Diumenge 13 durant l'any

En aquell temps, el Senyor digué a Elies: «Ungeix Eliseu, fill de Safat, d’Abel-Mehulà, perquè sigui el teu successor com a profeta.» Elies se n’anà, i trobà Eliseu, fill de Safat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell mateix guiava la dotzena parella. Elies va fer com si passés de llarg i li tirà a sobre el seu mantell de profeta. Eliseu deixà els bous, corregué darrere Elies i li digué: «Vaig a besar el pare i la mare i vindré amb tu.» Elies li digué: «Vés, torna a casa teva. Què t’he fet jo per impedir-t’ho?» Ell se’n tornà, prengué la parella de bous, els matà, va coure la carn amb la fusta dels arreus, convidà la gent i se’ls van menjar. Després se n’anà amb Elies i era el seu ajudant.

Guardeu-me Déu meu, en vós trobo refugi. 
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.» 
Senyor, heretat meva i calze meu, 
vós m’heu triat la possessió. 

R. Senyor, heretat meva i calze meu. 

Beneït sigui el Senyor que em dóna seny. 
Fins a les nits m’amonesta el meu cor. 
Sempre tinc present el Senyor, 
amb ell a la dreta, mai no cauré. R. 

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, 
fins el meu cos reposa confiat: 
no abandonareu la meva vida enmig dels morts, 
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R. 

M’ensenyareu el camí que duu a la vida: 
joia i festa a desdir a la vostra presència; 
al vostre costat, delícies per sempre. R.

Germans, Crist ens ha alliberat de l’esclavatge i vol que siguem lliures. Mantingueu-vos així. No us sotmeteu altra vegada al jou de l’esclavatge. Vosaltres, germans, heu estat cridats a ser lliures. Mireu només de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust. Si us estimeu, poseu-vos al servei els uns dels altres. Perquè la Llei es troba tota en un sol precepte: «Estima els altres com a tu mateix.» Però si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. Ara, doncs, us dic: Deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu. Si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Quan s’acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s’avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s’encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà. I se n’anaren a un altre poblet. Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.» A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d’anar-me’n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.» Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al regne de Déu.»

La lectura de l’Evangeli d’avui ens presenta l’inici d’una nova etapa en el ministeri de Jesús: el Salvador deixa Galilea per anar a Jerusalem. La decisió d’anar a la ciutat santa per entregar la seva vida i morir a la creu és irrevocable. L’evangelista vol mostrar-nos com el seguiment de Jesucrist és un itinerari amb Ell, en el qual apliquem els seus ensenyaments a la nostra vida. Molts s’imaginaven que amb aquest viatge, Jesús començaria a manifestar amb glòria i esplendor el seu poder de Messias i que implantaria per la força el Regne de Déu. Així, per exemple, tenim els dos germans, fills de Zebedeu, Jaume i Joan, que no dubtarien fer baixar foc del cel per castigar aquell poblet de samaritans que no ha volgut acollir Jesús. O també aquells que volen apuntar-se a seguir Jesús perquè esperen avantatges materials, o tenir un poder. Tristament, al llarg de la història hi ha hagut molts que han pensat el seguiment de Jesucrist més com una carrera d’honors que no pas com una entrega incondicional a Déu i als germans en l’amor i el sacrifici. Avui podem descobrir que ser cristià i seguir Jesús és dur. Potser algú encara se’n recordarà d’altres èpoques en els quals hom vivia un cristianisme social i de conveniències, un temps en què tothom es declarava més o menys cristià i ser una persona religiosa era ben vist socialment; però avui, ser cristià no està de moda, almenys en les nostres latituds, i segurament molts et miraran com una rara avis o com una relíquia del passat. Ser cristià demanarà sempre abnegació i fer camí amb Jesucrist en un context no gens fàcil.

Jesucrist va posar com a condició per seguir-lo ser pobre. ¡Què bo és sentir-se entusiasmat per la persona i el missatge de Jesús! Però al costat d’això cal recordar que «les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap». La vida de Jesús a la terra va estar marcada per la pobresa: néixer en una cova sobre una menjadora amb palles, compartir la vida de la gent pobre de la Palestina d’aquell temps, sotmesa a tantes penalitats, morir abandonat en una creu de fusta dura i ser enterrat en un sepulcre prestat, perquè no tenia on reclinar el cap. ¡Aquest és el nostre Déu! Acceptar ser pobre no vol dir haver de viure en la misèria com si això fos un estat ideal de perfecció cristiana, vol dir acceptar la voluntat de Déu en qualsevol circumstància de la meva vida, encara que em costi; vol dir tenir un esperit desprès que em porti a compartir amb els altres, a no voler acaparar; vol dir ser humil, perquè en nosaltres no hi ha cap mèrit, ja que tot ens ve de Déu; vol dir deixar de costat les riqueses i seguretats humanes per abraçar el gran tresor que és Déu mateix.

¿Vols seguir Jesucrist de debò? Aleshores no posis excuses en allò que et demana. Hi van haver uns quants personatges que volien combinar el seguiment de Jesús amb allò que a ells els hi agradava: el jove ric, que era molt religiós i complidor de la Llei, però que va marxar trist quan el Mestre li va demanar vendre les seves riqueses i donar als pobres el fruit d’aquella venda: aquest noi volia seguir Jesús, però a la seva manera, és a dir, de la forma més còmoda possible. ¿Quantes persones trobarem que van pel món dient: «Jo crec en Déu a la meva manera»? És a dir, segons la meva comoditat i conveniència; creure sí, comprometre’m no. Altres demanaven acomiadar-se de la família o enterrar el seu pare. Jesucrist és humà i posa a cadascú les condicions que sap que podrà seguir. Si a aquells dos homes els hi va dir unes frases tan tallants va ser perquè veiessin la urgència d’anunciar el Regne de Déu i treballar pel món venidor. Molt sovint ens quedem tancats a casa pensant en èpoques passades en què tot semblava anar millor, submergint-nos en l’enyorament i, en comptes de mirar amb esperança cap al futur, ens anem enterrant amb els nostres morts, amb records inútils. Quan Jesús et crida, posa només en Ell la mirada. Que res ni ningú no ens distregui d’aquesta missió que el Senyor ens vol encomanar. Cada dia caminem amb Jesús.