la nostra vida i de la nostra missió com a cristians: l'amor que Déu ens té.