Diumenge 1 d'Advent

«Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem. I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé.»

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
feu que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.

R. A vós elevo la meva ànima, Senyor.

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.

Tot l’obrar del Senyor és fruit d’amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.
El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels,
els revela la seva aliança. R.

Germans, que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us estimem. Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el Senyor.

En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
»Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home.»

Molt aviat sereu alliberats

Els cristians celebrem el misteri de la nostra salvació en un cicle anual que s'inaugura amb l'Advent, temps que ens prepara per a la vinguda del Senyor. En aquest temps de quatre setmanes abans del Nadal, fem presents dos adveniments del Senyor i ens preparem per a un tercer: El primer adveniment és l'encarnació del Fill de Déu, que es va fer home i va viure entre nosaltres, predicant l’Evangeli i mostrant-nos el camí del Regne; el segon fa referència a la vinguda de Jesucrist en nosaltres, cada dia, per l'acció de l'Esperit Sant; i el tercer serà la vinguda definitiva del Crist quan es faci present per posar fi a la història de la humanitat i judicar-la. La Paraula de Déu ens parla avui d'alliberament, per això nosaltres centrarem l’atenció en aquests tres punts: la recerca d'alliberadors, la sortida de Déu al nostre encontre, i la vigilància i la conversió, actituds necessàries per preparar-nos a l'alliberament que esperem.

Parlant amb la gent, he arribat a la conclusió que moltes persones se senten insatisfetes i no són felices. ¡Quantes frustracions i misèries que hi ha a la vida humana! Seria llarg d’enumerar els problemes que l’ésser humà, tant com a individu com a col·lectivitat, té plantejats; tots en som conscients i ens adonem de la seva gravetat, la qual revesteix desesperació, avorriment, cansament, depressió, complexes d’inferioritat, sentiment de culpa, frustració…, en l’àmbit individual; manca de diàleg, menyspreu, rebuig, pressions, odi… en l’àmbit familiar i social; malalties, fam, guerra, marginació, violència, racisme, manca de respecte a la vida dels altres… en l’àmbit mundial. Davant d’un panorama com aquest, és natural que els humans busquem un alliberador: ja sigui una idea, un objecte o una persona que doni sentit a la vida. Ara bé: ¿on el trobarem a aquest alliberador?: ¿en una ideologia?, ¿en un partit polític?, ¿en els diners?, ¿en un determinat lloc de treball?, ¿en una bona posició social?, ¿en la droga…? ¿Quin alliberador cerquem: un que ens doni forces per transformar el món en que vivim o bé un que ens ajudi a evadir-nos de la realitat?

Encara que no sempre el veiem clar, no ens ha d'espantar el panorama del món en què vivim, perquè la fe ens il·lumina i ens ajuda a veure la realitat amb nous ulls. No hi ha hagut mai cap època sense problemes i, en qualsevol circumstància, Déu és amb nosaltres i ens surt a l'encontre; Jesucrist és l'alliberador que esperem. Ja que és home com nosaltres, pot donar sentit a la vida humana; perquè és Déu, pot elevar aquesta vida al cim d'una plenitud insospitada. No hi ha cap altre nom al cel i a la terra en el qual puguem trobar l’alliberament i la salvació

L'oferta d’alliberament que ens porta Jesucrist, demana per part nostra estar atents i no deixar passar l'ocasió. Enmig de l'atordiment del món i de la seva inconsciència, nosaltres som cridats a viure i propagar els valors de l'Evangeli. Per això cal que ens convertim cada dia i tinguem un desig sincer de ser deixebles de Jesucrist. Fent un examen a fons de la seva vida, cadascú podrà trobar de què s'ha de convertir i que és el que ha de canviar per preparar el camí del Senyor que ja s'atansa a nosaltres.