Diumenge 3 d'Advent

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.»

El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
d’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.

R. Aclama’l ple de goig
Perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat.

Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels.» R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig
perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.»
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

¿Què hem de fer també nosaltres?

Vivim en un món incert, la forta crisi econòmica per la qual travessem i de la qual costa tant sortir-ne, la situació política tan complexa en la qual ens trobem i els interrogants que s’obren a Europa i al món en general amb les guerres de l’Orient Mitjà i amb la forta onada migratòria que han comportat així ens ho posen de manifest. Mentrestant, la societat, imbuïda en el materialisme, s'entesta a viure allunyada de Déu; Europa margina i refusa les seves arrels cristianes que l’han configurada com a societat i li han proporcionat una cultura que és la raó del seu ésser. En una visió més àmplia, sembla com si el gènere humà no trobés per als seus problemes cap altra solució millor que crear-ne de nous i de més greus. Enmig de qualsevol circumstància, favorable o adversa, els cristians hem de mantenir ben alta la flama de la fe i l’esperança i dir com el salmista: «El Senyor és el Déu que em salva, confio, no m'espanto». En temps del profeta Sofonias, el regne de Judà es trobava també en una situació internacional complicada, pressionat per l'amenaça de l'avenç de l'Imperi Assiri i les aliances que havia establert amb Egipte. Tant o més que nosaltres, els nostres pares en la fe igualment van viure moments difícils.

Però la Paraula de Déu ens porta un missatge d'esperança, perquè ens revela que és el Senyor, i no els homes, qui condueix la història cap al seu terme, tal com ja assenyalàvem la setmana passada. Per això, avui el seu missatge és una invitació a viure en l'alegria de la fe, mentre esperem la plena manifestació del Déu que ens salva: «Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics». En aquest mateix sentit, rebla el clau l'apòstol quan ens exhorta a viure contents en el Senyor i a no inquietar-nos per res, mentre fomentem el diàleg amb Déu a través de la pregària.

Ser portadors d'esperança i de joia, heus ací la nostra missió com a deixebles de Jesucrist: «Que tothom us conegui com a gent de bon tracte», ens indica sant Pau. Aquest tracte bo es realitza quan compartim i obrem amb justícia i amor. Davant la pregunta de la gent, «¿què hem de fer?», Joan Baptista no s'enfila per les branques amb teories abstractes, sinó que dóna respostes ben concretes: compartir l'aliment amb qui no té menjar, donar roba als qui no en disposen, respectar els altres en el tracte quotidià, acontentar-nos amb el que tenim i donar-ne gràcies a Déu, sense actuar amb violència i egoisme per obtenir més i satisfer les nostres ambicions. Són respostes idònies també per a nosaltres, ja que més d'una vegada ens haurem preguntat què és el que hem de fer per seguir Jesucrist i obrar el bé, què és allò que agrada al Senyor i espera de nosaltres. Tot preparant la seva vinguda, al llarg de l'Advent organitzem les campanyes de Càritas a favor de la gent més necessitada, el nombre de la qual ha anat creixen per dissort; amb aquest gest, que s'ha d'estendre a altres èpoques de l'any, manifestem que el Senyor és a prop, que reconeixem la seva presència en els germans, i aportem alhora una mica més de llum, d'escalf humà i d'esperança al món.