El Baptisme del Senyor. Diumenge després d'Epifania

Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. »Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

O bé: 

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 55,1-11) Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. Vaig fer-lo testimoni davant els pobles, sobirà i legislador de nacions. Cridaràs una nació que tu no coneixies, i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents, buscant el Senyor, el teu Déu, el Sant d'Israel, que t'ha honorat. »Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s'apiadarà d'ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l'oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra. »Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat.»

Doneu al Senyor fills de Déu,
doneu al Senyor glòria i honor, 
honoreu el Senyor, honoreu el seu nom, 
adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat. 

R. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau. 

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües, 
ve el Senyor sobre les aigües torrencials. 
La veu del senyor és potent, 
la veu del Senyor és majestuosa. R. 

El Déu majestuós fa esclatar la tempesta 
i al seu palau tot canta: Glòria! 
El Senyor té el soli en les aigües diluvials, 
hi seu el Senyor, rei per sempre. R. 

O bé: 
Salm responsorial [Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)] 

El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m'espanto. 
D'ell em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat. R. 

Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació. 
Cantant de goig sortirem a buscar l'aigua de les fonts de salvació. 
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom, 
feu conèixer entre els pobles les seves gestes. 
Recordeu que el seu nom és Excels. R. 

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses. 
Que ho publiquin per tota la terra. 
Poble de Sió, aclama'l ple de goig, 
perquè el Sant d'Israel és gran a la teva ciutat. R.

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d'Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

O bé:

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 5,1-9)

Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang, i l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l'acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.

En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l'Esperit Sant.» Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l'instant, quan sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m'he complagut.»

 

 

La festa del Baptisme del Senyor marca la transició entre el temps de Nadal i Epifania, que conclou avui, i el tems durant l’any que iniciem. Amb el baptisme en el Jordà, culmina la manifestació de Jesús com a Fill de Déu que hem celebrat al llarg del temps de Nadal, però a la vegada se’ns presenta un Jesús ja adult, disposat a iniciar el seu ministeri públic. En el Baptisme del Senyor, Déu Pare manifesta i certifica, per mitjà de l’Esperit Sant, una vegada més, la divinitat de Jesucrist. Si el Nadal era la manifestació del Crist en l’àmbit humil de Betlem, i l’Epifania era la manifestació universal, a tots els pobles, el Baptisme és una manifestació absoluta i plena de la divinitat del Crist. Per això, el Baptisme de Crist és una epifania, puix que és una manifestació al món, i una teofania, perquè és una manifestació de Déu mateix. Jesús és batejat per Joan en el Jordà, ungit per l’Esperit Sant i proclamat Fill de Déu per la veu del Pare des del cel. A partir d’aquí, Jesús ja pot començar a dur a terme la missió enmig dels homes que el Pare li ha encomanat, per anunciar i realitzar la salvació.

            El sentit del baptisme que rep Jesús és distint al del baptisme cristià. Joan mateix diu a l’Evangeli: «Jo us batejo amb aigua, però Ell us batejarà amb l’Esperit Sant». El baptisme de Joan era un baptisme de conversió, una expressió del desig de canviar de vida. El fet que Jesús es posi a la cua dels pecadors és un signe més de l’encarnació de Déu entre els homes: Ell que no necessitava cap purificació, s’identifica amb tots aquells que volen convertir-se. Però el baptisme que Joan conferia, en ell mateix, només té aquest valor simbòlic. L’important de l’escena és la manifestació divina que es produeix en el marc del baptisme de Jesús. Ara bé, aquesta manifestació divina fa que el baptisme del Senyor es converteixi en una obertura del que serà la seva obra salvadora, un preludi de la seva mort, resurrecció i glorificació: la seva entrada en l’aigua anuncia la seva mort a la creu i la seva sepultura, la seva sortida de l’aigua prefigura la seva resurrecció, i la davallada damunt d’Ell de l’Esperit Sant amb la proclamació del Pare indica el que succeirà el dia de la Pentecosta, quan l’Esperit sigui vessat damunt dels creients. A partir d’aquest fet, el nostre baptisme no es quedarà pas en un mer símbol, sinó que tindrà la força i el valor de ser un sagrament real, que ens fa fills de Déu i que, per la força de l’Esperit Sant, ens incorpora al Crist mort i ressuscitat. En el baptisme de Joan, els homes expressaven llur desig de conversió; en el baptisme del Crist, Déu ens atorga la gràcia de ser fills seus, ¿no és això un do magnífic? Així conclou el temps de Nadal, en el qual hem pogut aprofundir en el fet que el Fill de Déu es fa home perquè els homes arribem a ser fills de Déu.

            Així, doncs, el baptisme de Jesús en el Jordà prefigura el nostre propi baptisme, en el sentit que, així com en aquell moment el Pare va certificar la filiació divina de Jesús ungint-lo amb l’Esperit abans d’iniciar la seva missió, també nosaltres en el baptisme som consagrats fills de Déu en Jesucrist per l’Esperit Sant; el baptisme de conversió es transforma en baptisme d’adopció. Per això hem de demanar sempre a Déu la perseverança en la fe sota la seva mirada paterna, escoltar atentament la paraula de Jesucrist i complir-la amb devoció i entrega per poder ser dignes de ser i d’anomenar-nos fills de Déu. Avui és un dia molt adient per rememorar el nostre baptisme i considerar que fórem units per sempre al Crist, per agrair a Déu el do de ser fills seus i també per renovar el nostre compromís baptismal i viure’l conseqüentment. ¿Ens adonem que, com a deixebles de Jesucrist, ens hem d’identificar amb Ell?