Diumenge 2 durant l'any

En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t'he cridat pas. Vés-te'n a dormir.» I el noi se n'anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t'he cridat pas. Torna-te'n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s'aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel.» Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l'afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.

Tenia posada l'esperança en el Senyor i ell, 
inclinant-se cap a mi, 
ha inspirat als meus llavis un càntic nou, 
un himne de lloança al nostre Déu. 

R. Jo us dic: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat.» 

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, i
m'heu parlat a cau d'orella; 
no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R. 

Per això us dic: «Aquí em teniu: Com està escrit de mi en el llibre, 
Déu meu, vull fer la vostra voluntat, 
guardo la vostra llei al fons del cor.» R. 

Anuncio amb goig la salvació davant del poble en dia de gran festa,
no puc deixar d'anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor. R.

Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s'uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l'home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l'anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre', «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l'Ungit'. I l'acompanyà on era Jesús. Jesús se'l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

 

 

El diumenge i la celebració d'avui són una mena de trànsit entre l'Epifania i el Temps durant l’any: Jesús es manifesta a aquells que serien els seus primers deixebles. D'altra banda, les escenes que l'evangeli de Joan ens mostren representen el pas de l'Antic al Nou Testament, marcat per la transició de Joan a Jesús. Joan, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’Anyell de Déu». La missió del precursor, igual que la de tot apòstol no consisteix pas a centrar-se en un mateix, sinó en ser un indicador de Jesús. Joan Baptista, «no era la llum, sinó testimoni de la llum». Són dignes de remarcar el despreniment i la senzillesa amb què Joan, enmig de la seva fama, dóna el relleu a Jesús. Això ha de ser una gran lliçó per a tots els deixebles de Jesucrist, ja que no es tracta pas de guanyar la gent per a nosaltres, sinó de guanyar-la per l'Evangeli, de guanyar-la per a Jesús, la qual cosa significa també ajudar les persones a ser més elles mateixes.

         Allò que converteix un home en testimoni i deixeble de Jesús és el fet de trobar-se i de quedar-se amb Ell, aquest és el nus del missatge d'avui. Ara bé, ¿què significa pròpiament trobar-se amb Jesús i escoltar la seva veu? Aquestes expressions ens assemblen tot sovint unes simples frases fetes, buides de contingut, que merament anem repetint. Són ja molt lluny aquells temps en què Samuel o sant Francesc d'Assís podien escoltar amb les oïdes la veu del Senyor. Ens podem preguntar: ¿de quina manera podem encara avui trobar-nos amb Jesús i escoltar la seva veu? Potser, més que trobar Jesús, es tracta de deixar-nos trobar per Ell. I la millor disposició és una actitud de recerca sincera del bé i la veritat; si nosaltres ens hi mantenim oberts, podrem esperar llavors que Jesús, a través del seu Esperit, es faci present en la nostra vida en forma de pau, de goig, de fortalesa, de capacitat per estimar i perdonar; i podem esperar també que, en més d'una ocasió, en la fe, ens farà experimentar la certesa de la seva presència. Jesús es fa present en la vida agafada amb absoluta serietat, en el teixit de les relacions personals, en el servei humil al desvalgut, en el compromís pel bé i la justícia.

         L'Església és el lloc del trobament amb Jesús, ella és l'encarregada de fer present Jesús entre els homes. És en l'Església, que ha conservat viva la memòria de Jesús, en la vida concreta de les seves comunitats, on els homes podran reconèixer Jesús i tot el que Ell significa avui per a nosaltres. Però això només serà possible si escoltem la seva paraula, ens deixem omplir pel seu Esperit i vivim de la seva presència. L'Església ha de poder dir als homes i dones d'avui el mateix que Jesús va dir als primers deixebles: «Veniu i ho veureu». I la paraula de l'Església hauria de poder limitar-se a donar raó d’allò que la fa viure, del fonament de la seva esperança.

El trobament amb Jesús té els seus efectes. El primer és un canvi profund de l'existència, com el que es va començar a produir en els primers deixebles en anar amb el Mestre, com el que va tenir lloc definitivament en els apòstols arran de la seva trobada amb el Crist Ressuscitat. A l'Evangeli d'avui hem vist reflectit en Simó fins i tot un canvi de nom, ja que passa a ser anomenat Pere. El qui es troba amb Jesús de debò, es transforma en un home nou, a imatge del Redemptor. I, com podem veure avui també i és una constant en la història de la salvació, aquell que s'ha trobat amb Jesús i ha comprès el que Ell representa en la seva vida, se sent impel·lit irresistiblement a dir-ho, a comunicar-ho als altres. La fe es propaga per irradiació. Com deia el Beat Pau VI: «¿És que hi ha una altra manera de comunicar la fe, que la de comunicar les pròpies experiències? Només qui ha vist a Déu té dret a parlar-ne».

L'Eucaristia és la gran trobada amb Jesús i amb els germans, on Jesús es fa realment present entre nosaltres; que cada vegada que la celebrem, l’encontre amb Jesús ens ajudi a descobrir i a viure la seva presència al llarg de la nostra vida.