Lectura primera Is 52,7-10
D'un cap a l'altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu
Lectura del llibre d'Isaïes
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits dels
teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d'alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha
redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d'un cap a l'altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c)
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
R. D'un cap a l'altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
El Senyor ha revelat la seva ajuda
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelment
a la casa d'Israel. R.
Tothom ha vist d'un cap a l'altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn. R.
Lectura segona He 1,1-6
Déu ens ha parlat en la persona del Fill
Lectura de la carta als cristians hebreus
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del
Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l'univers amb el poder
de la seva paraula, acabada l'obra de purificació dels pecats s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el
títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta
al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d'ell tots els àngels de Déu».
Al·leluia
Neix la claror d'un dia sant:
veniu, pobles, adoreu el Senyor,
que avui ha baixat a la terra una gran llum.
Evangeli Jo 1,1-18
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir
no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu
nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d'ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l'abundància de la seva plenitud tots
nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
Podem dir que les lectures del dia de Nadal volen donar una resposta al gran
interrogant que ha travessat els dos mil anys de la història del cristianisme: ¿Qui és Jesucrist? La resposta la trobem, sobretot, al pròleg de l’Evangeli de Sant Joan: El qui és la Paraula,
el Creador de l’Univers, la Llum del món, aquell que ens ha revelat el Pare. A tot el món cristià el dia 25 de desembre celebrem el naixement d’un infant: Jesús de Natzaret, que ha
revolucionat i està il·luminant des de fa dos mil anys la història de la humanitat. Els qui no són cristians potser es preguntaran qui és aquest infant que els cristians celebrem amb tanta
solemnitat. No està de més que nosaltres, en aquesta ocasió singular del Nadal, també ens ho preguntem.
¿Qui és Jesucrist per a tu? Cal que deixem les qüestions generals, i que no ens
limitem únicament a repetir el que hem après a escola o a la catequesi, sinó que ens preguntem d’una manera molt personal: «Per a mi, ¿qui és Jesucrist?» Segons la resposta que donem amb els
llavis, amb el cor i sobretot amb la vida, la nostra existència seguirà un rumb o un altre i s’orientarà segons uns paràmetres determinats. Si Jesucrist ho és tot per a mi: el meu Déu, el meu
Salvador, el meu model, el meu tot, aleshores tractaré de fer realitat en la meva vida aquest convenciment. Si Jesucrist és un home extraordinari, el més enigmàtic i grandiós entre els fills
d’Adam, però no és res més que un home, potser seré un gran admirador seu, miraré de seguir la seva vida moralment exemplar, però mai no em posaré de genolls davant d’Ell. Si Jesucrist només
va ser un inconformista entre la gent conformada, com ha dit algú, o un visionari i un messias frustrat com pensen molts jueus, o un “avatar” més entre tants altres que han existit i
continuen venint a l’existència, ¿quin sentit té llavors que continuem vivint com a deixebles de Jesús de Natzaret?, ¿per què continuar fent comèdia resant el credo? Tant de bo que aquest
Nadal ens ajudi a personalitzar els continguts de la fe que hem rebut per la revelació de Déu i que l’Església ens ensenya i ens proposa creure; tant de bo que reafirmem la nostra fe en
«Jesucrist, Déu i home veritable», en «Jesucrist, redemptor dels homes», en Jesucrist «el camí, la veritat i la vida, Paraula eterna de Déu que ha vingut a habitar entre nosaltres».
Jesucrist és el
vivent. Ell no ha passat a la història com tants altres personatges que un dia, ja fa molts anys o molts segles, varen estimar i foren estimats, van recórrer els mateixos o semblants espais
que avui nosaltres recorrem en pobles i ciutats del nostre planeta. Jesucrist no pertany al passat. Mentre els éssers humans tenim, per la nostra mateixa condició històrica, una relació amb
el passat i amb el futur, Ell és sempre present; per això viu al teu costat i t’acompanya. Ell t’estima i s’interessa per tu, t’il·lumina amb la seva llum, et parla i et diu paraules de
veritat i de vida. Ell vol el teu bé i no et deixa pas tranquil quan prens un camí erroni o dolent; és un amic que sempre jugarà net amb tu respecte a la veritat i al teu destí etern. Jesús
viu al teu cor per l’amistat i la comunió amb Ell. Viu en l’Eucaristia, aliment que dóna la vida eterna. Viu a la Bíblia, Paraula immortal de Déu a l’home. Viu en els homes i dones que creuen
en Ell, l’estimen i segueixen els seus passos. Viu en els infants innocents, Ell que no va deixar de ser mai un infant en la seva relació amb el Pare. Viu per donar-nos la vida, per
recordar-nos sempre que el nostre destí és la Vida, amb majúscules.
