Diumenge 6 durant l'any

Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la llei del Senyor.
Feliços els homes que guarden el seu pacte
i busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

Heu donat els vostres preceptes
perquè siguin observats fidelment.
Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els vostres decrets. R.

Feu aquesta gràcia al vostre servent:
que visqui pensant en la paraula que heu donat.
Obriu-me els ulls i podré contemplar
les meravelles de la vostra llei. R.

Mostreu-me el camí dels vostres decrets,
que el vull seguir fins al final.
Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor. R.

Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots es temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. »Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et portar al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.] »Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. »També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.] »També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Avui, al Sermó de la Muntanya, Jesús repassa tot el que la Llei exigia a la gent del seu temps, i alhora adverteix que Ell no l'ha vingut a destruir sinó a donar-li compliment. Però un cop afirmades aquestes dues coses, Jesucrist s'adreça als seus, als qui eren amb Ell en aquell moment històric i als qui vindríem al llarg del temps, és a dir, a nosaltres, i ens posa un repte davant els ulls: La Llei deia això i allò, però vosaltres, tot i que heu de complir la Llei, l'heu de superar. «Si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel», diu Jesús. Pensem que essent cristians ho tenim més fàcil que els jueus de l’època de Jesús, però no és pas així. De cert que no hem d'observar tants rituals i minúcies, però en canvi hem d'estimar més i tenir un cor obert. Sovint caiem en l'error de confondre superar amb suprimir, i així, quan suprimim alguna cosa diem que ja està superada; però no és el mateix. Els vaixells de vapor van superar les carabel·les i els navilis que anaven a vela, i els transatlàntics moderns van superar les naus de vapor, però ningú no va suprimir mai les naus que solquen els mars, sinó que la ciència i la tècnica humanes van perfeccionar la navegació. Superar la Llei no és suprimir-la, sinó assumir-la i perfeccionar-la en una vida segons l'Evangeli.

         Per això, no n'hi ha prou de no matar; caldrà no enutjar-se amb el germà, no enfadar-se amb ell, no boicotejar-lo, no trepitjar-lo, no ignorar-lo, no oblidar-lo i no menysprear-lo. I si passa alguna d'aquestes coses, que acostuma a passar, llavors el cristià haurà de posar-hi remei immediatament si vol que la seva ofrena sigui agradable a Déu. ¿I les relacions de l'home amb la dona? Jesús tenia un gran desig de dignificar la dona del seu temps, ja que entre els jueus la dona era poc més que una cosa. Al llarg de la història i durant molt de temps ha estat poc més que una cosa, un objecte propietat de l'home, primer del pare i després del marit, i així la dona s'ha vist sumida en una discriminació irritant. El cristià té davant seu un altre repte que Jesucrist li posa: la consideració de la dona com a persona amb la qual ha de compartir un projecte de vida, el repte de donar una lliçó esplèndida al món, de mostrar la meravella que poden forjar dos éssers que, tot considerant-se iguals, viuen fonamentats en el Crist.

         Hi ha un altre repte de part de Jesucrist. Vivim en un món en què tot s'ha de posar per escrit. Això és comprensible fins a un cert punt, però, ¿de vegades no ens sentim aclaparats per lleis i normes que miren de regular fins els aspectes més mínims de la vida d'una persona, des de que es lleva fins que se’n va a dormir? Doncs bé, Jesús demana als seus una integritat a tota prova. Un cristià hauria de ser una mena de "fe pública". Sovint Jesús adverteix al llarg de l'Evangeli als seus deixebles que només cal dues paraules per anar pel món donant testimoniatge d'Ell. Són les dues paraules més importants de la vida: Sí i No, sense més afegits. Quan algú sap dir sí a determinades situacions i mantenir aquest sí per sobre de tot i, alhora, sap dir no en altres situacions determinades i mantenir aquest no per sobre de tot, ens hem trobat llavors amb una persona total, d'una sola peça. Per al Crist, els cristians hem de ser així. Aleshores no ens caldrà jurar per res ni per ningú, n'hi haurà prou que la nostra vida sigui de tal categoria i calibre que el nostre sí o el nostre no siguin una completa garantia per als altres. Acabaré citant una frase del filòsof Immanuel Kant, que va comprendre molt bé aquest ensenyament del Crist: «Obra de tal manera que la teva actuació particular es converteixi en norma de comportament universal».