Dijous Sant

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès i a Aharon mentre eren al país d'Egipte: «Per a vosaltres, aquest mes serà el primer de tots els mesos de l'any. Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel: “El dia deu d'aquest mes, que cada família, cada casa, prengui un anyell o un cabrit. Si una família fos massa petita, que el prengui junt amb la família del veí més pròxim, fins a completar el nombre de persones. Compteu quants en calen per menjar-se'l. Que sigui mascle, sense tara, i que no tingui més d'un any. Podeu prendre igual un anyell que un cabrit. L'heu de guardar fins al dia catorze del mes, i que tots els qui formen part de la comunitat del poble d'Israel el degollin al capvespre d'aquell dia, que prenguin de la seva sang i en posin als dos muntants i a la llinda de les cases on se'l menjaran. »Aquella mateixa nit han de menjar-ne la carn, rostida a la brasa, amb pans sense llevat i herbes amargues. Per a menjar-vos-el, aneu cenyits, amb les sandàlies posades i el bastó a la mà, i us l'heu de menjar a corre-cuita: aquesta víctima és la Pasqua, és a dir, el “pas” del Senyor. Aquella nit passaré pel país d'Egipte i faré morir tots els primogènits d'Egipte, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra les divinitats d'Egipte. Jo sóc el Senyor. La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang «passaré» enllà i, al moment que jo castigui el país d'Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l'extermini. Tingueu aquest dia com un memorial, i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor. Que totes les generacions el celebrin com una institució perpètua”.»

¿Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet? 
Invocant el seu nom, 
alçaré el calze per celebrar la salvació. 

R. El calze de la benedicció és comunió amb la sang de Crist. 

Al Senyor li doldria la mort dels qui l'estimen. 
Ah, Senyor, sóc el vostre servent, 
ho sóc des del dia que vaig néixer, 
vós em trencàreu les cadenes. R.


Us oferiré una víctima d'acció de gràcies, 
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant el poble. R.

Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres, ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.» Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, la de passar d'aquest món al Pare. Ell que sempre havia estimat el seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava. Durant el sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les mans totes les coses, conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que duia a la cintura. Quan anava a rentar Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?» Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després.» Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus.» Jesús li contestà: «Si no et rento, tu no ets dels meus.» Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em renteu només els peus: renteu-me també les mans i el cap.» Jesús li respon: «Qui s'ha banyat només necessita rentar-se els peus; ja està net tot ell. I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots.» Jesús sabia qui l'havia de trair; per això deia que no tots estaven nets. Després de rentar-los els peus, quan s'hagué posat el mantell i assegut a taula, els digué: «¿Enteneu això que us acabo de fer? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet.»

 

 

Com milers i milers de comunitats cristianes d’arreu del món, ens hem aplegat aquest vespre per aquesta celebració de l’Eucaristia que és com el pròleg de la Pasqua, la inauguració del pas de Jesús a través de la mort a la vida nova i plena. Els jueus celebraven llur Pasqua, com hem llegit al llibre de l’Èxode, en record de llur sortida d’Egipte, quan Déu els va alliberar de l’esclavitud, els va fer passar el Mar Roig, va segellar amb ells l’Aliança de la muntanya del Sinaí i els va conduir a través del desert a la terra promesa. Però Jesucrist li va donar un nou sentit a la Pasqua, portant-la a plenitud. Els cristians celebrem la Pasqua com a memorial de la mort i resurrecció del Senyor. En aquell sopar de comiat, que Pau ens ha descrit, quan ja havia arribat l’hora de passar d’aquest món al Pare –aquest és el nou i definitiu Èxode, el de Crist–, Jesús volgué deixar als seus en l’Eucaristia el memorial de la seva mort salvadora. Ara seria Ell mateix, Jesús, l’Anyell veritable, la Pasqua definitiva; i als seus seguidors ens deixà en aquest admirable sagrament de l’Eucaristia una celebració en la qual participem del seu Cos i de la seva Sang. Amb el gest del Pa partit i del Vi compartit, Jesús va voler que nosaltres, al llarg de la història, fins al seu retorn, participéssim de la seva mateixa Vida. Ell mateix va voler ser el nostre aliment, la nostra força i la nostra joia. Alegrem-nos, germans, i participem amb gratitud de l’Eucaristia, sobretot avui, Dijous Sant, en iniciar la celebració de la Pasqua de Jesús. El mateix que demà contemplarem lliurat a la Creu i que en la nit pasqual aclamarem com a Ressuscitat, és qui se’ns dóna en cada celebració de l’Eucaristia com aliment perquè visquem per Ell i d’Ell. Mai no li podrem agrair prou la llum i la força que ens ha donat en l’Eucaristia.

Però a més, en el sopar de comiat; Jesús ens va deixar el testament de l’amor fratern. En l’Evangeli ens ha contat sant Joan com Jesús, en un gest expressiu d’humilitat i servei, va prendre el gibrell, es va cenyir la tovallola i va rentar els peus als seus deixebles. Així ens va ensenyar una gran lliçó d’amor fratern. A cada celebració de l’Eucaristia rebem el seu Cos i la seva Sang entregats per nosaltres i per molts. Per tant, cal que es noti a la nostra vida que hem combregat amb el Jesús que no va venir a ser servit, sinó a servir i a donar la vida per tothom. Si celebrem bé l’Eucaristia, hem de créixer, en unió amb el Crist i en caritat fraterna. Tots mengem del mateix Pa, que és el Crist, i bevem del mateix calze; tots escoltem la mateixa Paraula i preguem i cantem units. La conseqüència és que ens hem d’acceptar els uns als altres, estimar-nos, rentar-nos els peus, és a dir, viure en actitud de servei. La Pasqua, ja a partir de la celebració de l’Eucaristia d’avui, i demà acollint la gran lliçó que Jesús ens dóna des de la Creu, ens ha de fer créixer en l’amor als altres, sobretot amb els qui més necessiten de la nostra atenció, els petits, els malalts, els ancians, els qui es troben sols. Com Jesús en el lavatori dels peus, com Jesús en la seva entrega a la Creu.

Acceptem, doncs, aquest doble testament de Jesús. En l’entranyable moment del seu comiat, ens ha encarregat que celebrem l’Eucaristia com a memorial de la seva Pasqua i ens ha manat d’estimar-nos els uns als altres; són dos gestos d’un mateix amor. Si volem ser bons deixebles de Jesús, ja sabem el camí: imitar el que Ell va fer. De l’Eucaristia ens va dir: «Feu això que és el meu memorial». Però també, després del lavatori dels peus, digué: «Feu vosaltres el mateix: renteu-vos els peus els uns als altres». La mesura la tenim ben a prop i és molt exigent: «Estimeu-vos com jo us he estimat».

Tots nosaltres, cadascú en la seva família i en el seu ambient, tenim força ocasions de mostrar el nostre servei i de testimoniar que els qui creiem en Jesús, el seguim i celebrem la seva Eucaristia, ens veiem estimulats a imitar el seu exemple d’amor i comprensió amb els altres; sens dubte, aquesta és la millor manera de celebrar la seva Pasqua.