Diumenge 1 de Quaresma

Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l'arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d'aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l'arc entre els núvols, em recordaré de l'aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l'aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

Feu que conegui, Senyor,les vostres rutes, 
que aprengui els vostres camins. 
Encamineu-me en la vostra veritat,
instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu. 

R. Tot el vostre obrar, Senyor, és fruit d'amor fidel per als qui guarden la vostra aliança. 

Recordeu-vos, Senyor,
de la vostra pietat i de l'amor que heu guardat des de sempre. 
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí. R.

Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l'Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s'havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l'arca. En aquella arca se salvaren a través de l'aigua unes poques persones, vuit en total, i l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n'anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.

En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels. Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

La litúrgia quaresmal centra l'interès del cristià en el desenvolupament de la Història de la Salvació, que culmina amb el triomf del Crist sobre el pecat i la mort, victòria que dóna sentit a la vida humana en tots els temps. La primera lectura ens remunta avui als orígens de la Història de la Salvació. Déu, que no ha deixat mai d'estimar l'home, intervé per restablir l'amistat i la comunió que s'havien trencat a causa del pecat. Una de les més importants i primeres intervencions fou l'Aliança pactada amb Noè, un pacte que Déu feia amb la humanitat que sortia renovada del diluvi, figura del Baptisme. Aquesta Aliança, en la qual el Senyor promet de no tornar a enviar un càstig tan rigorós i que és simbolitzada per l'arc de pau que uneix el cel i la terra, prefigura l'Aliança més gran pactada amb la sang de Jesucrist. Com Ell que, després del Baptisme, se'n va al desert per preparar la seva missió, anem-nos-hi també nosaltres i seguim-lo ben de prop: enmig de la vida quotidiana, Déu ens fa la gràcia de trobar estones per al silenci i per a la pregària personal i ens dóna mitjans per lluitar contra la temptació. La Quaresma és un temps en què experimentem el consol diví i que ens ajuda a viure amb esperança, tot preparant-nos a celebrar la victòria definitiva del Crist sobre el pecat i la mort. Seguir Jesucrist i viure la Quaresma és una invitació a créixer en actituds que ens ajudin a seguir el Salvador i a identificar-nos amb Ell.

La Quaresma és una crida a menar una vida més austera i més coherent amb l'Evangeli, la qual cosa no vol dir que hagi de ser menys alegre, sinó que cal que sigui ben plena de joia espiritual. Si bé no sembla que l'ambient exterior ens convidi gaire al goig i a disparar coets, els cristians hem de mantenir un tarannà d'esperança, perquè ens sentim salvats i tenim la missió d'aportar una mica de llum al món que ens envolta. Això serà possible si intensifiquem la pregària en aquest temps propici i després continuem mantenint un bon nivell en els altres temps litúrgics, si dejunem de coses inútils i sabem compartir, donant als pobres amb esperit de germans i essent acollidors amb tothom. Ahir com avui, el Regne de Déu és a prop i vol fer-se present entre nosaltres i al cor de cadascú: convertim-nos, doncs, i creguem en l'Evangeli.

Un segon pas és treballar per fer conèixer l’Evangeli al qual ens volem convertir. Diu un antic refrany que la millor manera d’aprendre és ensenyar; i, certament, si fem conèixer l’Evangeli adquirirem una major experiència de vida cristiana i ens anirem transformant a la llum de la Bona Notícia de Jesucrist. Som membres de l'Església i continuem en el món l'obra de la salvació. Des de fa temps els Papes, els bisbes i els pastors de l’Església en general, han parlat de la necessitat d’una nova evangelització i de la gran responsabilitat que tots els cristians hi tenim. ¿Ens podem quedar creuats de braços? ¿Ens podem acontentar amb enyorar temps passats? ¿Podem resignar-nos al fet que avui Jesucrist sigui un desconegut per a molta gent, quan hi ha un gran buit espiritual en el cor dels homes que només Déu pot omplir? ¿Ens podem conformar davant de grans masses de cristians que només ho són de nom perquè un dia els van batejar, però per als quals la fe ja no els diu res i per això viuen al marge del seu baptisme? Davant el refredament de molta gent en la vivència de la fe, ¿què cal fer? La fe, l'esperança i l'amor de Jesucrist que han donat sentit a la vida de tantes persones al llarg de la història i que també n’han donat a la nostra, ¿no omplirà igualment de felicitat vertadera els nostres familiars, amics, veïns i coneguts? Davant del repte que se'ns presenta amb l’empresa de la nova evangelització, deixem-nos guiar per l'Esperit Sant. Que vagi Ell al davant en el camí que anem obrint al Regne de Déu en el desert de les nostres ciutats i en el desert del món.