Santa Maria, Mare de Déu. Octava de Nadal, 1 de gener

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»

Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, 
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació. 

R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi. 

Que s’alegrin els pobles i cridin de goig. 
Vós regiu el món amb justícia, 
regiu les nacions amb rectitud 
i guieu els pobles de la terra. R. 

Que us lloïn les nacions,Déu nostre, 
que us lloïn tots els pobles alhora. 
Que Déu ens beneeixi, 
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.

Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava

            Comencem bé l'any, amb bones notícies que no han aparegut als mitjans de comunicació, però que acabem d'escoltar en les lectures de la Paraula divina que se’ns ha proclamat en la festa de Santa Maria Mare de Déu. Som al temps de Nadal, en el qual celebrem alegres el Naixement del Crist. La nostra atenció se centra en Ell, també avui que recordem la seva Mare. Ell es diu Jesús, és a dir, «El Senyor salva», i és Ell el qui il·lumina la nostra existència tot oferint-nos la salvació que ve de Déu.

            Els sacerdots de l'antic Israel invocaven en la litúrgia d'any nou, la benedicció i la pau de Déu sobre tot el poble, tal com hem escoltat a la primera lectura. Però nosaltres, els cristians, tenim molt més grans motius per alegrar-nos i esperar que Déu beneeixi el nostre any nou, fent prosperar la pau al món i al voltant nostre, i això és el que li demanem amb una pregària ben sincera. La raó de la nostra alegria cristiana és la mateixa que hem anat escoltant al llarg d'aquest temps, i avui sant Pau ens l'ha dita: «Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, perquè rebéssim la condició de fills per adopció». El Fill de Déu s'ha fet home en el si de la Verge Maria perquè nosaltres siguem fills adoptius de Déu. Per això podem dir amb plena confiança, impulsats per l'Esperit de Déu: «Abbà, Pare». Som fills, no esclaus, aquesta és la millor perspectiva de l'any que comença. Al llarg dels seus dotze mesos podrem trobar-nos amb tota mena de dificultats, però mai no estarem sols, puix que ¡som fills!, i pertanyem a la família de Déu, ¿no és això un motiu de goig immens? No podem deixar-nos dominar pel pessimisme o l'angoixa. Ens ha nascut Jesús, el Déu Salvador. I Ell ens ha ensenyat qui és Déu per a nosaltres: de vegades li diem Creador, Totpoderós, Ésser Suprem, Déu, Senyor... Però Jesús ens ha ensenyat que li podem dir Pare. Així, doncs, amb bons auguris i felicitacions comencem l'any nou.

            El record de la Mare de Déu fa encara més agradable aquesta bona notícia. Ella va ser triada per Déu per portar al món el Salvador. I avui, primer de gener, els cristians li dediquem una de les festes més solemnes de l'any, recordant i celebrant la seva Maternitat divina: Santa Maria, Mare de Déu. Certament, és un record que a tots ens omple d'alegria i d’esperança, un record plenament centrat en l'esperit d'aquestes festes nadalenques: ella és la nostra millor mestra en la celebració del Nadal. Maria, la Mare, és la que va donar a llum  Jesús; la que es va alegrar íntimament de la presència dels pastors i de les paraules que deien; la que el va portar al temple; la que juntament amb Josep seu espòs, i seguint la indicació de l'àngel, li va posar el nom de Jesús; la que «conservava aquests records en el seu cor i els meditava». Més tard ella serà també la perfecta deixebla del seu Fill, la primera cristiana, membre de la comunitat apostòlica de Jerusalem. Per això no ens estranyem que, amb el seu entranyable títol de Mare de Déu, sigui invocada avui joiosament pels cristians com a Mare de l'Església, Mare de tots els qui creuen en Jesucrist. Així comencem l'any amb una fe renovada en Jesús, com a Déu Salvador; i alhora amb un record filial cap a la seva Mare, que és també Mare nostra.

            I comencem l'any nou celebrant el Memorial del Senyor. Precisament la Verge és el millor model de com hem de celebrar aquest Memorial. Ella, la deixebla de Crist, guardava aquestes coses, les meditava, i així ens ensenyava l'actitud obedient a la Paraula. Ella també va ser la que millor va saber lloar Déu, donant-li gràcies en el seu cant del Magníficat, per tot el que havia fet en bé de tothom. I finalment va estar al peu de la Creu, en comunió perfecta amb el seu Fill en el moment de la mort, com ho havia estat en el seu naixement. ¿No són aquestes les tres actituds fonamentals en la Missa?: Escolta de la Paraula, Acció de gràcies i Comunió amb el Cos lliurat i la Sang vessada de Jesucrist. Que la Verge Maria, Mare de Déu i Mare nostra, ens ajudi a celebrar amb fe el Memorial del Senyor i ens animi a començar amb esperança cristiana el nou any.