El Baptisme del Senyor. Diumenge després d'Epifania

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.

»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

O bé:

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 55,1-11)

Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. Vaig fer-lo testimoni davant els pobles, sobirà i legislador de nacions. Cridaràs una nació que tu no coneixies, i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents, buscant el Senyor, el teu Déu, el Sant d’Israel, que t’ha honorat.

»Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

»Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat.»

Doneu al Senyor fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor,
honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,
adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.

R. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau.

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,
ve el Senyor sobre les aigües torrencials.
La veu del senyor és potent,
la veu del Senyor és majestuosa. R.

El Déu majestuós fa esclatar la tempesta
i al seu palau tot canta: Glòria!
El Senyor té el soli en les aigües diluvials,
hi seu el Senyor, rei per sempre. R.

O bé:

Salm responsorial [Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)]

El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
D’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

R. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.

Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig,
perquè el Sant d’Israel
és gran a la teva ciutat. R.

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

O bé:

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-9)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dóna testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.

En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.» Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»

 

 

El profeta Isaïas va anunciar fa segles la persona i el ministeri de Jesucrist presentant-nos la figura del Servent del Senyor. Aquest Servent és algú excepcional i desconcertant que té la missió de renovar Israel, fent retornar els exiliats, missió que realitza a través de la debilitat i de l’obediència a Déu. Sant Mateu té un gran interès de citar l’Antic Testament per mostrar que en Jesucrist es compleixen totes les profecies, que Ell és el Servent de Déu que renova Israel i la humanitat sencera en prendre les nostres febleses i carregar amb les nostres malalties. Per als primers cristians era dificultós d’entendre que Jesús s’hagués fet batejar per Joan. Ja aleshores sant Mateu va voler obviar aquest problema per mitjà del diàleg que ens refereix. Deia Joan: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. ¿Com és que tu vens a mi?» I Jesús li respon: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer». La raó d’aquest compliment sembla expressar la solidaritat plena i la paciència de Jesucrist amb la humanitat pecadora a la qual havia vingut a salvar. A la llum de l’Epifania que fa poc que hem celebrat, el baptisme de Jesús se’ns presenta primordialment com una epifania o revelació de la glòria del Verb fet home, una manifestació del misteri salvador de Déu a favor nostre; per això, el Baptisme del Senyor és una festa que hem de celebrar amb goig exultant.

            La vida és un repte permanent per aquell que se la vol prendre seriosament; una cosa és deixar passar els dies i una altra molt diferent és viure’ls. Hi ha persones que entenen la seva vida com una aposta en benefici dels altres. Jesús, a l’inici de la seva vida pública, té davant seu el projecte salvador del Pare i sap que això li costarà la vida; però aquesta és precisament la raó de la seva vinguda: donar la vida en rescat per molts. I ho manifesta a l’inici del seu ministeri públic barrejant-se amb els pecadors i submergint-se amb ells a les aigües del Jordà. ¿No és això potser el que ja havia fet en la seva Encarnació: barrejar-se amb els homes i entrar en el corrent de la seva història? Havia vingut a fer-se solidari dels homes en tot, no en el pecat, però sí en les conseqüències del pecat, especialment en la més dura i feridora de totes, la mort. Jesucrist baixa al riu enmig d’aquella multitud que es confessa pecadora; puja després de l’aigua i amb Ell són elevats tots els penitents del Jordà, i amb ells tots els homes de bona voluntat que al llarg dels segles busquen Déu en la foscor. Jesús prega per tots ells, i mentre prega s’obre el cel; la veu del Pare i una manifestació sensible de l’Esperit donen testimoniatge de que Jesús és el Fill estimat, l’ungit per l’Esperit de Déu, el Messias d’Israel. S’ha complert així l’oracle d’Isaïas que escoltàvem en la primera lectura: l’anunci del Servent o Fill en qui Déu es complau, a qui omple del seu Esperit perquè es compadeixi de la canya esquerdada i del ble vacil·lant; que ha de dur la llum a les nacions i la llibertat als captius. Una vegada hagi mort i ressuscitat, Jesús comunicarà aquest Esperit a tots els qui, per la fe i el baptisme, davallin amb Ell al Jordà i siguin elevats amb Ell a una vida de santedat i de gràcia. Incorporats al Crist podran sentir com s’adreça a cadascun d’ells la veu de Déu Pare: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».

            Però el Baptisme d’aigua només es podrà convertir en Baptisme en l’Esperit per mitjà del Baptisme en la sang. Jesús s’hi referia en anunciar la seva Passió als deixebles. En ser batejats, fórem submergits, com diu sant Pau, en la mort del Crist. I la participació en la seva mort ens fa desitjar ardentment la Pasqua del Senyor en el seu memorial eucarístic, que ens empeny cap a una altra Pasqua, la de la vida concreta, en la qual hem de passar contínuament de mort a vida, de les tenebres a la llum, de l’egoisme a l’amor, del pecat a la gràcia. Per això els batejats tenim la necessitat de reunir-nos el diumenge, dia memorial de la Pasqua del Senyor, per celebrar l’Eucaristia. Cada diumenge, en proclamar la fe, diem que creiem en un sol baptisme. Hi ha molts bateigs, però un sol baptisme: el de Jesucrist. Creiem que en baixar a les aigües del Jordà i en vessar la seva sang per nosaltres a la creu arribava a les fonts baptismals de les esglésies de tot arreu i de tots els temps. Jesucrist no es va fer batejar pas per purificar-se Ell, sinó per santificar l’aigua del nostre baptisme fent-ne un signe sensible de la paternitat de Déu i de la conversió transformadora dels homes que s’hi submergeixin amb fe. Com deia sant Gregori de Nacianz: «Sepultem-nos amb el Crist pel Baptisme per ressuscitar amb Ell; davallem amb Ell per ser elevats amb Ell; ascendim amb Ell per ser glorificats amb Ell».