El Cos i la Sang de Crist (Corpus Christi). Dijous o Diumenge després de la Santíssima Trinitat

En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris.» I Abram li donà el delme de tot el botí.

Oracle del Senyor el meu Senyor: «Seu a la meva dreta, 
i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus.»

R. «Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.» 

Que el Senyor estengui lluny des de Sió 
el poder del teu ceptre. 
Impera enmig dels enemics. R.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer, 
tens la glòria sagrada des del si de la mare, 
des del principi jo t’he engendrat.» R. 

El Senyor no es desdiu del que jurà: 
«Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.» R.

Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.» Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

A diferència del Dijous Sant, en què celebrem la institució de l’Eucaristia en connexió immediata amb la Passió, mort i resurrecció del Crist, en la solemnitat de Corpus Christi hom subratlla el fet del Pa viu que ens dóna la vida i la fe en la presència eucarística de Jesús. La celebració d’aquesta festa de l’Eucaristia no és només el moment d’una vivència religiosa: és també la convivència en el record viu i la presència real del mateix Senyor, que es troba en la comunitat reunida; és aquest un misteri salvador que posa de manifest la seva mort i resurrecció i que nosaltres, com a deixebles seus, hem de proclamar. La multiplicació dels pans i els peixos és un anunci de l’Eucaristia, que ens mostra l’amor desbordant de Déu, un amor tan gran que es fa present en un miracle continuat al llarg dels segles: Jesucrist continua multiplicant els pans i alimentant-nos per mitjà del sagrament del seu cos i de la seva sang. Així, Ell mateix és el pa que se’ns dóna perquè tinguem vida eterna, un pa que nosaltres hem de compartir i repartir perquè segueixi donant vida al món.

No hi ha ni pot haver vida cristiana sense compartir: Ja fa molts segles, un insigne Pare de l'Església, sant Joan Crisòstom, famós per la seva eloqüència, deia en un dels seus sermons: «¿Voleu de debò honorar el Cos de Crist? No consentiu que estigui despullat. No l'honoreu al temple amb vestits de seda i fora el deixeu patir de fred i nuesa. Perquè el mateix que va dir: “Això és el meu cos”, va dir també: “Vaig tenir fam i no em donàreu menjar”, “tot allò que no vàreu fer amb un d'aquests germans més petits, a mi m'ho negàveu”». Corpus Christi és una diada que ens convida a viure en la caritat del Crist cada jorn, és la festa que ens fa pensar com Crist va donar la seva vida per tothom. Amb una generositat tan gran, fonamentada en l'amor de Déu, ¿no ha de ser també gran la generositat dels seus deixebles? Més que donar una almoina que deixi la consciència  tranquil·la, mentre continuem gastant en els nostres capricis, cal pensar en tants germans que arreu del món passen una necessitat angoixosa i animar-nos a ser generosos, amb el propi sacrifici. En estimar els germans, és Jesucrist mateix a qui estimem. La multiplicació dels pans i els peixos ens mostra, per part de Déu, una generositat sense mida, ja que l’escassetat i la penúria no pertanyen al seu Regne, una de les lleis del qual és la «llei de l’abundància». Tanmateix, Jesucrist va necessitar que els assistents al seu ensenyament posessin alguna cosa de la seva part: els cinc pans i els dos peixos; i avui, per fer present el Regne de Déu, també cal que hi aportem els nostres recursos humans, perquè en el món hi ha recursos de sobres per satisfer les necessitats humanes, però no per satisfer la cobdícia dels avariciosos.

Eren cinc mil homes i s'assegueren en grups de cinquanta. Aquella multitud ultrapassava les possibilitats i capacitats dels deixebles; era un signe de l'Església que naixeria del costat obert del Senyor i que s'obriria al món el dia de la Pentecosta; de l'Església que, diumenge rere diumenge, es reuniria fidelment per a celebrar l'Eucaristia, d’acord amb la tradició rebuda del Senyor. Aquella multitud de cinc mil es va anar aplegant en grups més petits per compartir el pa i el peix multiplicat. Aquells grups fragmentats eren signe de les comunitats que anirien apareixent arreu del món a través de les quals es fa realitat l'Església universal. Fixeu-vos en aquest detall que no ens pot passar per alt: moltes comunitats cristianes, com nosaltres, en el dia d'avui, celebren o han celebrat l'Eucaristia; a totes ens uneix una mateixa fe, esperança i amor; totes hem escoltat la mateixa Paraula i totes compartim el mateix Cos i Sang de Jesucrist. En uns llocs es tractarà de grups més nombrosos i en altres de congregacions més reduïdes; però el que podem dir és que ja no es tracta d'una multitud de cinc mil, sinó de milions llargs de persones vivint i celebrant el mateix do del Senyor i donant-ne testimoniatge.