Diumenge 2 de Quaresma

En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: «Abraham.» Ell respongué: «Aquí em teniu.» Déu li digué: «Pren, si et plau, Isahac, el teu fill únic, que tant estimes, vés-te'n al país de Morià, i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust.» Arribats a l'indret que Déu havia indicat a Abraham, hi aixecà l'altar i apilà la llenya. Llavors agafà el ganivet per degollar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.» Ell li respongué: «Aquí em teniu.» L'àngel li digué: «Deixa estar el noi, no li facis res. Ja veig que reverencies Déu, tu que no m'has refusat el teu fill únic.» Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó agafat per les banyes en una bardissa. Hi anà, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill. L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué: «Escolta l'oracle del Senyor: “Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic, juro per mi mateix que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de les platges de la mar; els teus descendents heretaran les ciutats dels seus enemics, i tots els nadius del país, per beneir-se, es valdran de la teva descendència, perquè has obeït el que jo t'havia manat”.»

Crec amb tot el cor, tot i que deia: 
«Que en sóc, de dissortat», 
al Senyor li doldria la mort dels qui l'estimen. 

R. Continuaré caminant entre els qui viuen a la presència del Senyor. 

Ah, Senyor, sóc el vostre servent, 
ho sóc des del dia que vaig néixer. 
Vós em trencàreu les cadenes.
Us oferiré una víctima d'acció de gràcies, 
invocant el vostre nom. R.

Compliré les meves prometences, 
ho faré davant del poble, 
als atris de la casa del Senyor, 
al teu bell mig, Jerusalem. R.

Germans, si tenim Déu a favor nostre, qui tindrem en contra? Ell, que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Qui es presentarà per acusar els elegits de Déu? És Déu qui els declara innocents. Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és el qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, els dugué tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. Se'ls aparegué Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. Llavors Pere diu a Jesús: «Rabí, que n'estem de bé aquí dalt! Hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» No sabia pas què dir, d'esglaiats que estaven. Llavors es formà un núvol que els cobria, i del núvol estant va sortir una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.» Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no referissin a ningú allò que havien vist, fins després que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren aquestes paraules i discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».

 

 

 

¿Qui no ha experimentat alguna vegada la temptació d’apartar-se, de fugir de la realitat per aïllar-se en un paradís individual?, ¿qui no ha volgut retirar-se a un lloc desconegut per dur una vida senzilla, sense luxes ni ambicions, però sense problemes, sense cansament ni preocupacions? No sembla gaire que sigui una temptació, però ho és, i més perillosa del que pensem. La cultura actual de la desvinculació i del descart ens invita constantment a buscar la felicitat en l’aïllament i l’evasió que refusen tota mena de compromís o qualsevol problema. Si aquí estem bé, ¿perquè no quedar-nos-hi i fer tres cabanes? Jesús, ¿per què vols anar a Jerusalem a donar la teva vida? Tal com li va succeir al Mestre, no ens serà pas fàcil de mantenir el nostre compromís de lluitar i treballar per convertir aquest món en un món de germans. I, juntament amb la resta de les temptacions, hi apareixeran un moment o altre el cansament, la desil·lusió i el desig de fer-nos un petit paradís, a mida, per aturar-nos a descansar definitivament. No es tracta de renunciar a la meta; és una temptació molt més refinada: és pretendre d’avançar la meta per a mi sol o només per a uns pocs, i abandonar la tasca d’oferir als altres la possibilitat de fixar-se aquesta mateixa meta. «Si ningú no ens fa cas. ¿per què no ens retirem a un indret tranquil  i, sense ambicions, però sense fer-nos il·lusions, hi descansem i posem en pràctica el nostre ideal cristià de viure com germans?» Així es podria presentar aquesta temptació.

            Jesús se’n va emportar amb ell Pere, Jaume i Joan al cim d’una muntanya, on es va transfigurar davant d’ells: els seus vestits es van tornar d’un blanc fulgurant. Els deixebles de Jesús acabaven de sofrir l’impacte d’un anunci preocupant, ja que el Mestre els acabava de dir que moriria a mans dels poderosos i que tots els seus seguidors havien d’estar disposats a córrer la mateixa sort; també els va dir que ni la seva mort ni la dels seus serien definitives, sinó que al final triomfaria la vida. Però va veure que els deixebles no n’estaven prou convençuts i va voler oferir-ne a tres una anticipació d’aquesta victòria. És el que l’Evangeli ens ha explicat: Jesús ofereix a Pere, Jaume i Joan, els tres deixebles més preocupats pel triomf de Jesús o pel seu propi èxit, l’oportunitat de gaudir d’una experiència anticipada de la victòria sobre la mort. Per recolzar el que hi està succeint apareixen Moisès i Elias, que representen la Llei i els Profetes donant testimoniatge del Crist. Per a Pere, Jaume i Joan ja no cal buscar res més, llur esperança s’ha realitzat: el Messias ha triomfat. Aquest era l’objectiu i ja s’ha acomplert. I Pere proposa que tot s’aturi en la muntanya: «Rabí, ¡què n’estem de bé aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elias». Hi ha dos perills que s’oculten en la proposta de Pere: per una banda, la pretensió d’aturar la història de la salvació de la humanitat posant al mateix nivell la Llei i els Profetes i el missatge de Jesús de Natzaret. Per a ell, en aquest moment, Jesús no aporta res de nou a la Llei i a l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte (Moisès) ni als missatges dels profetes (Elias) que urgien al seu poble a realitzar en profunditat aquell alliberament; per això vol col·locar Jesús al nivell de Moisès i d’Elias fent tres cabanes. Per altra banda, Pere oblida que el món no s’acaba pas a la muntanya i que avall encara queda molt per fer. D’aquesta manera, Pere està temptant Jesús i li està proposant que deixi sense efecte el compromís que va assumir en el seu baptisme. I així, eludeix també l’exigència plantejada per Jesús a tots els seus deixebles, la de continuar el seu camí fins al final.

            La veu de Déu retorna Pere a la situació present: «Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo». Moisès i Elias ja no tenen res a dir; hom ha d’escoltar només Jesús, a qui Déu anomena Fill estimat; La Llei i els Profetes ja s’han complert. Per al moment present Déu té una oferta nova que presenta per mitjà de Jesús: convertir aquest món en un món de germans on tothom pugui viure feliç. Aquesta possibilitat només és oferta per mitjà de Jesús; per això, en mirar al voltant, ja no van veure ningú més. El camí per assolir la seva realització passa per l’entrega sense condicions, fins a la mort, si cal, no pas perquè Déu exigeixi sang, sinó perquè els responsables de la injustícia i del sofriment que pateix la major part de la humanitat faran servir tota la violència que tinguin a la seva mà perquè aquest món de germans mai no arribi a ser realitat; i perquè aquesta violència solament podrà ser vençuda amb l’amor portat fins a l’entrega de la pròpia vida tot superant la temptació de fugir davant les dificultats o davant del fracàs, mantenint ferma la confiança en Déu, el qual farà que la vida venci la mort i la humanitat quedi transfigurada.