Diumenge de Rams. Processó de les palmes i benedicció
Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 11,1-10)
Quan s'acostaven a Jerusalem, vora Bet-Fagué i Bet-Hània, cap a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d'aquí al davant, i així que hi entrareu trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava: ¿Per què ho feu?, digueu-li que el Senyor l'ha de menester, i de seguida el tornarà aquí.» Ells se n'anaren i trobaren un pollí fermat, fora, al portal d'una casa, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: «¿Què feu, que deslligueu el pollí?» Ells respongueren tal com els havia dit Jesús, i els deixaren fer. Porten a Jesús el pollí, el guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja. Molts estenien els mantells pel camí, i d'altres, ramatge que collien dels camps, i els qui el precedien o el seguien cridaven: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el regne del nostre pare David, que està a punt d'arribar. Hosanna a dalt del cel.»
Heu vingut a beneir els rams i les palmes perquè commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem. Ho acabem de llegir: Jesús puja dalt d’un ruquet i la gent l’aclama enfervorida: «¡Hosanna! ¡Beneït el qui ve en nom de Senyor!» Molts entapissaven el camí amb els mantells en senyal de festa i tallaven branques dels arbres i les sacsejaven per aclamar-lo. Jesús entra a Jerusalem en un bany de multituds, aclamat i triomfant. ¿I què farà a Jerusalem? Ho sabem prou bé: aquest diumenge comença l’última setmana de la seva vida terrenal. El dijous a la nit es reunirà amb els seus deixebles i celebrarà el sopar Pasqual, tal com ho feien els jueus aquella setmana. Serà l’última Cena. Abans d’acabar, Jesús instituirà l’Eucaristia. Després serà detingut als afores de la ciutat. Al dia següent el conduiran davant Pilat, el governador romà. I al migdia serà clavat en una creu al Calvari, un turó proper a la ciutat, on morirà a primera hora de la tarda.
¿No resulta una mica estrany aclamar Jesús amb rams i palmes pocs dies abans de la seva mort? Sabem el motiu: diumenge que ve serà Pasqua. Em la Pasqua commemorem que Jesús ressuscita i surt victoriós del sepulcre. Perquè l’aventura de Jesús no termina el Divendres Sant, sinó que culmina el diumenge de Pasqua. Per això, quan ara sacsejarem els rams i cantarem “¡Hosanna!”, no aclamarem tan sols Jesús que entra a Jerusalem per sofrir i per morir clavat en una creu; aclamarem també, i sobretot, Jesús que ressuscita victoriós i que viu per sempre amb el Pare.
Celebrem, doncs, amb alegria el diumenge de Rams. Aclamem Jesús, el Senyor. Ell és el nostre mestre i el nostre guia. Aclamar-lo vol dir escoltar-lo i fer-li cas. Molts no li van fer cas. Alguns fins i tot van aconseguir detenir-lo i clavar-lo en una creu, un suplici horrible. En Jesús, mort en creu perquè molestava amb la seva predicació i el seu comportament, nosaltres reconeixem el Fill de Déu. I ho diem avui d’una manera senzilla, amb palmes, llorer i rams d’olivera: «Senyor Jesús: vós sou el Fill de Déu, vós ens conduïu a la felicitat i a la vida. Seguint-vos a vós, també nosaltres passarem per situacions negres, potser ens tocarà sofrir, ben segur que morirem com mor tothom. També vós vau morir. Però la nostra aventura no acabarà pas amb la mort; com vós i amb vós viurem per sempre.
