Diumenge 3 de Pasqua

En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l'havia de deixar lliure. Ell era l'innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»

Responeu-me quan us invoco, 
oh Déu que em feu justícia. 
M'heu eixamplat el cor en els perills, 
compadiu-me i escolteu el meu prec. 

R. Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor. 
O bé: Al·leluia. 

Sapigueu que el Senyor m'ha fet favors meravellosos;
el Senyor m'escolta sempre que l'invoco. R.

Molts exclamen: «En qui trobarem el nostre goig? 
Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor!» R. 

M'adormo en pau així que em fico al llit i em sento en vós segur,
només en vós, Senyor. R.

Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d'això, Jesús mateix es presentà enmig d'ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se'l menjà davant d'ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s'havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»

 

 

La fracció del pa és un signe de la Pasqua, una prova del Crist ressuscitat. Fou l'argument decisiu per als deixebles d'Emmaús, que explicaren als altres la seva trobada amb el Senyor. Hom reconeixia el Crist perquè partia el pa; en les seves mans divines el pa es compartia i es multiplicava. Aquest gest de les seves mans era inconfusible i ple de sentit. Era com dir: «Us ho dono tot, em dono tot. Aquest pa és el meu cos, desitjós d’entregar-se; aquest pa és la meva vida, l'he rebuda per donar-la. Aquest pa sóc jo, un pa que es parteix i es deixa menjar». La fracció del pa és el nucli de la nostra celebració eucarística. En l'Última Cena, Jesús va partir el pa, donant-li un significat profund de presència i lliurament: «Cada vegada que vosaltres ho fareu, anunciareu la meva entrega fins a la mort».

Però el pa partit no és només un signe de lliurament i de mort, sinó que també ho és de resurrecció: «Proclamem la seva resurrecció fins que torni», deia Sant Pau; «Fins que s’acompleixi en el Regne de Déu», deia Jesús. Quan celebrem l'Eucaristia donem compliment al Regne de Déu. En les celebracions de la Missa fem present el Crist, però no mort, sinó viu. Ell es fa aquí present no només quan s’entregava, sinó també quan ressuscitava, és a dir, quan estimava amb aquest amor capaç de vèncer la mort. Naturalment, sense la Resurrecció no hi podria haver Eucaristia. Sense la Resurrecció ens podríem recordar de Jesús però no el podríem fer present. De fet, quan Jesús ressuscita, es fa present als deixebles en el marc d'un àpat joiós que és per a ells la millor prova de la seva realitat viva. En l'Evangeli d'avui veiem que Jesús tracta de convèncer-los amb la paraula i amb la manifestació de les seves mans i peus ferits: «Palpeu-me», els deia. Però els deixebles continuaven atònits i els costava creure el que estaven veient, per això els va dir: «¿No teniu aquí res per menjar?». És la prova del menjar, de la fracció del pa.

Podríem dir que les primeres experiències pasquals tenien lloc al voltant de l'Eucaristia, comentant les Escriptures i partint el pa. Quan els deixebles es reunien per comentar les Escriptures i partir el pa, el Crist ressuscitat es feia present. Aquests àpats pasquals són el germen de les nostres celebracions de la Missa. Fixem-nos, per exemple, en una de les característiques d'aquestes trobades: «Partien el pa per les cases i prenien l'aliment amb alegria». D'on treien aquells primers cristians aquest goig desbordant? No podia ser només del record de l'últim sopar o del record de la creu terrible en la qual va morir el Mestre. Aquests records estaven tenyits de tristesa, de dolor i de nostàlgia. La raó no pot ser cap altra que la d'una forta experiència del Crist ressuscitat, que els deixava a tots plens d'alegria. L'apòstol Sant Pere va dir una vegada: «Nosaltres hem menjat i hem begut amb Ell després que va ressuscitar d'entre els morts». En participar de l'Eucaristia, nosaltres podem dir el mateix. La nostra celebració eucarística és, i ha de ser sempre, una experiència del Crist ressuscitat, del Crist que ressuscita i ens fa ressuscitar, que viu i ens fa viure, que ens converteix en sembradors de vida i testimonis de resurrecció.

Els primers cristians van aprendre de Jesús a partir el pa. Ho feien el primer dia de la setmana amb emoció i alegria; però aquest no era un simple gest rutinari. Volien evocar i concentrar en ell tota la realitat i tot el misteri de Crist. Si partir el pa significava molt per al Crist, també ho havia de significar per als seus deixebles. ¿És important també per a nosaltres, cristians del segle XXI? Tot continuant aquesta tradició ininterrompuda, les nostres comunitats cristianes segueixen celebrant la fracció del pa. Aquest gest ens compromet amb el món, ja que la comunitat que celebra la fracció del pa ha d'aprendre a compartir; els pans partits són els béns compartits. La comunitat que celebra la fracció del pa ha d'aprendre a conviure. Aquest és el pa de la solidaritat. Els qui participen del pa partit es fan amics i germans, concorporis i consanguinis. Aquest és el pa de la unitat. Els grans dispersos es fonen en un; els homes dividits es congreguen en l'amor. Si combregues així, ningú no pot ser per a tu distant o enemic, ja que tots estem cridats a formar part de la mateixa comunió. La comunitat que celebra la fracció del pa ha d'aprendre a servir. Si després de combregar som insolidaris i només pensem en la pròpia comoditat, si només ens preocupem dels nostres problemes i interessos, si ni tan sols veiem al germà necessitat, ens haurem de preguntar llavors si les nostres comunions realment aprofiten o més aviat escandalitzen. Tota comunitat que menja del pa partit s’ha de convertir en ferment d'una nova societat; l'Eucaristia ens projecta al món perquè donem testimoni de l'Evangeli i alenem damunt d’ell l'Esperit de Jesucrist. L'Eucaristia sempre ens ha de tocar i transformar, perquè Eucaristia i amor són una mateixa cosa.