Diumenge 4 d'Advent

Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.» Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra. »He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. »El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»

Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors, 
d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat. 
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible, 
mantinc la fidelitat en el cel.» 

R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors. 

He fet aliança amb els meus elegits, 
jurant a David el meu servent: 
«T’he creat per sempre una dinastia, 
mantindré per tots els segles el teu tron.» R. 

Ell em dirà: «Sou el meu pare, 
el meu Déu i la roca que em salva.» 
Mantindré per sempre el meu amor, 
la meva aliança amb ell serà perpètua. R.

Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

Canviar de casa porta enrenou; els qui al llarg de la vida hem hagut de fer trasllats en tenim experiència. Però, quan hom ja porta temps vivint en un lloc que ja s'ha fet seu, ¡quina tranquil·litat i quin descans! David experimenta la joia d'estrenar una nova casa a Jerusalem, però li crema per dins el fet de no haver construït una estada digna per al Senyor. Si les altres nacions veïnes han edificat temples magnífics als seus déus, ¿per què Israel no ha de construir un temple per al Senyor que superi en bellesa i magnificència els temples dels pobles veïns? Però aquesta no és la voluntat ni la iniciativa de Déu. El Senyor, vol, més aviat, construir una casa a David i consolidar la seva descendència, perquè en ella neixi el Salvador del món. I en aquesta història nostra, Déu mateix es fa home i ve a posar la seva morada entre nosaltres: Jesucrist, el Fill de Déu, assumint la nostra carn mortal, apareix enmig de la humanitat com el temple veritable on homes i dones podran trobar-se amb Déu.

David i Maria són exemple de dues actituds necessàries en la vida cristiana: l'acceptació de la voluntat divina i la disponibilitat lliure i generosa per a realitzar-la. David tenia uns plans, però els deixa de banda quan Déu li comunica el seu missatge a través del profeta Natan, i es posa a les mans del Senyor perquè sigui Ell qui actuï; no veiem pas que David es queixi perquè Déu no li deixa realitzar els seus projectes, encara que siguin molt bons. ¿Actuem així nosaltres quan, a causa de circumstàncies diverses, hem de canviar de plans?, ¿sabem veure-hi la mà de Déu? Al mateix temps, Déu vol la nostra disponibilitat i la nostra cooperació lliure a la seva obra; l'exemple de Maria ens ho manifesta: Déu no l'obliga, sinó que li proposa ser la Mare del Messias i espera la seva resposta. ¿Què hauria succeït si Maria hagués dit que no, que Déu es busqués millor una altra mare? Afortunadament per a nosaltres i per a la humanitat sencera, Maria va dir que sí, que ella estava disposada a què la voluntat de Déu es realitzés en la seva vida. ¿Som prou conscients que un no o un sí poden tenir una repercussió molt gran, més gran segurament de la que ens pensem?

            Déu va fer un casal per a David, va consolidar la seva dinastia, i de la seva descendència ha nascut Jesucrist Redemptor. Maria va portar en les seves entranyes el Fill de Déu i va viure com ningú la joia de l'Advent; Déu l'havia feta sagrari, morada digna per al seu Fill. I Ell també fa de l'Església la seva casa, el sagrament de la seva presència en el món. Són idees que avui nosaltres podem meditar. Com Maria i amb ella diguem: «Que es compleixin en mi, que es compleixin en tots nosaltres, les teves paraules».