Diumenge 25 durant l'any

Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre.» El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai tot això que fan.»

Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran.
No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits. R.

R. Lloeu el Senyor, que treu el pobre de la cendra.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat. R.

Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat. R.

Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo n’he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les baralles i les discussions.

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: [«A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.” L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració.”» I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.” A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat.” Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.» I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum. »I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.] »L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»

Més que d’un administrador infidel, Jesús ens parla avui d’un home sagaç, que sap actuar d’acord amb la situació en què es troba. L’ensenyament que aquesta paràbola ens vol donar és el de saber-nos aprofitar del nostre futur més definitiu, de la nostra salvació, de la mateixa manera que els fills d’aquest món saben preocupar-se del seu futur més proper, del seu avenir. Aquest administrador era infidel perquè havia malbaratat els béns del seu amo i per això el van despatxar. El que ara fa és el que fan tots els comerciants de tant en tant: oferir grans rebaixes per guanyar clients. Segurament, els oients deurien esperar que Jesús blasmés aquell brivall. Però en comptes de condemnar-lo, Jesús, com a bon pedagog diu a la gent: ¿us assembla que el comportament final d’aquest home es vergonyós? Doncs a mi em pareix exemplar. ¿Esteu indignats amb aquest home? Doncs apreneu d’ell. Esteu en la mateixa situació que aquest home que té la soga al coll, perquè la crisi que us amenaça a vosaltres és incomparablement més terrible. Aquest home és hàbil i intel·ligent perquè ha comprés la seva situació crítica, ha pres les regnes de la seva vida i ha actuat estupendament el darrer minut, abans que damunt d’ell caigués la desgràcia. Aquesta és també l’exigència de l’hora per a vosaltres, ens ve a dir Jesús, perquè tot està en joc. Aquí teniu un home capaç de canviar de vida abans no sigui massa tard. Amb aquesta paràbola Jesús interpel·la seriosament els seus oients i a tots nosaltres: ens trobem, com l’administrador, davant d’una situació crítica, ¿quina serà la nostra decisió i la nostra capacitat de resposta? Amb Jesús ha arribat el Regne de Déu, ¿quina posició hi prenem?

Els fills d’aquest món són més astuts amb la seva gent en llurs assumptes que els fills de la llum pel que fa al Regne de Déu. Els homes en llurs negocis temporals tenen un sentit molt agut de la situació, però no sempre passa el mateix quan estan en joc llurs interessos eterns. Hi ha una gran desproporció entre els esforços de l’home per tasques discutibles, inútils i perjudicials i els que desplega per causes vàlides. Ens envaeix una sensació de follia quan mirem la vida del món o la nostra pròpia vida. Gastem milions d’euros en buscar aigua al planeta Mart, però deixem que el desert del Sàhara continuï essent un erm i no treballem perquè l’accés a l’aigua potable sigui un dret efectiu per tothom. Regions senceres de la terra –dos terços de la població mundial– sofreixen la tragèdia de la fam, viuen en l’analfabetisme o no tenen els serveis sanitaris més elementals; mentrestant, hom inverteix quantitats fabuloses en la fabricació d’armes i instruments per a la destrucció. I no trobem intel·ligències ni capitals per posar les coses al seu lloc i enfrontar-nos amb aquests problemes dels quals en depenen la vida de milions de persones. I si examinem les nostres pròpies vides, ¡quants esforços desplegats per ambicionar, per gastar, per tenir el màxim en luxe i confort, per cuidar-nos, etc! ¡I quina poca cura, quina desatenció, quina manca d’imaginació quan es tracta de posar tot aquest esforç al servei d’aquells a qui hauríem d’estimar! I és que l’egoisme fa que pensem massa en nosaltres mateixos i ens oblidem dels altres.  

Allò que cal per triomfar en aquesta vida és saber per què i per a què vivim, per què i per a què treballem, per què i per a què lluitem. I després d’haver descobert aquests “perquès” i “peraquès”, és necessari que els hi ho subordinem tot i que els preferim a tot. La vida de Jesús és proporció, tot és al seu lloc, això és el que ens admira, hom no pot dir pas que descuri l’existència. Tot el que fa està ben acabat. Ell sap per què i per a  qui viu. L’amor del seu Pare es troba sempre present en l’horitzó de la seva acció. Aquesta visió de la seva existència, percebuda clarament i contínua, el preserva de malbaratar-se o de perdre’s en direccions inútils o dolentes. Aquesta és la raó de per què el seu contacte és font d’equilibri i pau per als altres. Cal molt prendre consciència clarament que estem sempre amenaçats per la desproporció, per la manca de visió justa. Això no vol dir que el Crist ens reprotxi de lluitar, combatre o calcular. Però, ¿què ens recorda a través de la seva vida aquest Evangeli? Ens planteja algunes preguntes: ¿per què et trasbalses?, ¿per a qui et trasbalses?, ¿quina és la finalitat que persegueixes? Ja que ets “fill de la llum” posa tota la teva habilitat en treballar per causes justes. No facis com els “fills d’aquest món”, que són hàbils i enginyosos per causes sospitoses o dolentes. D’aquest contacte amb el Crist, l’existència del qual està perfectament ordenada, hauríem de sortir calmats i aclarits, perquè en Ell trobarem la nostra escala de valors autèntica.