L'Ascensió del Senyor

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l'Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se'ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se'ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s'allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d'aquí a pocs dies, sereu batejats amb l'Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d'Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l'autoritat del Pare, però quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s'enlairà davant d'ells, i un núvol se l'endugué, i el perderen de vista. Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n'anava al cel.»

Aplaudiu, tots els pobles del món,
aclameu Déu amb entusiasme. 
El Senyor és l'Altíssim,
el temible, el gran rei de tota la terra. 

R. Déu puja enmig d'aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. 
O bé: Al·leluia. 

Déu puja enmig d'aclamacions, 
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li! 
Canteu al nostre rei, canteu-li! R.

Déu és rei de tot el món:
canteu a Déu un himne! 
Déu regna sobre les nacions, 
Déu seu al tron sagrat. R.

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l'heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l'eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d'entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l'altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l'ha fet cap de tot i l'ha donat a l'Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

O bé: Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 4,1-13) 
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i masuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l'esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l'esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot. Però cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist. Per això diu l'Escriptura: «Pujà cel amunt, s'endugué un seguici de captius, repartí dons als homes.» Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra. És ell mateix qui, després d'haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l'univers. És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d'altres el de ser profetes, a d'altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l'home perfecte, l'home que arriba a la talla de la plenitud del Crist.

En aquell temps, Jesús s'aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans, i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.» Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu. Ells se n'anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l'acompanyaven.

La festa de l’Ascensió ens fa viure i celebrar el retorn de Jesucrist a la glòria de Déu. En repetides ocasions, Jesús havia dit als deixebles que Ell compartiria aquesta glòria amb els seus amics. Per això, l’Ascensió ens fa pensar que el Fill de Déu havia baixat del cel i s’havia fet present al món. ¿I per què això? Jesús es fa un de nosaltres perquè nosaltres puguem ser amics seus al Regne del cel. És el que deien els Pares de l’Església en la seva predicació: «Déu es fa home perquè l’home arribi a fer-se Déu». Per això, amb l’ascensió de Jesucrist, la humanitat sencera és elevada de categoria: d’homes pecadors i febles ens elevem a la categoria de fills de Déu.

Jesucrist ha baixat al món, ha pujat a la glòria, i amb Ell hem pujat també nosaltres. Vaig conèixer ja fa anys una senyora que cuidava la seva minyona malalta. Durant molt de temps, la minyona havia servit fidelment la seva senyora i la seva família, i aquesta senyora estava tan contenta amb ella, que la considerava com un més dels seus familiars. Aquesta minyona era també molt estimada i respectada pels fills de la casa. La minyona, ja gran, es va posar malalta d’arteriosclerosi i de demència senil i aleshores es van canviar els papers: la senyora va haver de fer de minyona i d’infermera, mentre que la minyona era tractada com si fos la senyora.  La senyora em comentava un dia que ho feia amb molt de gust, perquè havien viscut juntes tants anys que se l’estimava com si fos la seva germana. Us puc assegurar que per cuidar-la, havia de fer molts sacrificis, però mai no va voler ni sentir parlar d’ingressar-la a una residència. L’amor que es tenien va fer que la senyora baixés per tal que la criada pugés de categoria. Pensem ara nosaltres que Jesucrist, tot i ser Fill de Déu no es va voler guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer home per nosaltres, per tal que nosaltres siguem fills de Déu. Per això, l’Ascensió del Senyor és també la nostra ascensió: Si Ell puja avui enmig d’aclamacions és perquè abans havia baixat fins a l’extrem d’humiliar-se, i gràcies a aquest abaixament, nosaltres hem pogut pujar amb Ell. I avui, aquí, tenim l’herència i la dignitat més gran que hom pugui tenir: som fills de Déu.      

I amb aquesta dignitat que ens ha donat, Jesucrist ens ha confiat també un encàrrec molt important: continuar l’obra de salvació que Ell havia començat. Per això, ens hem de posar a la feina i abaixar-nos també com Ell va fer perquè els altres pugin. Treballar per fer conèixer l’Evangeli té com a fruit el creixement del Regne de Déu en el món. Nosaltres desitgem que cada dia hi hagi més justícia, més veritat, que tots ens sentim germans i ens estimem els uns als altres; aleshores, cal que impulsats per l’Esperit Sant, col·laborem amb el Senyor perquè això sigui possible. El treball és ardu, però, si confiem en el Senyor, Ell confirmarà els esforços que fem per l’obra de l’evangelització. Tot el que es fa per amor a Déu i bé dels homes arriba a bon terme, perquè el Senyor vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat.