Diumenge 20 durant l'any

La saviesa ha construït el seu palau, hi ha posat set columnes. Prepara els seus guisats i els seus vins i fa parar la seva taula. Després envia les serventes a cridar des dels punts que dominen la ciutat: «Que vinguin els illetrats.» I als qui no tenen enteniment, ella els diu: «Veniu a menjar el meu pa i a beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu, i avançareu pel camí del coneixement.»

Beneiré el Senyor en tot moment, 
tindré sempre als llavis la seva lloança. 
La meva ànima es gloria en el Senyor; 
se n'alegraran els humils quan ho sentin. 

R. Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor. 

Sants del Senyor, 
venereu-lo; venereu-lo i no us mancarà res. 
Els rics s'empobriran, passaran fam, 
però els qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé. R.

Veniu, fills meus, escolteu-me; 
us ensenyaré com heu de venerar el Senyor. 
¿Qui és l'home que estima la vida, 
que vol viure temps i fruir de benestar? R. 

Guarda't la llengua del mal, 
que no diguin res de fals els teus llavis. 
Decanta't del mal i fes el bé, busca la pau, 
procura aconseguir-la. R.

Germans, fixeu-vos bé com viviu; no sigueu com la gent que no sap el que fa, sinó com gent de seny, mirant de treure bé del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. No sigueu d'aquells que no fan cas de res: més aviat mireu d'entendre què vol de vosaltres el Senyor. No begueu massa, que el vi porta a la disbauxa. Deixeu que us ompli l'Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de tot a Déu Pare, en el nom de Jesucrist, el nostre Senyor.

En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquesta pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món.» Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s'ho pot fer aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»

 

 

Acabem d'escoltar la part més específicament eucarística del discurs del Pa de Vida. Com a seguidors de Jesús hem de manifestar una profunda gratitud per aquest sagrament central i entranyable que Ell ens ha llegat. Des de fa uns diumenges estem llegint els passatges que parlen de "creure en Jesús", aspecte que es veu reflectit en la primera part de la celebració, la litúrgia de la Paraula. Avui fem un pas endavant: a més de "venir" a Jesús i "creure" en Ell, cal "menjar" la seva carn i "beure" la seva Sang. En el fons és el mateix, però ara amb llenguatge específicament sacramental. Són les dues dimensions bàsiques de l'Eucaristia. Combregar amb Crist-Paraula en la primera part de la celebració ens ajuda a que sigui profitosa la comunió amb Crist, Pa i Vi –el seu Cos i la seva Sang–, a la segona part.

L’anunci sorprenent de Jesús que cal menjar –i beure– ha estat preparat per la primera lectura. És el que en els diumenges de durant l'any succeeix cada vegada: la lectura de l'Antic Testament prepara el missatge de l'Evangeli. La promesa divina és estimulant: Déu prepara per al seu poble un banquet: «Veniu a menjar el meu pa i a beure el vi», perquè «la Saviesa ha preparat el banquet, ha barrejat el vi i ha parat taula». Una promesa que nosaltres considerem acomplerta d'una manera admirable en el Crist, que no només ha volgut ser el nostre Mestre, el nostre metge i el nostre Pastor, sinó també el nostre Aliment, i ens ha deixat, en el sagrament, la seva mateixa persona com menjar per el camí de la vida.

Jesucrist, ara experimentable de forma privilegiada en l'Eucaristia, en les espècies de pa i vi, és la resposta de Déu a les preguntes i els desitjos de la humanitat. A l'objecció dels seus oients: «¿Com pot aquest donar-nos a menjar la seva carn?», La resposta que l'evangelista apunta més endavant, i la teologia de l'Església aclareix és aquesta: el qui se'ns dóna com a aliment és el Senyor Ressuscitat, el qui està ja lliure de tot condicionament d'espai i temps, des de la seva existència gloriosa, totalment diferent de la nostra. Ell pren possessió del pa i el vi que portem a l'altar i, identificat amb ells, se'ns dóna com a aliment. Per l'acció de l'Esperit Sant a qui invoquem, Jesucrist canvia el pa i el vi en el seu Cos i la seva Sang, és el que la teologia de l'Església anomena "transsubstanciació": la substància del pa i el vi canvien a la substància del Cos i la Sang de Crist perquè nosaltres, en prendre aquest aliment siguem transformats des de la nostra naturalesa humana a la participació en la seva naturalesa divina i tinguem en nosaltres la vida de Déu.

El passatge que hem llegit fa unes afirmacions sorprenents, que mai no se'ns haguessin acudit a nosaltres, sobre els efectes que ha de produir la comunió eucarística amb el Crist. Jesús ens assegura abans de res que els qui el mengin tindran una estreta relació personal amb Ell: «Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell», és una admirable comunió aquesta que ens promet. Però hi ha una altra afirmació més profunda i inesperada. Jesús compara la unió que tindrà amb els que el mengin amb la que Ell mateix té amb el Pare: «Així com jo visc gràcies al Pare que viu i m'ha enviat, els qui em mengin viuran gràcies a mi». Són afirmacions molt fortes, no les hem pas inventades nosaltres; després de dos mil anys, la paraula de Jesús segueix essent fidel: Ell mateix és el nostre aliment i ens comunica la seva pròpia vida. El pa i el vi de l'Eucaristia, d'una manera misteriosa però real, són la seva mateixa Persona que se'ns dóna perquè no defallim pel camí i tinguem vida abundant. Per això, l'Eucaristia no és només una celebració puntual, o un precepte que cal complir, sinó que és una trobada amb Jesucrist i amb la comunitat que té la intenció d'anar transformant la nostra vida. Fa uns quants diumenges que anem llegint la carta als Efesis: podem al·ludir al passatge d'avui, que parla de viure plens de l'Esperit, elevant a Déu salms i cants de lloança, i «celebrant l'acció de gràcies per tothom en nom de Crist», és a dir, amb l'Eucaristia com a centre i motor de la nostra vida cristiana personal i comunitària.