Diumenge 6 durant l'any

El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d'anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat. 
Feliç l'home a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l'engany. 

R. En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill. 

M'he decidit a reconèixer la falta, 
no us he amagat més el meu pecat. 
Tan bon punt m'ho he proposat, Senyor, 
m'heu perdonat la culpa comesa. R. 

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor; 
homes rectes, aclameu-lo. R.

Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d'escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d'adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s'agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n'anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

 

 

La lepra és una malaltia que apareix sovint a la Bíblia. Podríem dir que és el prototipus de malaltia, i és també un símbol que ens parla del pecat i del mal; el leprós és una representació del pecador. La Sagrada Escriptura ens mostra dos modes diferents, dues etapes, en la consideració del leprós i, per tant, en la manera de relacionar-se amb el pecador. La primera manera o primera etapa separa el leprós per protegir la comunitat, perquè no la contagiï; és la típica imatge de la poma podrida que és eliminada perquè no podreixi les altres. El segon mode o etapa és l'obra guaridora de Jesús per reintegrar a la comunitat i així poder conviure-hi amb els altres. Avui ens podem preguntar: ¿no ens quedem la major part de les vegades en la primera etapa, la de separar, de la qual ens ha parlat la primera lectura, sense aconseguir passar a la segona, la d'integrar, que és la que queda reflectida a l’Evangeli?

         El llibre del Levític ens parla de les normes que regien al poble jueu per distingir i separar el leprós. La lepra era considerada en aquell temps com una malaltia contagiosa i per això hom creia que calia separar els leprosos. La medicina actual ens diu que aquesta concepció és científicament errònia, i els avenços tècnics han fet de la lepra una malaltia que es pot curar fàcilment si hom arriba a temps. Però en aquella època hom no tenia els mitjans dels quals disposem i hom feia el que podia. El pecat, el mal que hi ha en l'home, també ho considerem contagiós. Però no és possible separar el pecador, perquè tots som pecadors; diu sant Joan en la seva primera carta: «Qui diu que no té pecat és un mentider» i, com indica Jesús, «el diable és el pare de la mentida». No podem jutjar, no podem condemnar, i tampoc no podem separar. El primer ensenyament que trobem en l'evangeli d'avui és que no es tracta de condemnar ni de separar, sinó de guarir i alliberar; i això no ho aconseguirem pas observant unes normes discriminatòries, sinó, com fa Jesús, estenent la mà i tocant, és a dir compartint la vida del qui és considerat pecador. Així doncs, el primer pas és la solidaritat de sentir-nos pecadors, impurs i  leprosos. Per això, cada vegada que ens reunim per celebrar el memorial del Senyor, comencem reconeixent-nos tots pecadors. No demanem a Déu la seva misericòrdia «pels pecadors» sinó «per nosaltres pecadors». Sense aquest primer pas inicial de reconèixer de lepra personal i col·lectiva, no podrem seguir endavant.

         Però la lepra és un mal, és a dir, el pecat és un mal. Per aquest motiu tot cristià, seguint Jesucrist, haurà de lluitar contra el mal. Podem caure en dues temptacions oposades: una, la del fariseisme, la de la societat hipòcrita, la del cristianisme purità, que consisteix a dividir els homes entre purs i impurs, entre bons i dolents, i excloure els dolents de la convivència amb els bons; certament, aquesta no és la conducta de Jesús. L'altra temptació és la de la permissivitat, la de la indiferència, que tot ho considera igual, sense bé ni mal; és la temptació de la societat consumista del nostre món occidental desenvolupat, la temptació de l'escepticisme, que no creu que valgui la pena lluitar amb-contra el mal i que al final acaba beneint tot. Tampoc aquesta és la conducta de Jesús.

Jesucrist no exclou ningú. Però no deixa que el món segueixi igual. Ell estima cada persona –a cada pecador, a cada leprós– i per això no es desentén de la seva lepra, sinó que la cura; és a dir, lluita contra el mal, perquè estima l'home, a cada home i dona, a cada pecador, i per això el vol salvar, alliberar, guarir-lo i fer-lo fill de Déu. Hem d’insistir, doncs, en aquest doble aspecte, encara que de vegades se'ns faci incòmode i no sapiguem com conjugar-lo, l'Esperit Sant ens il·luminarà i ens ajudarà: hem de comprendre i compartir, no jutjar, ajudar a tothom, per més pecador o leprós que sembli, sabent que tots compartim la realitat del mal i del pecat; però també hem de reconèixer que, si volem seguir Jesucrist, ens cal lluitar contra tot mal, ajudar a superar-ho, ser intransigents contra qualsevol pacte o qualsevol indiferència que no distingeix entre el bé i el mal, entre la veritat i la mentida, entre la justícia i l’opressió.