Epifania del Senyor

Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots vénen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret, 
doneu al príncep la vostra rectitud. 
Que governi amb justícia el vostre poble, 
que sigui recte amb els humils.

R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge. 

Que el benestar floreixi als seus dies, 
i mesos i anys abundi la pau. 
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.

Li portaran obsequis les illes 
i els reis de Tarsís; 
els reis d’Aràbia i de Sabà 
li oferiran presents. 
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles. R. 

Salvarà els pobles que reclamen, 
els desvalguts que no tenen defensor. 
S’apiadarà dels pobres i dels febles, 
els salvarà de la mort. R.

Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes. El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí. Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra. Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí. 

Hem vingut d'Orient per adorar al vostre rei

La recerca de la veritat és un estímul permanent en la vida humana, però en la tasca de trobar-la ens trobem sovint amb manipuladors que volen enganyar-nos o imposar-nos el seu criteri, els quals sempre ens acaben decebent. També ens podem trobar amb una altra classe de persones: aquelles que creuen que la veritat ha de venir per ella mateixa, sense buscar-la, sense fer cap mena d’esforç, o les que saben on és però no es prenen la molèstia d’anar-la a trobar o fer-la a conèixer; és el cas dels sacerdots i doctors de la Llei de Jerusalem que Herodes consulta: saben que el Messias ha de néixer a Betlem, però no el van a veure. ¿Anomenaríem cercadors de la veritat als qui no tenen l’interès més mínim per recórrer el camí cap al lloc que tan bé creuen conèixer? Si això ho traslladem a la nostra vida, no podem pas quedar-nos tranquils amb el que vam aprendre de nens a la catequesi i a la classe de religió, sense que això no ens aporti res a la vida actual, sinó que hem d'aprofundir en l'ensenyament de Jesucrist i traduir-ho en obres cada dia; així serem per als altres com l'estel que va indicar als mags el camí del Salvador. He conegut moltes persones que se senten satisfetes amb el que ja saben, o amb el s’imaginen que saben, per als quals l'Evangeli és més un cúmul inútil de coneixements que no pas una crida a la conversió i una invitació a la vida. Per això avui, la Paraula de Déu ens proposa l'exemple dels mags com a buscadors de la veritat divina.

Qui eren aquests personatges que l'evangelista Mateu ens mostra? En el relat se'ns presenten amb uns trets essencials, com a figures destacades. L'Església els venera com a sants i molt aviat es va celebrar la seva memòria als països que van començar a ser cristians. La tradició els dóna els noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. El fet d'haver estat presentats com a reis pot venir de l'oracle del profeta Isaïas, que hem llegit a la primera lectura: «Els reis caminaran a la llum de la teva albada», o el que ens diu el salm 71: «Es prosternaran tots els reis davant Ell, el serviran tots els pobles». Eren homes d'alta posició social i d'una gran cultura i saviesa. Per l'estil d'ofrenes que van presentar a Jesús, podem inferir que eren sacerdots del mazdeisme, ja que l'astronomia i la màgia eren al mateix temps disciplines científiques i cultes religiosos a Pèrsia i altres països veïns. Es tracta d'homes sincers, que viuen sota el silenci dels estels i representen l'esperança de molta gent: els estrangers, els pagans, els marginats, aquells a qui els manca la llum. Són persones que no s'acontenten amb allò que han après i saben de rutina, sinó que desitgen conèixer i avançar més, i per això es posen en camí en veure l'estel. I en arribar a Betlem es despullen de tot: deixen la seva ciència humana i troben la saviesa de Déu. Es desprenen de l'or, de l'encens i de la mirra posant-los als peus de Jesús, perquè comprenen que aquestes tres coses –riqueses, vanaglòria i autosuficiència– són la causa de la infelicitat humana, i contemplen ja lliures la veritat encarnada. Ara ja són pobres que poden ser evangelitzats.

De l'interior de cada persona que vol saber el sentit de la vida sorgeix aquesta pregunta fonamental: ¿Què és la veritat? No en el to burleta i escèptic de Pilat en preguntar-ho a Jesús en aquella paròdia de judici que va portar el Mestre a la crucifixió, sinó en un sentit urgent, quan busquem veritablement el significat de l'existència. L'home i la dona cristians són captaires i pelegrins de la veritat. Com als mags, l'estel els fa sortir de casa, de les seves opinions, de la seva comoditat, de les seves certeses humanes i els fa posar en camí, deixant-ho tot enrere: béns, prejudicis, interessos, convencionalismes… Avui has estat convidat a sortir de les estretes parets que t’empresonen i a caminar com un pobre per trobar la veritat que neix a Betlem. La Paraula de Déu s'ha fet home entre els pobres; només els qui tenen un cor de pobre, els pobres en l’esperit poden ser evangelitzats.