Diumenge 2 durant l'any

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra;
canteu al Senyor, beneïu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat;
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. R.

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.

Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los. Tots aquests dons són obra de l’únic Esperit, que els distribueix en particular a cadascú com li sembla bé.

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats. Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui.» Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.» Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea

Les Noces de Canà constitueixen un episodi entranyable de l'Evangeli, una manifestació divina o Epifania; molts nuvis l'escullen com a lectura de casament. Des de l'inici de la seva missió pública, Jesús anuncia el Regne de Déu no només amb paraules, sinó també amb obres i gestos; i el principal gest és la seva mateixa presència.

En el transcurs de la festa, Maria s'adona d'un greu contratemps i ho comunica a Jesús: «No tenen vi». Els organitzadors del casament no van preveure que es presentaria més gent de l'esperada, i la mancança de vi està a punt d'espatllar el convit i de donar un mal auguri als pobres nuvis. En aquest atzucac, Jesucrist manifesta la immensa bondat de Déu mitjançant un regal generós fora de mida: sis-cents litres de vi de la millor qualitat! ¡Feliços aquells nuvis que van tenir un convidat tan insigne i esplèndid! Però feliços també nosaltres, perquè Jesús camina al costat nostre. Ben segur que, al llarg de la vida, ens trobem en carrerons aparentment sense sortida, amb problemes que semblen insolubles i penes que ens amarguen l'ànim; llavors se'ns acaba el vi o, de vegades pitjor encara, se'ns torna vinagre; se'ns acaben les energies i perdem la il·lusió. De vegades, la relació amb la família, els veïns o els companys de la feina, l'acceptació de nosaltres mateixos, o la decepció davant d'algú en qui confiàvem, ens fan sentir el pes de la crisi. En moments així, ¡què n'és de bo saber que Jesús és amb nosaltres! Com als servents de la festa, la Mare de Déu ens continua dient: «Feu el que Ell us digui».

Certament, Jesús va obrar un gran signe, però va demanar que omplissin les piques d'aigua per a poder-lo realitzar. Ell es va fer home per salvar-nos des de la nostra condició humana. Jesús no és pas un estrany: tu el necessites a Ell i Ell et necessita a tu; sant Agustí afirmava: «Aquell que et va crear sense tu no et salvarà sense tu». Potser, de vegades, la teva vida et semblarà tan incolora, inodora i insípida com l'aigua; et semblarà que la passes sense pena ni glòria i que no li veus sentit; el que sí que és cert és que sovint no et semblarà pas indolora. Però Jesucrist necessita que li ofereixis la teva vida, a voltes tan aigualida, per continuar obrant miracles i seguir realitzant la seva obra. Déu t'ha creat a imatge i semblança seva, ¿penses encara que la teva vida és poca cosa? De l'aigua, Jesús va treure un vi estimulant i tònic que va merèixer l'elogi del cap de servei: «Tu has guardat el vi millor fins ara». Si ets generós amb Jesucrist, Ell ho serà molt més encara amb tu: posa la teva vida sota la seva llum i la seva Paraula i fes-la servei en bé dels altres. Deixa que l'Esperit Sant t'il·lumini i treballi dins teu, perquè amb Jesucrist hem passat de l'antiga a la Nova Aliança. Déu vol que visquis plenament del seu amor, que gaudeixis dels seus dons i que els facis servir per enriquir la vida dels teus germans. Deixa de ser aigua insípida i, per l’acció de l’Esperit Sant, converteix-te en vi tonificant.

I això que podem dir de cadascun de nosaltres i de la nostra vida, encara amb més raó ho diem de l’Església, perquè les Noces de Canà són també un signe de la unió del Crist amb l’Església, el poble amb el qual Déu ha segellat l’Aliança per sempre. En l’Església es compleix el que Isaïas va profetitzar: No et podran dir més «L’Abandonada». Jesucrist és sempre amb nosaltres i no ens abandona mai, que avui i sempre sortim de la celebració plens de joia i d’esperança.