Diumenge de Rams. Benedicció i processó de les Palmes

En aquell temps, Jesús anava al davant pujant a Jerusalem. Quan era a prop de Bet-Fagué i de Bet-Hània, a la muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant i, entrant, hi trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava per què el deslligueu, respondreu que el Senyor l’ha de menester.» Els dos que Jesús enviava se n’anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. Mentre deslligaven el pollí, els amos els digueren: «Per què el deslligueu?» Ells respongueren: «El Senyor l’ha de menester.» Portaren el pollí a Jesús, el guarniren tirant-li els mantells a sobre i hi feren pujar Jesús. A mesura que Jesús avançava estenien els mantells pel camí. Quan s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels seus addictes, plena d’alegria, començà de lloar Déu a grans crits per tots els prodigis que havien vist, i deien: «Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt.» Alguns fariseus que anaven amb la multitud li digueren: «Mestre, renya els teus seguidors.» Ell respongué: «Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres.» 

La gent fa coses extraordinàries per rebre els personatges que considera importants. Els equips de campions mundials tenen grans rebudes als aeroports i hom organitza desfilades en honor seu. Les grans celebritats són rebudes amb garlandes de colors i confeti i algunes reben les claus de la ciutat. Els governants, reis i presidents són rebuts amb catifes, banquets oficials, desfilades i grans obsequis. A les nostres llars, quan arriba algú important ens esmercem perquè el nostre visitant es trobi a gust.

Fa dos mil anys, en el que avui coneixem com a Diumenge de Rams, la ciutat de Jerusalem va tenir un visitant especial. Jesucrist havia anat a la ciutat en diverses ocasions, però aquesta vegada Ell mateix es presentava per complir allò que havia dit el profeta Zacarias: «Sió, crida de goig, aclama Jerusalem amb crits de joia, perquè ve a tu el teu rei, just i victoriós, humil i pacífic, muntat en un ase, en un pollí» (Zc 9,9). El rei venia a Jerusalem, però no tothom va donar la benvinguda a Jesús amb l’entusiasme que caldria esperar; tanmateix, molts sí que ho van fer.

L’arribada del Crist a Jerusalem com a rei ens ensenya algunes qualitats del Senyor:

És un rei que exigeix obediència. Normalment posem de relleu la humilitat de Jesús en la seva entrada a Jerusalem, però en aquest esdeveniment veiem el Senyor parlant amb autoritat. Ja ens agrada la idea de contemplar Jesús com a rei, però pensem més en un rei com els de les baralles de cartes que no pas en un rei amb autoritat. Jesús mereix tota la nostra obediència i tota la nostra confiança dipositada en Ell com a Salvador i Senyor de la nostra vida. Podem tenir moltes estampes i imatges de Jesús, però allò que Ell vol és restar als nostres cors.

És un rei pacífic i humil. Jesús va sorprendre la multitud en presentar-se cavalcant un ase jove en comptes d’un cavall com ho feien els grans conqueridors i guerrers del seu temps. Jesús estava predicant amb l’exemple el que havia ensenyat amb anterioritat: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom (Mt 20,25-28). El Regne del Crist és un regne de pau, el regnat en el cor de cada home i cada dona que el reben com a Salvador. Jesús no venia pas com un conqueridor a alliberar el poble del govern de Roma, sinó a les persones de l’egoisme i del pecat que les esclavitza, puix que el seu regne no és d’aquest món.

És un rei que mereix lloança. Per a rebre Jesús, uns estenien llurs mantells, els quals possiblement eren llur única possessió, i altres estenien branques que havien tallat dels arbres. La multitud lloava el Senyor amb la paraula Hosanna, que significa “Oh Déu, salveu-nos ara”. Els deixebles l’aclamaren com a Rei, però els incrèduls s’oposaren a aquesta lloança, Jesús digué llavors que calia aquesta lloança i que ningú no faria callar els seus seguidors: «Us asseguro que si aquests callessin, cridarien les pedres» (Lc 19,40).

És un rei compassiu. Els incrèduls no s’adonaren de qui venia. No sabien que Ell arribava la pau. Jesús es lamentava per aquells que no li donaven la benvinguda, per això plorava en veure que, en aquella gran ciutat i al cap de pocs dies, la seva mateixa gent el refusaria.

Potser molts no sàpiguen el que avui celebrem, i encara saben menys el que celebrarem el Divendres Sant. Avui, en commemorar l’entrada de Jesucrist a Jerusalem, l’hem de rebre a la nostra vida, adorar-lo i prostrar-nos davant seu, reconeixent-lo com el nostre Rei poderós i Salvador.