Diumenge 31 durant l'any

Senyor, el món tot sencer davant vostre és com un gra que tot just inclina la balança, com un esquitx de rosada que cau a terra al matí. Justament perquè ho podeu tot us apiadeu de tothom i dissimuleu els pecats dels homes perquè puguin penedir-se. És que vós estimeu tot allò que existeix i no abomineu res d’allò que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho. Com persistiria res si vós no ho volguéssiu? Què continuaria existint si no rebés la vostra invitació? I vós, Senyor que estimeu la vida, tot ho planyeu, sabent que tot és vostre, ja que el vostre alè immortal és present en tots. Per això repreneu una mica els qui es desencaminen i, servint-vos d’allò mateix amb què han pecat, els amonesteu i els recordeu les seves culpes, perquè s’allunyin del mal i creguin en vós, Senyor.

Us exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.

R. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat. R.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència. R.

Totes les obres del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça. R.

Germans, sempre preguem per vosaltres, demanant que el nostre Déu us faci dignes de la vocació cristiana i amb el seu poder dugui a terme tots els bons propòsits i totes les obres que la fe us inspira. Així el nom de Jesús, el nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor. Pel que fa a l’adveniment de Jesucrist, el nostre Senyor, i a la nostra reunió amb ell, us preguem, germans, que no perdeu el seny ni us alarmeu, encara que una suposada revelació de l’Esperit o una dita o carta que passés com si fos nostra anunciessin que el dia del Senyor és imminent.

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.» Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.» Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.»

Sembla com si la narració evangèlica d’avui fos la concreció i l’acompliment del missatge de la paràbola del fariseu i el cobrador d’impostos, que llegíem diumenge passat. Amb humilitat i sinceritat de cor, el cobrador d’impostos pregava així en el seu interior: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador»; i avui contemplem com Jesucrist perdona i rehabilita un pecador que, en aquest cas, és precisament el cap de cobradors d’impostos de Jericó, Zaqueu, un home ric i amb gran poder i influència social en la seva ciutat, però odiat i menyspreat pels seus veïns, que se sentien extorsionats per ell. El perdó diví provoca en Zaqueu la conversió i el canvi de vida: heus ací una de les originalitats de l’Evangeli: El perdó de Déu és gratuït; no és tant a causa de la nostra conversió que Déu ens perdona, ja que no li podem comprar pas el seu amor i el seu perdó, sinó que és a l’inrevés, la misericòrdia de Déu és la que ens mou a l’agraïment i a donar una resposta.

Com en aquella ocasió Jesús, en el seu camí cap a Jerusalem, passava per Jericó, avui i cada dia, Jesús passa per la nostra vida i ens crida pel nom. Zaqueu no havia vist mai Jesús, n’havia sentit a parlar i la curiositat el movia per saber qui era aquell mestre tan famós del qual tothom en parlava. Jesús en canvi, sí que coneixia Zaqueu, perquè Ell era el seu creador i l’estimava des de l’eternitat; Zaqueu era un home, i per Ell també el Fill de Déu es va fer home, per la seva salvació. Jesús coneixia les misèries de la vida de Zaqueu, una vida gens exemplar, sabia com s’havia enriquit i com era odiat i marginat pels seus convilatans. Jesús va passar per Jericó per treure Zaqueu d’aquell pou, i el trobament del Mestre amb el cobrador d’impostos va canviar radicalment la vida d’aquest. En haver escoltat aquest Evangeli, pensa que avui Déu e brinda una oportunitat que no pots desaprofitar: Jesucrist passa per la teva vida i et crida pel teu nom perquè t’estima i et vol salvar, ¿quin és el pou que ara t’atrapa? Com Zaqueu va pujar a un arbre per veure Jesús, puja tu ara amb Jesús a l’arbre de la creu i sabràs qui és Ell, coneixeràs així la immensitat del seu amor. Com diu el salm 95, en una frase que de tant en tant m’agrada repetir: «Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu, ¡no enduriu els vostres cors!»

L’alegria inunda el cor de Zaqueu quan Jesús li diu que anirà a casa seva. El Mestre no escull la llar d’un home religiós i complidor de la Llei per hostatjar-se, sinó la casa d’un pecador. S’explica de la vida d’un starets -un mestre espiritual- rus que, davant les cases de la gent que tenia fama de ser religiosa, tirava pedres contra la façana i proferia uns crits horrorosos; en canvi, davant les cases de gent pecadora es col·locava en un racó de la façana a plorar, mentre tocava la paret amb els braços oberts com si volgués abraçar aquella casa. Tothom el prenia per boig, però en una ocasió un individu es va atrevir a preguntar-li què significava tot allò i per què ho feia. «El dimoni assetja les cases dels homes religiosos per fer-los caure en la temptació -va respondre l’starets- per això miro de fer-lo fora llençant-li pedres i mirant d’espantar-lo amb els meus crits, perquè no entri a la llar de la gent bona; en canvi ploro davant les cases dels pecadors, per la seva dissort si no són capaços de conèixer Déu i convertir-se». Anant a casa de Zaqueu, Jesús compleix amb el seu programa: «No necessiten el metge els qui estan bons, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors». Zaqueu s’havia deixat enlluernar per les riqueses, perquè pensava que amb elles aconseguiria la felicitat i es procuraria molts amics. Però la seva manera injusta d’enriquir-se i les estafes freqüents i repetides el van portar a viure una situació insuportable de solitud, angoixa i remordiment. Les circumstàncies de la vida li fan comprendre que s’ha equivocat, i el trobament amb Jesús li dóna coratge per fer un tomb: la vida no es pot basar en voler acaparar, sinó en el compartir; no es pot fonamentar en la rapinya, sinó en la justícia; això és el que vol dir donar la meitat als pobres i restituir quatre vegades més als qui han estat defraudats. La conversió de Zaqueu no es queda en un sentiment emotiu d’agraïment a Jesús, sinó que es posa de manifest en conseqüències i obres pràctiques que el condueixen a l’amor i la justícia. ¿Fem nosaltres igual?