Diumenge 6 de Pasqua

En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria, i predicava el Messies als de la regió. Unànimement la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt. Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.

Aclama Déu, tota la terra.
Canteu la glòria del seu nom,
canteu la seva fama gloriosa.
Digueu a Déu:
«Que en són d’admirables, les vostres obres!»

R. Aclama Déu, tota la terra.
O bé: Al·leluia.

«Tota la terra es prosterna davant vostre
i canta la glòria del vostre nom.»
Veniu a contemplar les gestes de Déu.
Que n’és d’admirable el que fa amb els homes! R.

Convertí el mar en terra ferma,
passaren el riu a peu eixut.
Ell és la nostra alegria, ell,
que sempre governa amb el seu poder. R.

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;
us contaré el que ha fet per mi.
Beneït sigui Déu: No ha refusat la meva súplica,
ni m’ha negat el seu amor. R.

Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor. Estigueu sempre a punt per donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser retornat a la vida.

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»

Per l'Esperit Sant, Jesucrist es fa present en nosaltres. Ell ho omple tot, perquè és amb nosaltres i dins nostre, «més íntim a mi que jo mateix», com va dir Sant Agustí. La resurrecció de Jesús té com a conseqüència el fet de ser sempre amb nosaltres. Si no hagués ressuscitat, Jesucrist hauria estat un personatge més de la història, com tants d’altres, però no el Senyor de la història, que ens convoca avui per celebrar l'Eucaristia; hauria estat, en el millor dels casos, un bon profeta, un mestre excel·lent, però no el Salvador del món. Per la resurrecció, Jesús entra en la glòria del pare i transcendeix el seu temps, tot fent-se present en el nostre.

En el sermó de comiat, poc abans de la seva Passió, un fragment del qual hem escoltat en l'Evangeli d'avui, Jesús diu una frase digna de ser ressaltada: «D'aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu». I així és. El món que va condemnar Jesús, les autoritats jueves i romanes que el van sentenciar i el van veure morir, ja no el van tornar a veure mai més; per a aquest món, Jesús va desaparèixer per sempre. En canvi, els qui creien en Ell novament el van veure viu, victoriós sobre la mort; I així també el contemplem nosaltres amb els ulls de la fe, per tal que puguem viure en Ell una nova existència gràcies al Baptisme.

D’aquí dues setmanes celebrarem la festivitat de la Pentecosta, amb la qual conclourem el temps de Pasqua. Avui ja se’ns parla amb abundància de l'Esperit Sant. L’obra de la redempció no seria completa en nosaltres sense el do de l'Esperit, així ho manifesta la primera lectura, que ens mostra com en aquella comunitat de samaritans havien acceptat la Paraula de Déu i havien estat batejats, i com reben l'Esperit Sant per la pregària i la imposició de les mans dels Apòstols. Així, els apòstols, al seu torn, van realitzar la promesa de Jesús d’enviar-nos un altre Defensor, l'Esperit Sant que ens guia al coneixement de la veritat plena. Avui és un dia particularment adient per pensar en la necessitat del Sagrament de la confirmació en la vida cristiana. Potser molts no li donen el valor que té, per què hom no estima allò que no es coneix. Hi ha molts cristians que no l'han rebut perquè no en veuen la necessitat. ¿No serà potser perquè la confirmació no apareix com un "sagrament social"? Si el muntatge consumista de la nostra societat descobrís la manera de fer negoci i treure’n beneficis materials de la Confirmació, com malauradament ha fet amb altres sagraments, ja hi hauria qui procuraria que molts la rebessin. Cal que ens adonem que la confirmació no hi és entre els sagraments per un luxe o per un caprici; Sense ella, el Baptisme resta incomplet, com un procés que ha començat, però que no ha seguit endevant: el Baptisme i la Confirmació són dos moments de la nostra incorporació a Jesucrist. La vida cristiana no és possible sense l'Esperit Sant que fa viva i actual l'acció salvadora del Crist en nosaltres i ens endinsa en la participació de la vida de Déu.