Corpus Christi (El Cos i la Sang de Crist).                                                                                    Dijous o Diumenge després de la Santíssima Trinitat

Moisès digué al poble: «Recorda’t del camí que el Senyor t’ha fet fer pel desert des de fa quaranta anys per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’afligí fent-te passar fam, però després t’alimentà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert immens i terrible, infestat de serps verinoses i d’escorpins, una terra eixuta, sense aigua, on per a tu va fer saltar un doll d’aigua de la roca dura, i t’hi alimentava amb el mannà, que els teus pares no coneixien.»

Glorifica el Senyor, Jerusalem, 
Sió, canta lloances al teu Déu, 
que assegura les teves portes 
i beneeix dintre teu els teus fills. 

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem. 
O bé: Al·leluia. 

Manté la pau al teu territori 
i et sacia amb la flor del blat. 
Envia ordres a la terra, 
i la seva paraula corre de pressa, 
no es detura. R.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. 
No ha obrat així amb cap altre poble, 
no els ha fet conèixer les seves decisions. R.

Germans, el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist? El pa és un de sol. Per això tots nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s’ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»

 

 

La solemnitat de Corpus Christi em fa reviure la meva infantesa, especialment el temps abans de la primera comunió, en el qual, de mica en mica, anava aprofundint en les coses de Déu. Des de petit, m’he sentit atret i fascinat pel misteri de l’Eucaristia i, sens dubte, crec que això ha influït molt en la meva vocació sacerdotal. Mai no he comprès amb la intel·ligència –i no hi ha cap persona al món que en sigui capaç– com pot ser que Jesús es faci present en el pa i el vi consagrats; però la confiança en la seva paraula m’ha fet tenir una certesa de la qual no he dubtat mai: Realment el Crist ressuscitat és present en les espècies eucarístiques, perquè Ell, que és la Veritat eterna, així ho ha dit, i no hi ha cap paraula de ningú que sigui més certa que la Paraula de Déu feta carn. A mida que ha anat passant el temps, agraeixo a Déu no haver pogut desentranyar un misteri tan gran, sinó que hagi estat Ell qui m’hagi fet tastar la riquesa de la presència real de Jesucrist en l’Eucaristia. Corpus Christi, la festa del Cos i la Sang de Crist, ens fa pensar en el que significa la comunió amb Jesucrist i amb els germans: El Fill de Déu que es fa aliment per nosaltres, perquè puguem experimentar la grandesa de la nostra salvació i compartir la seva existència divina; al mateix temps, tots nosaltres participem d’un mateix aliment: l’Eucaristia, que ens fa membres de l’únic Cos de Crist.

L’home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu, perquè en Ell hi ha el principi i el fonament de l’existència humana. L’home cerca la felicitat en la seva realització personal, però, ¿on es troba de debò aquesta realització? Posseir riqueses i béns materials en abundància no satisfà plenament aquest desig, i malament si hom va a la recerca de la felicitat amb un esperit egoista, sense tenir en compte els altres. Només en Jesucrist es troba la nostra felicitat, perquè Déu ens ha creat a imatge del seu Fill i la nostra alegria no serà completa fins que, rescatats definitivament del pecat i de la mort, no veiem del tot restaurada en nosaltres aquesta imatge del Fill de Déu. Per això Déu s’ha fet home i ha volgut compartir la nostra vida; per aquesta raó, també, ha volgut perpetuar la seva presència en el sagrament de l’Eucaristia.

Jesús va ser molt categòric, i amb la seva afirmació va causar un gran escàndol entre els jueus i una profunda perplexitat entre els deixebles: «Si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres». L’Eucaristia ha estat instituïda no perquè Déu en tingués necessitat, sinó perquè nosaltres necessitem ser salvats i assolir la vida eterna. Jesucrist és el pa vivent baixat del cel per donar vida al món. En l’Eucaristia es troben units el cel i la terra, la petitesa de la humanitat amb la immensitat de Déu. Els cristians hem d’estimar molt l’Eucaristia, mai no em sabrem donar gràcies d’aquest do tan gran que ens fa tenir Déu tan a prop nostre, de tal manera que, amb la recepció del pa i el vi consagrats, Jesucrist entra en el santuari més íntim del nostre ésser. ¿Com manifestarem una estimació profunda i agraïda a Déu que es fa Eucaristia? Participant en la Missa dominical, escoltant i meditant la Paraula de Déu i combregant amb fervor i freqüència amb les disposicions requerides,  és a dir, estar en gràcia de Déu i havent confessat si cal. També manifestarem el nostre amor a Jesús Eucaristia adorant la seva presència a la Missa i, fora de la celebració, en el pa eucarístic reservat al sagrari.

Tots els qui participem de l’Eucaristia estem units per un sol amor, això és el que ens evoca la paraula “comunió” i així ens ho recalca sant Pau: «El pa que partim és comunió amb el cos de Crist, el calze que beneïm és comunió amb la sang de Crist». En combregar, som fets carn de la carn de Crist, sang de la seva sang i substància de la seva substància. Si som fets membres del mateix Cos de Crist, és que ens uneix un mateix amor; per això, entre els cristians no hi pot haver divisions, ni rancúnies ni discòrdies, sinó que tots hem de tenir sentiments de caritat envers els germans, especialment els més necessitats; hem de fomentar el perdó i la reconciliació quan això sigui necessari, altrament, la nostra participació en l’Eucaristia ens seria una condemna: ¿Com pots atansar-te al sagrament de la unitat si et trobes dividit amb els germans i amb tu mateix? Obre el teu cor a Déu i deixa que Ell restableixi la pau, perquè Déu es fa present on hi ha veritable amor.