Baptisme del Senyor

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Senyor, Déu meu, que en sou, de gran!

Aneu vestit d’esplendor i majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.
Heu estès el cel com una vela,
i dalt les aigües us heu fet un palau.

R. Beneeix el Senyor ànima meva,
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.

Preneu els núvols per carrossa

i avanceu sobre les ales dels vents,
teniu els vents per missatgers,
el foc i les flames per executar les ordres. R.

Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.
Aquí teniu el mar, immens per totes bandes,
són incomptables els animals que s’hi mouen,
des dels més petits fins als més grans. R.

Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l’aliment al seu temps:
els el doneu, i ells l’arrepleguen,
així que obriu la mà, mengen a desdir. R.

Però si deixeu de mirar-los es desconcerten,
si els retireu l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Estimats: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.

En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.» Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»

Després del Baptisme de Jesús es va obrir el cel

El fet que Jesús es fes batejar per Joan feia sentir als primers cristians una certa dificultat; per això alguns escriptors i predicadors han fet una interpretació legalista i moralitzant del baptisme de Jesús, el qual vindria a ser com un gran exemple d’humilitat i de submissió als ritus instituïts per les autoritats religioses. Certament, és una conseqüència moral que es desprèn de l’exemple de Jesús, i aquest aspecte cal tenir-ho en compte; tanmateix, a la llum de les festes del cicle de Nadal i Epifania que estem celebrant, el baptisme de Jesús se’ns presenta primordialment com una manifestació o revelació de la glòria del Verb fet home. Abans de ser un exemple moral o una catequesi, el baptisme de Jesús és un misteri de salvació, una festa que cal celebrar amb goig exultant.

Ens diu sant Lluc que Jesús va ser batejat per Joan quan tot el poble es feia batejar: el just es barreja amb els pecadors i se submergeix amb ells a les aigües del Jordà. ¿No és potser el que ja havia fet pel mateix misteri de la seva Encarnació: mesclar-se amb els homes i entraré en el corrent de llur història? El Fill de Déu havia vingut a solidaritzar-se amb els homes en tot, no en el pecat, però sí en les conseqüències del pecat, fins i tot en aquella que és la més tràgica de totes: la mort. Amb el mateix impuls d’amor als homes  amb el qual havia entrat a la nostra història per l’Encarnació, baixa ara al Jordà confós amb aquella multitud que es confessa pecadora. Puja després de l’aigua i amb Ell són elevats tots els penitents del Jordà, i amb ells tots els homes de bona voluntat que al llarg dels segles busquen Déu en l’obscuritat. Jesús prega per tots ells, i mentre està en oració el cel s’obre i és escoltada la seva pregària. La veu del Pare i una manifestació sensible de l’Esperit testimonien que Jesús de Natzaret és el Fill estimat, el gran profeta promès a Israel, el Messias, és a dir, l’ungit per l’Esperit de Déu, i no d’una manera ocasional o parcial, com ho eren els reis i els sacerdots, sinó plenament i per sempre. El Fill de Déu que, per amor a la humanitat, s’ha fet el servent que es compadirà de la canya esberlada i del ble vacil·lant, que portarà la llum a les nacions i l’alliberament als captius. Aquest mateix Esperit, que ja tenia des del començament i que ara es manifesta, Jesús el comunicarà després de la seva mort i resurrecció a tots aquells que, per la fe i el baptisme, davallin amb Ell al Jordà i siguin elevats amb Ell a una vida de santedat i de gràcia. Incorporats al Crist, podem sentir com s’adreça també personalment a cadascun de nosaltres la veu del Pare: «Tu ets el meu Fill, l’estimat, el predilecte».

Però el baptisme d’aigua només es podrà convertir en baptisme en l’Esperit per mitjà del baptisme en la sang. Jesús s’hi referia quan anunciava la seva Passió als deixebles: «He de passar per un baptisme, ¡i quina angoixa fins que es complirà!» O quan el dijous sant anticipava la Pasqua sacramentalment: «He desitjat ardentment menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de patir». També el nostre baptisme és Pasqua, puix que ens ha submergit en la mort del Crist i ens fa desitjar ardentment la Pasqua del Senyor en el seu memorial eucarístic; i, més encara, perquè ens empeny poderosament cap a l’altra Pasqua, la de la vida concreta, en la qual haurem de passar contínuament de mort a vida, de les tenebres a la llum, de l’egoisme a l’amor, del pecat a la gràcia. Per això els batejats sentim, no ja l’obligació, sinó la necessitat de reunir-nos el diumenge, dia memorial de la Pasqua del Senyor, per celebrar l’Eucaristia. Cada diumenge, en proclamar la nostra fe, diem que creiem en un sol baptisme. Hi ha molts batejos, però un sol baptisme: el de Jesucrist. Creiem que en baixar a les aigües del Jordà i en vessar per nosaltres arribava a les fonts baptismals de totes les esglésies. Jesucrist no es va fer batejar per purificar-se Ell tot sol –cosa que de fet no necessitava pas–, sinó per santificar l’aigua del nostre baptisme; no comunicant-li un poder màgic, sinó fent d’ella un signe sensible de la paternitat de Déu i de la conversió transformadora dels homes que s’atansaran amb fe al Crist i seran submergits en aquesta aigua.