L'Ascensió del Senyor

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme. 
El Senyor és l’Altíssim, el terrible, 
Rei de reis a tot el món. 

R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja el Senyor. 
O bé: Al·leluia. 

Déu puja enmig d’aclamacions, 
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li, 
canteu al nostre rei. R. 

Que és rei de tot el món, 
canteu a Déu un himne. 
Déu regna sobre les nacions, 
Déu seu al tron sagrat. R.

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud. 

O bé: 

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,24-28.10,9-23) 
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l. Germans, la sang de Jesús ens permet d’entrar confiadament al lloc santíssim. Ell n’ha inaugurat l’entrada, obrint-nos un camí nou i viu en el cortinatge d’accés, que és el seu propi cos. Tenim un gran sacerdot a la casa de Déu. Per tant, presentem-nos-hi amb tota la fe d’un cor que no enganya, ja que el nostre cos ha estat rentat amb l’aigua del baptisme, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem ferma l’esperança que ens dóna la fe que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses.

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.» Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

 

 

En el llenguatge corrent, la paraula “ascensió” evoca el fet de pujar, i sobretot de pujar de categoria: «Al senyor Tal l'han ascendit a director de l'empresa; aquest individu està pujant com l'escuma», són frases que se senten sovint. En la festa d'avui celebrem amb joia que Jesús ha pujat de categoria: No és aquell home que molts van veure fracassat i mort en una creu, sinó el Crist vivent per sempre, reconegut per Déu Pare, que li ha donat el poder i la sobirania sobre tot el món. Sant Lluc, en el llibre dels Fets dels Apòstols i en l'Evangeli, ens explica amb la imatge de l'Ascensió del Senyor al Cel com els deixebles van deixar de tenir un contacte material i palpable amb el Crist ressuscitat. Jesús pujà al Cel perquè la seva missió terrenal havia conclòs; però la seva partença no és pas el punt final d'una història bonica, sinó el començament d'una nova època en què Jesús és present d'una altra manera. Ell és al cel, però no ha deixat mai de ser enmig de l’Església.

Jesús és a la Glòria, on seu a la dreta del Pare, però també és present entre nosaltres per l'Esperit Sant. Abans de morir, Jesús va prometre als deixebles de no deixar-los sols i d'enviar-los la força de Déu: l'Esperit Sant que dóna testimoniatge de la veritat i  fa recordar i viure profundament els ensenyaments del Mestre. Després de ressuscitar, Jesús tornà a insistir sobre el mateix: «Quedeu-vos i espereu fins que sereu revestits amb el poder que ve de dalt». Jesucrist no ha marxat i ens ha abandonat al nostre destí, sinó que Ell, que viu per sempre, continua vivint entre nosaltres. L'Esperit Sant, que rebem en el Baptisme i de forma més intensa en la Confirmació, és la presència del Crist en nosaltres i entre nosaltres, que fecunda nostra vida i fa avançar l'Església, la qual té la missió de continuar l'obra de Jesucrist en el món.

Jesús digué als deixebles: «Quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tots el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra». I ells, plens de la força de l'Esperit, tenien una Bona Notícia per comunicar. Han passat els anys i els segles i la Bona Notícia ha arribat fins als nostres dies gràcies a la il·lusió i la valentia de tants testimonis que ens han precedit. ¿Deixarem d'explicar nosaltres als homes i dones del temps actual les meravelles que Déu fa en el món?, ¿deixarem d'anunciar que Déu ens estima i ens ha salvat per Jesucrist?, ¿deixarem de treballar, cadascú des del seu lloc, per un món millor, que sigui cada dia més semblant a com Déu ho vol? No, no podem deixar de fer-ho, ja que som l'Església de Jesucrist i tenim la missió de fer-lo present entre els homes; no ens podem quedar únicament mirant el cel i enyorar els temps passats pensant que llavors tot era més fàcil i millor.

Tot treballant per millorar el futur, sabem que el món nou és un do de Déu i que el Crist, que ha pujat al Pare, tornarà gloriós per posar fi a la història de la humanitat i manifestar en tota la plenitud del seu esclat el Regne Déu. Visquem amb aquesta il·lusió i aquesta esperança, tal com ho feien els membres de les primeres comunitats cristianes. Llavors tots nosaltres participarem plenament de la glòria que Jesús ens ha promès. La força de Déu que obra en nosaltres, ens salva, ens transforma i ens impulsa en el nostre treball, és la mateixa que ha ressuscitat el Crist d'entre els morts, és l’Esperit Sant que actua. Per això creiem que si Jesucrist ha compartit la nostra condició humana, nosaltres, que som membres seus,  compartirem amb Ell la glòria a la qual ha estat exaltat. Mentre vivim en el món tenim ja un tast de la glòria del cel, alegrem-nos i demanem a Déu que arribem a la plenitud de la vida eterna que ja hem començat a conèixer i a gaudir ací a la terra.