Diumenge de Rams - Benedicció
La vostra presència multitudinària, amb rams i palmes a les mans, ens fa pensar en el primer diumenge de rams de la història, quan Jesús va fer la seva entrada a Jerusalem la darrera setmana de la seva vida terrenal. Fidels a una tradició, amb la qual l’Església ens convida a commemorar i reviure els moments suprems del Salvador, ens apleguem per acompanyar-lo i iniciar així, solemnement, la Setmana Santa. Amb els infants dels hebreus, amb tota aquella multitud, nosaltres també avui proclamem: «¡Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel»; els nostres pobles i ciutats es converteixen per uns dies en un reflex de Jerusalem, i la proclamació de l’Evangeli ens recorda que nosaltres som pelegrins que fan camí amb Jesús cap a la Jerusalem celestial, cap al Regne de Déu.
Les plantes més típiques que duem a les mans per acompanyar Jesús en la seva entrada a Jerusalem i que ens portarem beneïdes a casa com a record d’aquesta diada són: l’olivera, signe de pau; la palma, signe de la dignitat reial del Crist; i el llorer, signe de la victòria del Salvador sobre el poder del pecat i de la mort. Aquestes plantes, amb els seus colors i els seus perfums mostren com, de manera humil, la naturalesa tributa homenatge al Creador que s’ha fet home. També Jesús entra amb humilitat a Jerusalem, ho fa muntat en una somera, com a portador de la pau; no és un rei guerrer que entraria a cavall i amb l’espasa, sinó com a rei pacífic, que entra assegut en un animal de càrrega. Al llarg de la història, les armes han causat desgràcies i, eixordadores, han sembrat la mort al seu pas; en canvi, l’Evangeli, sense fer soroll, ha anat sembrat la pau en el món i l’ha introduïda en el cor dels homes i dones, dels infants i adolescents, dels joves i dels grans. ¡Com necessitem tots la pau de Jesucrist! ¡Com necessitem el seu amor i la seva bondat que conforten les nostres ferides! No hi ha setmana que no ens hàgim de plànyer perquè en un lloc o un altre del món hi ha guerra: guerres que no s’acaben i guerres que llavors comencen, violència i terrorisme. En aquesta diada d’avui us convido a pregar i a treballar per la pau, fent-la possible -per començar- en la convivència amb aquells més propers que ens envolten; així l’entrada de Jesús a Jerusalem ens serà verament profitosa.
Externament, hem vingut amb branques i palmes a les mans per honorar l’entrada del Senyor a la seva ciutat. No entapissarem pas els carrers de la processó que farem d’aquí a poc amb aquestes branques, sinó que ens les portarem de record a casa; tampoc no estendrem mantells; però el que sí que podem fer, davant de Jesús que ve a trobar-nos és obrir-li la porta del nostre cor i estendre als seus peus les nostres actituds i els fruits de les bones obres, allò que Ell espera de nosaltres. Estén el teu mantell davant Jesús quan vagis a visitar un malalt i a fer-li companyia; posa davant d’Ell el teu ram quan ajudis els pobres de tota mena que recorrin a tu; ofereix-li el teu palmó en donar consol les persones afligides que passen per alguna tribulació i que aquesta Setmana Santa hauran de compartir intensament la Passió i combregar amb el Senyor en el seu calze de dolor. De res no serviran els actes externs si no són expressió de l’amor de Déu que hem de compartir amb els germans. Que Déu no beneeixi solament els rams que portem a les mans, sinó també la nostra vida.
