Diumenge 3 d'Advent

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

La meva ànima magnifica el Senyor, 
el meu esperit celebra Déu que em salva, 
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. 
Des d’ara totes les generacions em diran benaurada.

R. La meva ànima celebra el meu Déu. 

Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. 
El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell 
s’estén de generació en generació. R. 

Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res. 
Ha protegit Israel, el seu servent, 
s’ha recordat del seu amor. R.

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

En la proximitat de les festes de Nadal, el diumenge que celebrem està caracteritzat per l'alegria que ens dóna l'esperança: «Viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió», ens diu l’apòstol sant Pau. El Senyor és a prop: és un bon moment per pensar en tot el que Ell ha fet per nosaltres i donar-li gràcies, tot obrint-nos al do de la conversió i emmotllant la nostra vida a l'Evangeli. La Paraula de Déu ens convida a considerar avui el que representa l'alegria i el testimoniatge en la vida cristiana. Sens dubte, l'alegria és una característica essencial de la fe i alhora està íntimament vinculada a l’esperança i a l’amor. Sentir-se estimat i salvat per Déu és una gran joia; saber-nos germans de Jesucrist, que ha donat la seva vida per nosaltres, és el motiu principal de l'alegria cristiana. Un cristià que s’abandoni a la tristesa farà que la seva vida espiritual sigui raquítica, ja que no arribarà a veure i valorar tot el que Déu ha fet per ell i, per tant, serà incapaç de comunicar-ho. Quan tenim una gran alegria procurem que els altres també en participin. L'alegria cristiana brolla de l'acció de gràcies: tenim molts motius de donar gràcies a Déu. En la pregària de cada dia, a més de demanar coses al Senyor, també ens cal donar-li gràcies per l'amor que ens manifesta; cada diumenge ho fem comunitàriament quan celebrem l'Eucaristia.

            Per mitjà de l’alegria ens convertim en testimonis de la Llum. L'Evangeli ens ha presentat la figura de Joan Baptista, el precursor. Joan gaudia d'una gran popularitat entre el poble senzill, però quan li pregunten sobre la seva persona i la seva missió respon amb humilitat que ell no és el Messias ni cap gran personatge, sinó simplement aquell que ha vingut a donar testimoniatge de la Llum, a parlar del que Déu li ha comunicat, de l'experiència que ell ha viscut. Joan fou un home coherent, conforme a la voluntat divina, que va servir d’exemple per a molts i que, malgrat tot, mai no es va sobrevalorar, perquè sabia que tot el que tenia li ho devia a Déu. Cadascú de nosaltres pot viure també una gran experiència de la glòria de Déu que il·luminarà la nostra existència si obrim confiadament el cor a l'acció de l'Esperit Sant. Jesucrist es manifesta entre nosaltres com la Llum que il·lumina i dóna sentit al món en que vivim. L'Evangeli no és un missatge estrany, no és tampoc una doctrina entre tantes que s'han predicat al llarg de la història; l'Evangeli és el sentit mateix de tota vida humana, perquè ens l'ha ensenyat Déu mateix que s'ha fet home. Tot cristià està cridat a confessar Jesucrist i a donar testimoniatge de la seva fe; això no és responsabilitat només dels capellans i religiosos, sinó de tots els batejats. Els deixebles del Crist estem cridats a aportar la llum que ens ha estat donada al món en què vivim. Si no ho fem, ¿no serà perquè no vivim amb prou il·lusió la fe? ¿No serà perquè no deixem que el Crist entri en comunió amb nosaltres i faci estada en el nostre ésser?, ¿no serà perquè ens hem oblidat que l’Esperit del Senyor reposa sobre nosaltres? Ser cristià és ser testimoni, i el millor testimoniatge, més enllà de les paraules, és l'exemple d'una vida fidel i entregada a Déu i a la causa del seu Regne, que és també el nostre.

            El Crist espera de nosaltres que, en aquest Advent i sempre, siguem profetes que parlin d’Ell a la nostra societat, amb paraules, però sobretot amb l’exemple, com ho va fer Joan Baptista. Que, com Joan, no tinguem por de les crítiques per anar contracorrent. Això, certament, no sempre resulta fàcil, perquè el que és més còmode i plaent és seguir el pensament i la manera de fer que està de moda, o les indicacions i els exemples dels falsos amics; és més fàcil imitar tot això que el sacrifici, l’entrega als altres i la humilitat. Per aconseguir un canvi de vida, fem com Joan, el qual agafava forces de la seva fe per vèncer les temptacions, les pors i la fluixedat. Siguem exemple per a molts del que és ser un bon cristià, sense perdre de vista que el molt o poc que aconseguim a les nostres vides serà sempre gràcies a Déu, a qui li devem la lloança i la gratitud.