Diumenge de Pentecosta

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Beneeix el Senyor, ànima meva. 
Senyor, Déu meu, que en sou de gran. 
Que en són de variades, Senyor, les vostre obres,
la terra és plena de les vostres criatures.

R. Quan envieu el vostre alè, 
Senyor, renoveu la vida sobre la terra. 

O bé: Al·leluia. 

Si els retireu l’alè, expiren i tornen a la pols d’on van sortir. 
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, 
i renoveu la vida sobre la terra. R. 

Glòria al Senyor per sempre. 
Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, 
que li sigui agradable aquest poema, 
són per al Senyor aquests cants de goig. R.

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

O bé:

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires naturals, sinó segons les de l’esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.

Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com ho demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Tots els qui viuen portats per l’Esperit de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» Així l’Esperit s’uneix personalment al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats amb ell.

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.»

O bé:

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,15-16.23b-26)

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

»Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre.»

 

 

La vida cristiana és una experiència impregnada per l'Esperit Sant. L'Esperit no té un rostre concret, però els seus noms ens parlen d'aquesta profunda presència seva en nosaltres i entre nosaltres: foc, aigua, esperit, alè, vent… L'única manera de pensar i viure en l'Esperit Sant és dir-li: «Veniu!». I és que per viure plenament en cristià, el necessitem amb urgència, perquè, com declarava el Consell Mundial de les Esglésies a Uppsala (Suècia), l'any 1968: «Sense l'Esperit Sant, Déu ens queda lluny; el Crist pertany al passat; l'Evangeli és lletra morta; l'Església, una organització més; l'autoritat, un domini; la missió, una propaganda; el culte, una evocació; l'obrar en cristià, una moral d'esclaus». 

Crec que un dels grans problemes dels temps actuals és la carència d'una visió espiritual de la realitat en què vivim, la manca d'una mirada sobre la vida amb ulls de fe. En contrapartida i com a compensació, se'ns presenta un excès de materialisme en múltiples formes: productivitat i consumisme frenètics, visió desenfocada i, àdhuc desenfrenada, de la corporalitat i el sexe, oblit deliberat de valors morals, buit de contingut de les celebracions religioses, que per a molts signifiquen ben poca cosa apart d'una festa familiar i social. En un panorama així, ¿no fóra bo recordar aquestes paraules de Jesús: «L'home no viu només de pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu»? L'Esperit Sant ens fa comprendre que estem cridats a un destí etern i ens impulsa a cercar Déu ardentment i a trobar les raons de viure en aquest món. Gràcies a l’Esperit podem treballar per una convivència més justa i més humana, on tota persona sigui considerada amb la dignitat que Déu li ha donat.

            L’Esperit Sant ens fa lliures perquè el rebem de Jesucrist, que, amb la seva mort i resurrecció ens ha fet fills de Déu. I en la llibertat autèntica que ens dóna l’Esperit, comprenem la raó de la nostra relació amb Déu i amb els germans, puix que en això consisteix la religió veritable: en l’amor. La fe cristiana no neix pas d’unes normes que manin o prohibeixin, sinó de l’estimació, que ens fa seguir el camí de l’Evangeli amb entusiasme i coratge i ens fa veure el que hem de fer a cada moment. Avui, com els apòstols, obrim el nostre cor a l’Esperit i testimoniem amb alegria, amb paraules i obres que el Crist ens ha salvat.