Epifania del Senyor

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret, 
doneu al príncep la vostra rectitud. 
Que governi amb justícia el vostre poble, 
que sigui recte amb els humils.

R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge. 

Que el benestar floreixi als seus dies, 
i mesos i anys abundi la pau. 
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.

Li portaran obsequis les illes 
i els reis de Tarsís; 
els reis d’Aràbia i de Sabà 
li oferiran presents. 
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles. R. 

Salvarà els pobles que reclamen, 
els desvalguts que no tenen defensor. 
S’apiadarà dels pobres i dels febles, 
els salvarà de la mort. R.

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí. 

Venim d'Orient per adorar el Rei

Ja des de l’inici del seu evangeli, Mateu busca la contraposició de dos mons diferents: el dels qui habiten a les tenebres i els dels qui viuen en la llum. A les tenebres hi són Herodes, els poderosos d’aquell temps, els grans sacerdots i els qui dominaven i sabien la llei i l’Escriptura. Els savis, els especialistes consultats, van respondre exactament la pregunta que Herodes els feia. Ells saben amb tota certesa que l’anomenat “Rei dels jueus” ha de néixer a Betlem i a l’època en que estan vivint; així ho diuen i ho encerten. Tanmateix, no surten pas de la foscor en què viuen; llur saviesa no és capaç de posar-los en camí cap aqueixa llum que anuncien, sinó que, ben al contrari, els posa en guàrdia contra ella. A Herodes, la resposta que l’il·lustra li serveix per atacar violentament el Rei descobert, en el qual albira, encara que confusament, una amenaça per al seu tron i per a la seva manera de viure. Cap d’ells no sabia fins a quin punt aquest Infant soscavaria els fonaments de la vida que gaudien i canviaria radicalment el curs de la història deixant al descobert els punts febles del seu sistema polític, social i religiós.

            En front d’aquests homes, Mateu ens presenta uns altres que venen de les tenebres, però de les quals en volen sortir per deixar de viure en la fosca. Són homes que tenen una inquietud que els fa sortir de casa seva i del seu país i posar-se en camí per anar a cercar el Messias anunciat pel cel i que els espera per sorprendre’ls i fer que ensenyin una lliçó de fe al món. Perquè el més meravellós d’aquests mags d’Orient, que van anar fins a Jerusalem des de la foscor del paganisme, és que van ser capaços de veure el Rei que cercaven en l’Infant que van trobar. Poques coses més hem tornat a saber d’ells, però no hi ha hagut cap altre rei a la història que hagi suportat el pas del temps mantenint intacta la seva popularitat i actualitat com aquests tres Reis Mags que, cada any, passen pel món fent el miracle de compartir amb els altres l’alegria que ells van viure a Betlem.

            Hi va haver quelcom més que alegria en aquell moment dels Mags amb Jesús; hi va haver també perill per a ells. Van haver de fugir dels poderosos que els havien encaminat cap a Jesús; era molt arriscat de tornar cap a Herodes per explicar-li que finalment havien trobat el Rei que cercaven. Sembla que trobar-se amb Déu i dir-ho als homes és perillós, i ho és no només en el cas dels Mags, sinó també en moltes altres ocasions en les quals els homes han estat perseguits perquè s’han atrevit a dir al món com és el Déu amb el qual s’han trobat. I és que la trobada amb Déu pot resultar molt compromesa i enutjosa quan té lloc des de la sinceritat i amb la intenció de buscar-lo intentant d’acceptar totes les conseqüències.

            Però hi ha quelcom a l’evangeli d’avui que cal subratllar: el fet que els Reis van tenir la seva Epifania, la seva manifestació de Déu, perquè van saber reconèixer el rostre de Déu en els trets d’un infant. Sembla evident que si no som capaços de trobar-nos amb Déu en els homes, no el descobrirem mai. Almenys no trobarem mai el Déu de Jesús, que no és pas una entelèquia o un ens solament per a l’especulació o la pregària, sinó que és Algú vivent i proper que ens espera escondit en la mà de l’home, estesa perquè l’estrenyem quan sofreix o quan gaudeix. Potser mai no insistirem prou en aquest aspecte de la vida cristiana que, per altra banda, és el que comporta autèntics i veritables problemes pràctics (entre ells el risc que un dia van haver d’assumir els Mags i que han assumit al llarg del temps moltíssims cristians de debò). Anar a trobar un Déu en el qual hom només pensa o al qual hom només li prega, no compromet gaire; anar a trobar un Déu que cal descobrir en l’home, sabent que aquest home, perquè Déu ho ha volgut així, és el meu germà a qui he d’estimar tant com jo m’estimo, és quelcom que comporta conseqüències imprevisibles i, de vegades, molt molestes. Però si no caminem per aquesta senda és molt possible que mai no arribem a assolir la nostra particular i esplèndida epifania. En aquesta celebració litúrgica, podem demanar avui confiadament el nostre regal, no als Reis, sinó al Senyor; podríem renovar en nosaltres la il·lusió de la infantesa, escriure la nostra carta i rebre com a obsequi el tarannà i l’esperit que van fer sortir els Mags de casa seva, preguntar amb ànsies i descobrir Déu tot iniciant un camí de conversió.