Diumenge 22 durant l'any

Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»

Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra? 
El qui obra honradament i practica la justícia, 
diu la veritat tal com la pensa; 
quan parla, no escampa calúmnies. 

R. Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra? 

Mai no fa mal al proïsme, 
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor. R. 

No fia els seus diners a interès, 
ni es ven per condemnar cap innocent 
El qui obra així, mai no caurà. R.

Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.» Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home.»

Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes

Rentar-se les mans abans de menjar és i serà sempre un gest higiènic molt recomanable, així ens ho ensenyaven a les classes d’urbanitat i als manuals de bona educació. En temps de Jesús era també un dels gestos externs de puresa moral i per això havia adquirit un sentit ritual. Els gestos externs són vàlids en la mesura que expressen la realitat interior de les persones i la seva veracitat, si no, es converteixen en ritus buits. Per això, el Crist ens respon que allò que hi ha de net i de brut en l’home no es troba en les mans sinó en el cor. ¿Tal vegada Jesús digué: «Feliços els qui es renten les mans, perquè així els homes veuran que estan nets»?, No va dir més aviat: «Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu?» Aquest ensenyament tothom ens el podem aplicar, tant els que som aquí avui com els que no hi són, ja que sovint ens rentem les mans, i anem pel món amb les nostres mans rentades, però amb el cor una mica o molt brut, cadascú sabrà com és la seva vida i com es presentarà davant Déu.

A Jesús el va condemnar a mort un home que va tenir molt d’interès que el poble veiés com es rentava ben curosament les mans. A la creu el van portar les autoritats del Sanedrí, persones que tenien el cor molt negre, però que es van guardar d’entrar al pretori de Pilat per no contaminar-se la vigília de la Pasqua. Amb el seu ensenyament, Jesucrist va voler traçar una línia ben clara entre els nets de cor i els que es només es renten les mans. Rentar-se les mans és fàcil, el que és difícil és purificar el cor.

Tothom sabia que el gest de Pilat només era comèdia. No val rentar-se les mans i després deixar que crucifiquin el Crist. No val rentar-se les mans i després convèncer-se que no podem fer res davant de tantes situacions injustes que tenim a prop i lluny de nosaltres. No val rentar-se les mans i després dir: «¡quina pena que hi hagi pobres, malalts, guerres, desastres i calamitats!» No val rentar-se les mans i després queixar-se que el món està tan malament sense fer res per col·laborar a aportar solucions. Val, en canvi, l’actitud de Mateu, que era un d’aquells deixebles que menjava sense rentar-se les mans, però que s’havia netejat el cor de diners, que és una de les coses que més embruta l’interior dels éssers humans. Mateu podia tenir pols a les mans, però el seu cor ja no estava brut pels diners; i a això el Crist l’anomena estar net. És molt més fàcil el que va fer Pilat per rentar-se les mans, que el que va haver de fer, per exemple, Zaqueu, per rentar-se el cor. Pilat en va tenir prou amb un gest espectacular i estúpid. Però a Zaqueu, per rentar-se el cor, li va caldre tornar quatre vegades el que havia robat i donar la meitat dels seus béns als pobres. Davant Déu ens servirà ben poc tenir una aparença neta externa si no estem també nets interiorment. Només la bondat ens netejarà per dins, i per això caldran la negació del nostre propi egoisme i la generositat, l’amor a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a un mateix, el lliurament i el treball pels altres.

Afortunadament, no manquen entre nosaltres persones netes de cor. No tothom és tan dolent, gràcies a Déu. Molts tindran una mica de pols a les mans, però tenen fonamentalment net el cor. És important que valorem el sagrament de la Penitència, que ens purifica interiorment i ens reconcilia amb Déu. «Vosaltres sou nets, encara que no tots», els va dir el Crist als seus deixebles la nit abans de la seva Passió, quan els va rentar els peus. Només un no estava net, casualment era un que tenia trenta monedes aferrades, no precisament amb les mans, sinó amb el cor.