Diumenge 1 de Quaresma

Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat.” »Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l.»

Tu que vius a recer de l’Altíssim 
i passes la nit a l’ombra del Totpoderós, digues al Senyor: 
«Sou la muralla on m’emparo, el meu Déu, en qui confio.» 

R. Estigueu vora meu en els perills, Senyor. 

No et passarà res de mal,
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia, 
perquè ha donat ordre als seus àngels 
de guardar-te en els camins. R. 

Et duran a les palmes de les mans 
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres, 
trepitjaràs lleopards i escurçons, 
passaràs sobre lleons i serpents. R.

Ja que ell s’ha fet tan meu, 
jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. 
Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, 
estaré vora d’ell en els perills, 
el salvaré, i tothom l’estimarà. R.

Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa.» Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.”» Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu.”» Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

L'Esperit el va conduir pel desert i era temptat

En resar el Parenostre, demanem a Déu que no ens deixi caure a la temptació i ens alliberi del mal. Sota múltiples formes, unes subtils i altres manifestes i grolleres, el mal es fa present al món. Davant la seva seducció és fàcil que ens veiem temptats d'abandonar el camí del bé i d'actuar com molts d'altres, perquè, «si tothom ho fa —raonem— és que no deu ser tan dolent», i d’aquesta manera acabem confonent normalitat amb freqüència: una cosa, pel sol fet de ser freqüent –ni que sigui dolenta– l’acabem convertint en normal, quan el mot “normal” vol dir quelcom que es pot convertir en norma, i allò que és dolent no es pot convertir en norma; encara que sigui freqüent, mai no podrà ser normal. Altres temptacions, sense ànim manifest de fer-nos abandonar el bon camí, ens presenten mètodes aparentment més fàcils i eficaços; llavors caiem en el parany de creure que «la finalitat justifica els mitjans». Jesucrist va experimentar aquesta mena de temptacions, que són les més difícils de reconèixer i, amb la seva lluita, ens va ajudar a descobrir-les i superar-les.

Les temptacions de Jesús posen de manifest el dilema amb el qual es trobarà, un moment o altre, tota persona religiosa: servir Déu o servir-se de Déu, servir el proïsme o servir-se d'ell, tenir molts partidaris fent rebaixes o viure coherentment amb el risc de quedar-nos sols. Al llarg del seu ministeri, Jesús es va haver d'enfrontar amb la temptació d'escollir uns camins diferents per realitzar l'obra redemptora que el Pare li havia encomanat. Quan Jesús solucionava problemes, quan curava o donava de menjar, tot eren adhesions entusiastes. Però quan va plantejar les exigències del seu missatge i el compromís pel Regne, que passa per la creu, va començar a quedar-se sol. Sovint creiem que l'èxit de la nostra missió dependrà de tenir béns materials en abundància, de fer coses espectaculars, d'abandonar les nostres conviccions i vendre'ns al millor postor per aconseguir majors cotes de poder, de fer una religió fàcil i acomodada als criteris del món per tenir més seguidors.

Diu Sant Pau que l'àngel de les tenebres es pot disfressar d'àngel de llum. De vegades el Maligne pot prendre una aparença de bondat o de raonabilitat, sembrant la confusió sobre els criteris morals, una confusió que ens dificulta discernir entre el bé i el mal i que ens porta a justificar sovint el que és dolent. Les temptacions del diable es poden confondre aparentment amb idees i propostes del sentit comú, especialment quan aquestes fan referència a qüestions d’eficàcia. Potser nosaltres pensaríem que si Jesús hagués actuat d'una altra manera, hauria aconseguit convèncer més gent. En el moment de la crucifixió, els adversaris li feien aquesta insidiosa temptació: «Si ets el Fill de Déu baixa de la creu i creurem en tu», és a dir: «usa el teu poder per a salvar-te, actua com nosaltres voldríem, deixa'ns admirats i creurem que ets el Messias». La prova més evident que l'èxit de la missió del Crist i de la seva obra de salvació no depèn pas de les forces humanes, sinó que es fonamenta en la voluntat de Déu, és el fet que, després de dos mil anys, el seu Evangeli continua essent actual.