Diumenge 27 durant l'any

El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin nom els donaria: el nom que l’home donava a cada un dels animals era el seu nom. L’home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d’ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home. L’home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.» Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d’aquell moment ells dos formen una sola carn.

Feliç tu, fidel del Senyor, 
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball, 
seràs feliç i tindràs sort.

R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

La teva esposa fruitarà com una parra, 
dins la intimitat de casa teva; 
veuràs els fills com plançons d’olivera 
al voltant de la taula. R. 

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. 
Que el Senyor et beneeixi des de Sió. 
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R.

Que puguis veure els fills dels teus fills. Pau a Israel! R.

Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s’avergonyeix d’anomenar-los germans.

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.» [La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]

Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar

El que ens diu avui Jesús és d’una actualitat urgent i gran a causa de la desorientació de la nostra societat en qüestions tan fonamentals com són les del matrimoni i la família. En aquest àmbit, el món s’assembla sovint a un mar procel·lós solcat per fràgils vaixells, i molts d’ells acaben en naufragis ben tristos i aparatosos. La premsa rosa i alguns programes de televisió han propiciat una manera de pensar que ens mostra el matrimoni com a quelcom efímer, que hom pot trencar en qualsevol moment, segons la conveniència. Per això avui molts es plantegen de viure en parella sense vincle matrimonial, esperant a veure què passa, i el que passa és que al final s’acaben acostumant a aquesta situació. Em resulta preocupant el nombre creixent de parelles que conviuen abans de casar-se i que hom vegi això com una cosa normal, quan en altres èpoques era motiu de gran escàndol perquè, hem de dir-ho clar, no és el mateix el matrimoni que el concubinat. Hom va perdent així la sensibilitat davant del sentit sagrat del matrimoni i, particularment entre els cristians, de la vinculació que té amb el Baptisme i l’Eucaristia, sagraments de la Nova Aliança entre Déu i la humanitat redimida, segellada amb la sang de Jesucrist. Entre els agents que avui erosionen el matrimoni, podem destacar: el materialisme que duu a l’hedonisme i a la recerca de plaer per sobre de tot, l’individualisme que porta a una visió egoista de la vida i a una manca de sentit social i comunitari, i la por a un compromís estable de per vida i al sacrifici que això comporta.

A simple vista, les respostes que Jesús dóna als fariseus i l’explicació posterior als deixebles semblen dures. Però, només cal que ens aturem i reflexionem una mica per adonar-nos que la duresa no està en Jesús, defensor de la unitat i indissolubilitat del matrimoni, sinó en aquells que propugnen la ruptura com alternativa a la qual hom pot recórrer quan convingui: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor». Jesús no estableix la indissolubilitat del matrimoni en base a una llei humana o creant una legislació opressora, sinó que remet a la voluntat divina des del primer moment de la creació i a l’amor que ha de madurar entre l’home i la dona que comparteixen la seva vida, un amor que ha d’anar més lluny del dictat de les lleis.

Tanmateix, no podem pas tancar els ulls davant la realitat actual de ruptures i fracassos matrimonials; tampoc no podem jutjar durament situacions i circumstàncies doloroses que han ferit el cor de moltes persones. Els cristians hem de testimoniar amor i manifestar misericòrdia i acolliment envers el germà que pateix. Però, al mateix temps, i fonamentant-nos en l’ensenyament del Crist, hem de treballar per crear en la societat un ambient favorable a la unitat del matrimoni i a la vivència de l’amor i la fidelitat, només així podrem prevenir ruptures i fracassos. Cal crear consciència entre els cristians que el matrimoni és una vocació. El cardenal Basil Hume (†1999) apunta en aquesta direcció quan escriu en un dels seus llibres: «És llàstima que la major part de l’atenció pastoral i professional l’haguem posada en matrimonis en crisi. Si només posem l’interès en la cura dels malalts podem arribar a ignorar les necessitats dels qui estan bons, i aquesta és la manera més ràpida d’augmentar les files dels malalts. La major part dels matrimonis es manté i són feliços, però tots els matrimonis podrien millorar. Això és massa important com per deixar-ho a la seva sort. No podem celebrar simplement un matrimoni i deixar després que la parella s’arregli amb els seus propis recursos. Cal que recolzem i confortem les famílies en tots els estadis del seu desenvolupament, però de manera especial en els primers anys». El Papa Sant Joan Pau II va parlar a York sobre el tema del matrimoni i la família: «Conserveu com un tresor les vostres famílies. Protegiu els seus drets. Recolzeu la família a través de les vostres lleis i la vostra administració. Permeteu que la veu de la família sigui escoltada en la formació de la vostra política. El futur de la societat, el futur de la humanitat, passa pel camí de la família». Des d’aquesta perspectiva, ¡quanta raó té Jesús en dir: «Deixeu venir els nens»! I perquè els nens puguin atansar-se a Jesús, necessiten trobar uns pares que els acullin i estimin, uns pares que els ensenyin el camí de Déu. Per això, ¡què lluny de l’Evangeli es troba la mentalitat anticonceptiva i pro-avortista dels nostres dies, que veu els fills com una amenaça i no com una benedicció de Déu! Potser tu tindràs raons serioses per no tenir més fills, però no per això et pots permetre de criticar o ridiculitzar els qui responsablement i davant Déu, seguint la seva vocació d’esposos i pares, han decidit formar una família nombrosa; d’altra manera això seria propiciar una visió materialista fis al tedi i deixar de seguir el camí de l’Evangeli.