Diumenge de Pentecosta. Missa del dia

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d'ells. Tots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l'Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Beneeix el Senyor, ànima meva. 
Senyor, Déu meu, que en sou de gran. 
Que en són de variades, Senyor, les vostres obres,
la terra és plena de les vostres criatures. 

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra. 

Si els retireu l'alè, 
expiren i tornen a la pols d'on van sortir. 
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra.R.

Glòria al Senyor per sempre. 
Que s'alegri el Senyor contemplant el que ha fet, 
que li sigui agradable aquest poema, 
són per al Senyor aquests cants de goig. R.

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l'Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. 

O bé : Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 5,16-25) 

Germans, deixeu-vos guiar per l'Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l'Esperit i l'Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l'un contra l'altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Però si us deixeu conduir per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei. És ben clar on porten els impulsos terrenals: a la fornicació i a d'altres desordres, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, gelosies, enrabiades, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, excés de beure, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que ningú dels qui obren així no podrà heretar el regne de Déu. Però els fruits de l'Esperit són l'amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat. La Llei no ha estat pas donada contra res d'això. Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i els desigs terrenals. Ja que l'Esperit ens dóna la vida, deixem-nos guiar per l'Esperit.

El vespre d'aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.» 

 

 

 

¿Qui és l'Esperit Sant i quina és la seva importància? Lamentablement, sembla que per a molts cristians l'Esperit Sant és un gran desconegut i no acaben de veure la importància de la seva presència i de la seva actuació en llurs vides. Tanmateix, la Paraula de Déu no pensa així i dóna a l'Esperit Sant una importància tan gran que, sense Ell, l'obra del Crist, des del seu naixement fins a la seva resurrecció, hauria estat impossible. En efecte, és l'Esperit Sant qui fa encarnar Crist en el si virginal de Maria, qui l'impulsa al desert durant quaranta dies, qui l'empeny a predicar i a realitzar signes d'alliberament, qui el ressuscita de la mort i li atorga la nova vida. En molts diumenges de l'any hem vist i veurem aquests aspectes. Però avui la litúrgia vol posar-nos plenament davant la manifestació de l'Esperit en nosaltres, els qui formem la comunitat de Jesucrist.

Sant Joan ens diu que el mateix dia de Pasqua, Jesús es va manifestar a la seva petita comunitat i, després de saludar els deixebles amb la pau, va alenar damunt d’ells mentre els deia: «Rebeu l'Esperit Sant». Jesús havia promès aquest Esperit en diverses ocasions i havia insistit que només Ell ens introduiria en la nova vida de fills de Déu. Per això, l’evangelista ens presenta el Crist el mateix dia de la seva resurrecció engendrant-nos com a homes nous i fills de Déu mitjançant l’alè de l'Esperit. Recordem que en la llengua hebrea “esperit” significa precisament buf, alè, respiració, vent ..., és a dir, vida. Per tant, rebre el buf o alè de l'Esperit és el mateix que rebre la vida de Déu. Joan sembla tenir en la seva ment el relat de la creació d'Adam quan Déu l’insufla l'alè de la vida i el fa home. Ara el Crist, l'Home Nou, ens dóna l'Esperit de la nova vida.

Sant Lluc, als Fets dels Apòstols, ha volgut posar encara més en relleu aquesta acció del Crist de donar-nos el seu Esperit, subratllant al mateix temps l'obra de l'Esperit Sant en la vida de l'Església. Al llarg de tot el llibre dels Fets, Lluc presenta a la comunitat cristiana conduïda i impulsada per l'Esperit per estendre fins als límits del món, l'obra de la salvació per mitjà de l'anunci de l'Evangeli. Per aquesta raó, Lluc situa la manifestació de l'Esperit cinquanta dies després de la Pasqua, fent coincidir aquest dia amb la festa dels «cinquanta dies», o Pentecosta, en la qual els jueus commemoraven la manifestació de Déu al Sinaí, quan va lliurar la Llei al seu poble. Això explica per què hi havia tants pelegrins d’arreu del món a Jerusalem. El primer que ressalta en el relat de Lluc és que «tots estaven reunits en un mateix lloc». Eren els apòstols, Maria, algunes dones i els deixebles que integraven la petita comunitat cristiana. Després de la Ascensió del Senyor, durant deu dies havien estat units en oració, compartint els aliments i les seves mútues experiències, i preparant-se per iniciar, amb les forces que el Crist els prometia, la missió d'anunciar l'Evangeli per tot arreu. I és aquesta comunitat reunida la que rep el mateix Esperit, l'esperit de la unitat de l'Església. És l'Esperit qui ens reuneix i fa de nosaltres un sol cos. La festa de l'Esperit és la festa de la comunitat reunida, integrada, sense diferències socials ni privilegis; en la qual no hi ha membres més dignes que d'altres, i on tothom treballa per al bé de cadascú i de tots. L'Esperit Sant va ser experimentat per la primera comunitat com a «llengües de foc», tan ardents que van treure els apòstols del seu mutisme i els van fer proclamar davant totes les nacions les meravelles de Déu. Així, l'Esperit se'ns dóna com un nou llenguatge, ardent i apassionat com el foc, el llenguatge de la unitat del gènere humà. Segurament, Lluc tenia present l’episodi de la torre de Babel. Allà els homes, portats per l'orgull, no es van entendre, se separaren dividits per les seves llengües diverses i cada un va haver de prendre un rumb diferent i fins i tot oposat. És el trist espectacle d'una humanitat dividida, incapaç d'entendre’s, no perquè li faltés la llengua, sinó perquè li mancava amor en el seu llenguatge.

¿Com podem sentir l'Esperit Sant? Principalment, reunint-nos. No el trobarem pas en la soledat ni en l'individualisme; ningú el té com a cosa pròpia, ja que Ell és precisament qui ens uneix. En sentir que respirem el mateix alè diví, ens sentim l'únic Cos de Crist. L'Esperit Sant és l’Alè comú, la respiració de la mateixa fe i la mateixa caritat. «Envieu, Senyor, el vostre Esperit; totes les coses seran creades, i renovareu la faç de la terra...».