Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7) El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit.
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:
«S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi,
doncs; que el salvi, si tant se l’estima.»
R.: Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu
abandonat?
M’envolta una munió de gossos,
em rodeja un estol de malfactors,
m’han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos. R.
Es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.
Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;
força meva, cuiteu a defensar-me. R.
Anunciaré als meus germans el vostre nom,
us lloaré enmig del poble reunit.
Fidels del Senyor, lloeu-lo,
fills de Jacob, glorifiqueu-lo,
reverencieu-lo, fills d’Israel. R.
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
[C. Arribada l’hora, Jesús es posà a taula, i els apòstols s’hi posaren amb ell. Jesús els digué:
+ «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua s’haurà complert en el Regne de Déu.»
+ «Preneu això i repartiu-vos-ho, perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu.»
+ «Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això que és el meu memorial.»
+ «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. Però mireu, la mà del qui em traeix és aquí, juntament amb la meva, sobre aquesta taula, perquè el fill de l’home fa el seu camí, com havia estat decidit per endavant. Però ai de l’home que el traeix.»
+ «Els reis de totes les nacions disposen com a amos dels seus súbdits, i els qui tenen autoritat es donen el títol de “benefactors”. Entre vosaltres no ha de ser pas així: el més important d’entre vosaltres s’ha de comportar com si fos el més jove, i el qui mana s’ha de comportar com el criat que serveix. ¿Qui és més important, el qui seu a taula o el criat que el serveix? ¿Oi que ho és el qui seu a taula? Doncs jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i jo us dono la investidura reial que el meu Pare m’ha donat a mi: vosaltres menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne, i us asseureu en trons per governar les dotze tribus d’Israel.
+ Simó, Simó, Satanàs us ha reclamat a tots per garbellar-vos com el blat, però jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui fora, conforta els teus germans.»
+ «T’ho asseguro, Pere: Avui, abans no canti el gall, hauràs negat tres vegades que em coneixes.»
+ Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró ni calçat, ¿us va faltar mai res?»
+ «Doncs ara, si teniu bossa emporteu-vos-la, amb el sarró i tot, i si no teniu espasa, veneu-vos el mantell per comprar-vos-la; perquè allò que diu l’Escriptura: “El van comptar entre els delinqüents”, us asseguro que s’ha de complir en mi; tot el que es refereix a mi s’està complint.»
+ «N’hi ha de sobres.»
+ «Pregueu Déu que no us deixi caure en la temptació.»
+ «Pare, si vós ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat sinó la vostra.»
+ «Judes, amb un bes traeixes el Fill de l’home?»
+ «Deixeu-los estar.»
+ «Heu vingut armats amb espases i garrots, com si jo fos un bandoler. Mentre estava amb vosaltres al temple cada dia, no em vau tocar mai. Però ara és la vostra hora, ara les tenebres tenen el poder.»
+ «Si us dic que sí, no em creureu. Si us faig preguntes, no em respondreu. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Poder de Déu.»
+ «Sí que ho sóc, teniu raó.»
+ «Sí, teniu raó.»
Quan se l’enduien, agafaren un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones endolades, que el planyien. Jesús es girà cap a elles i els digué:
+ «Dones de Jerusalem, no ploreu per mi: ploreu per vosaltres i pels vostres fills. Perquè vindran dies que la gent dirà: “Felices les que no tenen fills, les entranyes que no han posat ningú al món i els pits que no han criat.” Llavors diran a les muntanyes: “Caieu damunt nostre”, i als turons: “Cobriu-nos.” Perquè si a un arbre verd fan això, ¿què serà de l’arbre sec?»
+ «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan.»
Un dels criminals penjats a la creu, també li deia insultant-lo:
+ «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.»
Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.
[C. Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home noble i bo, natural d’Arimatea, població dels jueus, que esperava el regne de Déu i no estava d’acord amb tot allò que el sanedrí havia decidit i havia fet. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, el desclavà, l’amortallà amb un llençol i el posà en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havia estat posat ningú. Era el divendres, quan ja començava el capvespre del dissabte. Les dones que havien vingut amb Jesús des de Galilea seguiren fins allà, veieren el sepulcre i com havia estat enterrat el seu cos, i se n’anaren a comprar perfums i ungüents. I durant el dissabte guardaren el repòs que la llei prescrivia.]
¡Quantes vegades al llarg de la vida hem hagut de sofrir contratemps i dolors immerescuts! Més d’un cop hem dit o hem sentit expressions com aquestes: «¡No és just!, ¡això no m’ho mereixia!», «¿Què he fet jo per merèixer aquest càstig?», i d’altres per l’estil. Podríem posar una llarga llista d’exemples amb els quals ens sentiríem identificats, en els quals ens hem sentit estafats, menyspreats, cansats, ofesos, dolguts, ferits i amb els ànims per terra sense haver-ho merescut. Adrecem la mirada al cel i ens preguntem amb una queixa molt sentida: «¿Per què, Senyor, per què m’ha de passar això?» A ningú, i molt menys a nosaltres mateixos, no li volem desitjar cap mal.
Segurament sovint trobem la vida molt injusta, però abans d’escolar-nos cap a la desesperació, cal que aixequem la vista i mirem el Crucificat… Posem-hi els ulls i escoltem que va dir sant Dimas, el Bon Lladre: «Nosaltres sofrim justament aquesta pena, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal» (Lc 23,41). Si ha existit de debò una injustícia a la història, ha estat precisament aquesta: fixa’t com de vegades tractaven al Senyor: amb menyspreu, com molts no escoltaven les seves paraules ni en feien cas; Jesús no va merèixer mai que el tractessin així, ni molt menys la terrible mort que va sofrir. Si hi ha hagut un ésser humà del tot innocent a la terra, certament ha estat Ell. Pel que fa a nosaltres, cal dir que molt sovint hem estat els seus botxins, perquè els nostres pecats han estat els qui l’han portat a la Creu. Cada vegada que pecava sabia que el meu pecat lliurava a la mort el Redemptor; per això m’uneixo a l’al·legat del Bon Lladre: m’he guanyat un càstig per les meves culpes, i si ho negués seria un neci indigne de redempció.
Potser que el que han fet amb tu, mirat així, a ran de terra, sigui una completa injustícia. Però si no apartes la mirada del Crucificat, te n’adonaràs que hi ha injustícies plenes de justícia. A través de les injustícies dels homes, sofertes pel mateix Senyor encarnat, la Justícia amorosa de Déu et purifica i et prepara per entrar al Cel. Segurament no tens ni idea de quant Purgatori t’estalviaràs si saps suportar amb paciència aquests menyspreus i ultratges. Si te n’adonessis, veuries que darrere d’aquestes “injustícies” s’oculta un desig amorós i patern de Déu. Entendries també que la Justícia divina és plena d’afecte; i, sobretot, deixaries de queixar-te per entonar un cant certament adolorit, però també alegre, d’acció de gràcies. Per altra banda, ¿què són els nostres problemes i els nostres sofriments comparats amb els que han de patir una gran part de la humanitat, la qual viu més intensament i aguda la Passió de Jesucrist? Unint el teu sofriment al del Crist, l’únic Just, trobaràs el perdó dels teus pecats i arribaràs a la Vida Eterna. Si continues pensant que «no et mereixes això», aleshores no seràs digne de la redempció.