Dimecres de Cendra

Diu l'oracle del Senyor: «Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu, poseu-vos de dol! Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l'amor, i es desdiu de fer el mal.» ¿Qui sap si es penedirà i es desdirà, si encara beneirà la terra i podreu oferir al Senyor, el nostre Déu, pans, oli i vi? Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni, un dia de dol, convoqueu un aplec, reuniu el poble, que no hi faltin ni els vells ni els infants de llet, que els esposos surtin de l'alcova i de la cambra. Que els sacerdots que oficien a la presència del Senyor plorin entre el vestíbul i l'altar i diguin: «Senyor, perdoneu el vostre poble, no abandoneu la vostra heretat a l'escarni i a les burles dels altres pobles.» Que no hagin de dir entre ells: «On és el seu Déu?» Llavors el Senyor, encès de gelosia pel bon nom del seu país, es compadirà del seu poble.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, 
vós que estimeu tant; 
vós, que sou tan bo, 
esborreu les meves faltes; 
renteu-me ben bé de les culpes, 
purifiqueu-me dels meus pecats. 

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat. 

Ara reconec les meves faltes, 
tinc sempre present el meu pecat. 
Contra vós, contra vós sol he pecat, 
i he fet el que és dolent als vostres ulls. R. 

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant. R. 

Torneu-me el goig de la vostra salvació, 
que em sostingui un esperit magnànim. 
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança. R.

Germans, nosaltres fem d'ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu. Us exhortem, com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que n'heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T'he escoltat a l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació.» Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel. »Per tant, quan dónes als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà. »I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè tothom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca't amb pany i clau i prega el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. »I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà.»

 

 

 

D’aquí a poc farem el tradicional ritu de la imposició de la cendra, amb el qual comencem el temps de Quaresma. Un signe que resulta ben clar i que no cal explicar gaire: la cendra és el resultat de la destrucció, és el que queda quan una cosa s’ha desfet i consumit; és el destí final de totes les coses materials, i és el destí també del nostre propi cos. Potser és dur, però és convenient recordar-ho de tant en tant: nosaltres, creatures humanes, som febles, tan febles que un dia morirem i aquest cos nostre es desfarà. Hem estat creats de la pols, som pols i a la pols tornarem. ¿Per què ho recordem? ¿Per què ens posem a pensar en la nostra condició mortal avui, en començar el temps de Quaresma, que ens ha de conduir precisament a celebrar la victòria de Jesucrist sobre la mort en la Pasqua? Cal que, a la llum del que ens ha dit la Paraula de Déu entenguem dues coses: que viure la vida d’una manera falsa porta al no-res i que, en contrapartida, els cristians volem viure la vida de Jesús.

El signe de la cendra que posarem sobre els nostres caps, no es per dir que estem condemnats a desaparèixer, a dissoldre’ns en un no res sense futur. Però sí que és un record de que podríem viure la nostra vida d’una manera falsa, enlluernada i mentidera, dedicada a coses que no valen la pena i que són veritablement no res. Si hi poséssim el cor, llavors la nostra vida resultaria sense sentit, no tindria valor ni futur; es convertiria en cendra. Aleshores, el moment més decisiu de la nostra vida, que és el moment de la mort, seria un temps totalment fosc, en el qual imperaria la tristesa, sense cap llum ni esperança.

Si avui som aquí és precisament perquè volem fugir d’una vida d’aparences, d’una existència que es podria convertir en fum en lloc de ser llum per als altres. Nosaltres som aquí perquè no volem pas un futur de cendra, sinó que volem posar el cor en les coses que realment mereixen la pena; per això celebrem la Quaresma, que no és un temps trist, sinó una etapa de l’any plena d’esperança; per això escoltem la crida que Jesús ens fa: «Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli». Jesús ha volgut sacsejar els cors i les consciències amb les Paraules que va pronunciar al Sermó de la Muntanya, del qual n’hem escoltat avui un fragment que ens fa pensar i que ens ajuda a no caure en les aparences. Jesús ens ha dit que hem de dedicar els nostres diners i el nostre temps als pobres; que hem de cercar Déu en la pregària; que hem de dejunar i privar-nos de tot allò que ens té enganxats, per tal de buscar allò que és verament important i ens fa lliures de debò; i tot això ho hem de fer no per quedar bé davant els altres, ni perquè ens hi sentim obligats o perquè busquem sortir als mitjans de comunicació, sinó perquè hem assimilat l’ensenyament -la Bona Notícia- del Senyor, perquè realment hem descobert que el camí de Jesús és el que ens donarà la felicitat. I ara, com a senyal del nostre desig de fer camí amb Jesús, rebem la cendra sobre els nostres caps fent cap a l’altar la processó que ens parla de la mort i del final de les coses caduques; i després participem de l’Eucaristia que ens uneix a Jesús mort a la creu per amor i ressuscitat per donar-nos la vida per sempre, fent la processó que ens portarà a nodrir-nos i gaudir en la comunió amb el Senyor de l’aliment que ens dóna la immortalitat, el Cos i la Sang del mateix Crist Salvador.