El Cos i la Sang de Crist

En aquell temps, Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respongué: «Farem tot el que diu el Senyor.» Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l'endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d'Israel. Després encomanà als joves del poble d'Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l'altra meitat aspergí l'altar. Després prengué el document de l'aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l'obeirem en tot.» Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres d'acord amb les paraules escrites aquí.»

Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació.  

R. Invocant el nom del Senyor,
alçaré el calze per celebrar la salvació

O bé: Al·leluia.

Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen.
Ah, Senyor, sóc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes. R.

Us oferiré una víctima d'acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble. R.

Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d'homes, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i del vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Ara però, Crist s'ha ofert ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mitjancer d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren cridats a l'herència eterna reben allò que Déu els havia promès.

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l'anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l'anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual. I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l'acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.» Després de cantar l'himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

 

 

En l'Eucaristia celebrem allò més gran que tenim els cristians i que podem donar al món: l'amor de Déu, que a més de fer-se home, carn de la nostra carn i sang de la nostra sang, es fa també aliment per a nosaltres. Per això avui proclamem que Déu és amor i que ens estima desmesuradament. Davant de tantes elucubracions de savis i erudits, que de vegades desfiguren el rostre de Déu i ens el fan terrible o inaccessible, la festa del Corpus ens descobreix el veritable rostre de Déu, que és el seu amor per nosaltres, fins al súmmum del sacrifici del cos i de la sang del seu propi Fill per la salvació de la humanitat. Per això és important que ens traguem de sobre tota mena de prejudicis, que escoltem amb atenció i senzillesa la Paraula de Déu i que parem esment a allò que Déu ens ha manifestat d’Ell mateix en el seu Fill Jesucrist. ¿Ho fem realment ?, ¿volem que així sigui?

Moisès va rubricar l’aliança de Déu amb el seu poble amb la sang dels animals sacrificats. La meitat la vessà damunt l’altar, la part de Déu; i l’altra meitat l’aspergí damunt el poble. Així, el poble va comprendre que Déu era amb ells i estava de part seva. I el poble es va comprometre a posar en pràctica tot allò que el Senyor els havia ordenat i que havia quedat recollit en les taules de la llei. Els deu manaments són un dels primers documents que recullen els principals drets de l’home: el dret a la vida, a la família, a l’honor i al bon nom, a la informació i expressió, a la propietat… La conseqüència d’aquella primera aliança, trencada i restaurada tantes vegades en la història d’Israel, era una nova religió, fundada no tant en el temor, com en el respecte al pacte segellat per mediació de Moisès. La sang vessada del Crist segella una aliança nova i definitiva entre Déu i la humanitat. Aquest cop no farà falta la sang d’animals sacrificats. Jesús, el Fill de Déu, lliurarà fins l’última gota de la seva sang per a la remissió dels pecats. Serà un sacrifici definitiu, d’una vegada per sempre i per a tothom. El sacrifici de Jesús no es tornarà a repetir, sinó que s’actualitzarà ininterrompudament en l’Eucaristia. Les infidelitats dels homes no faran pas necessària una nova aliança, com succeïa en el primitiu poble de Déu. L’aliança amb Déu, per mitjà de Jesucrist es renovarà sacramentalment sempre que calgui, sense necessitat de repetir-la. Jesús no tornarà pas a morir, ja que va morir i va ressuscitar i ara viu per sempre.

La Nova Aliança de l’Amor, segellada amb la sang del Crist, representa una novetat radical en les relacions entre les homes i Déu. Aquesta relació és la religió de l’amor. La intenció de tota la vida de Jesús, de totes les seves obres i de les seves paraules va ser la de fer-nos conèixer el misteri insondable de Déu, que és amor. I el moment culminant de la vida de Jesús, la seva mort en creu, fou la demostració suprema de l’amor de Déu. Jesús mateix ho van entendre així en dir que «ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics». I així ho va entendre també el deixeble estimat, quan diu que «Jesús, havent estimat els seus, els estimà fins a l’extrem» d’entregar el seu cos com a menjar i la seva sang com a beguda. Ara sí que podem entendre que Déu és amor i estar segurs que Ell és, sobretot, el qui ens estima sense mida. Ara podem albirar també el misteri trinitari de Déu, que és el nostre Pare, el nostre germà i el nostre defensor. Ara podem comprendre, per fi, que el cristianisme és la religió de l’amor i la fraternitat. El culte veritable, el culte que expressem insuperablement en l’Eucaristia, és la pràctica de l’amor cristià i, per això, avui també és el dia de la caritat. Càritas vol ser l’instrument que faciliti i canalitzi l’amor de tots els cristians, perquè aquest no quedi reduït a unes almoines, sinó que sigui un amor verament eficaç. L’amor de Déu ens urgeix a crear un món més humà, més just, més solidari, on hi hagi més fraternitat i s’acabi l’estigma de la pobresa, de l’abandonament, de l’atur, de la fam i de la desesperació de tantes persones. Un món, en definitiva, que reflecteixi el Regne de Déu aquí a la terra.