Diumenge 6 de Pasqua

Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre'l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa't dret, que jo sóc home, igual que tu.» Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.» Mentre Pere deia això, l'Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s'estranyaren molt en veure que el do de l'Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l'aigua del baptisme aquests que han rebut l'Esperit Sant igual que nosaltres?» Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.

Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses, 
la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació. 
O bé: Al·leluia. 

El Senyor ha revelat la seva ajuda, 
i els pobles contemplen la seva salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment a la casa d'Israel. R. 

Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra, 
la salvació del nostre Déu. 
Aclameu el Senyor arreu de la terra, 
esclateu en cants i en Crist d'alegria. R.

Estimats meus, hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d'ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. 

O bé: Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,11-26) 
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té, i hi hem cregut. Déu és amor; el qui viu en l'amor està en Déu, i Déu està en ell.

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m'heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.» 

 

Per tot arreu sentim i veiem escrita la paraula “amor”, la qual sovint ha estat molt falsejada: com que l’amor és una necessitat fonamental de tot ésser humà, i com que no abunda pas l’amor genuí, han sorgit a la nostra societat una àmplia gama de succedanis de l’amor: amor de consum, amor professional, amor pels animals, amor per les plantes, amor per les coses, píndoles de l’amor, amor d’usar i llençar, amor “pret-â–porter”, amor de grup, amor de col·legues, amor a la naturalesa, amor platònic, i tants d’altres.

Encara recordo amb humor l'escàndol d'una nena que va sentir a la farmàcia com la seva mare deia “Amor” al farmacèutic; la nena, tota sorpresa, va interrogar astorada a la mare: «¿Per què li dius això?, ¿és que ja no t'estimes el pare?». La mare li va respondre: «Nena, ¡aquest senyor es diu així!». Ignoro si aquest bon home feia honor al seu nom; ara bé, ¡què bonic seria si els noms indiquessin verament la realitat de les persones i no fossin sovint un simple buf de veu! I això que de vegades passa amb molts noms, que ningú ja no se'n recorda del que signifiquen, succeeix sovint amb la paraula “amor” i altres mots d'ús freqüent. Quan dius a una persona «t'estimo», ¿l'estimes de debò o estimes la satisfacció o el benefici que et reporta? ¿És el seu bé quelcom prioritari per a tu o bé només cerques el teu profit i t'estàs estimant tu mateix a través d'aquella persona? En altres ocasions emprem el mot “amor” per a designar, tot el més, un egoisme compartit.

Els qui vulguin, podran deixar-se enganyar en un moment donat o en una situació desesperada; però, a l’hora de la veritat, veurem que moltes formes d’allò què diem “amor” són inútils i no omplen el nostre esperit. Aleshores comença un nou camí: la pèrdua del sentit de la vida, l’amargor, la desesperació, la incapacitat per buscar un nou horitzó, i potser, encara pitjor, la droga, la delinqüència o el suïcidi. Un dels darrers succedanis és l’amor “light”, que podem traduir per “amor lleuger” o “amor buit”. És increïble comprovar la quantitat de coses “light” que hi ha al mercat: gairebé tots els productes comestibles tenen la seva versió suau. També és d’ús freqüent l’amor “light”: un amor que no vol assumir els problemes, que no impliqui compromisos seriosos i permanents, que no comporti sacrifici, que reporti beneficis, comoditats i satisfaccions, que possibiliti uns bons guanys, i que es pugui eliminar quan sorgeixi el primer conflicte o la primera dificultat. Un amor, en definitiva, que exigeixi poc i rendeixi molt. Potser que aquesta nova modalitat de succedani duri més les altres, però tampoc no satisfà pas les necessitats de les persones, per la qual cosa sempre estarem en camí d’haver de cercar l’amor veritable.

Certament, la paraula “amor”, tan gastada avui dia, necessita una purificació en el llenguatge perquè expressi novament la realitat sublim que ens ve de Déu. L'amor és, per sobre de tot, la benvolença que Déu ens manifesta, amb la qual ens estima infinitament, ens perdona i ens salva. És la seva gràcia abundant que ha vessat damunt el gènere humà, de la qual tots som cridats a participar-hi. L'home i la dona, criatures de Déu, fetes a imatge i semblança seva han estat creats per reflectir l'amor diví i oferir-lo a l'Altre —i en aquesta expressió “Altre” incloc Déu i el proïsme—. I això fet en una dimensió d'ofrena generosa i de sacrifici, com Jesucrist, que ens ha revelat fins on arriba l'amor de Déu.

Els cristians tenim el tresor més gran, una riquesa que comença ja en aquest món i que fruirem per sempre en el cel: l'amor que Jesucrist ens ha manifestat i ens ha deixat com a herència. Mentre caminem per aquest món, Déu ens crida a ser testimonis del seu amor que triomfa sobre el poder del mal. De tres maneres podem viure l'amor, totes tres són necessàries i estan profundament relacionades entre elles: amb la pregària, amb la participació en l'Eucaristia i amb les obres. La pregària ens posa en sintonia amb Déu, en actitud d'adoració, i alhora ens fa sentir solidaris respecte a les necessitats dels homes. L'Eucaristia ens uneix com a membres del Cos de Crist que, ofert a la creu per la salvació del món, triomfa sobre el poder de la mort en la resurrecció. Les obres, amarades de fe, esperança i amor, seran, a través nostre, una prolongació d'aquest oferiment del Crist.