Santa Maria, Mare de Déu, 1 de gener. Octava de Nadal

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»

Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, 
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació. 

R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi. 

Que s’alegrin els pobles i cridin de goig. 
Vós regiu el món amb justícia, 
regiu les nacions amb rectitud 
i guieu els pobles de la terra. R. 

Que us lloïn les nacions,Déu nostre, 
que us lloïn tots els pobles alhora. 
Que Déu ens beneeixi, 
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.

Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 

Comencem bé l'any, amb bones notícies que no han sortit als informatius de la televisió o de la ràdio ni a la premsa, però que acabem d'escoltar, en la festa de Santa Maria Mare de Déu. Encara som a Nadal. Celebrem el Naixement del Crist. La nostra atenció està centrada en Ell, també avui que recordem la seva Mare. Ell es diu Jesús, que significa: "El Senyor salva". I és Ell qui il·lumina la nostra existència sencera i ens ofereix la salvació divina.

Els sacerdots de l'antic Israel invocaven en la litúrgia, sobretot en començar l’any, la benedicció i la pau de Déu damunt de tot el poble. Però nosaltres els cristians tenim molts més motius per alegrar-nos i esperar que Déu beneeixi el nostre nou any, fent prosperar la pau al voltant nostre. La raó és la mateixa que hem anat sentint durant tot el temps de Nadal. I avui ens l'ha dit l'apòstol Pau: «Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, perquè obtinguéssim ja la condició de fills». Això vol dir que el Fill de Déu s'ha fet home, en el si de la Verge Maria, perquè nosaltres, els homes, siguem fills adoptius de Déu. Per això podem dir plens confiança, o millor encara, és l'Esperit de Déu el qui pot cridar dins nostre: «Abba, Pare». Aquesta és la millor perspectiva de l'any que comença. Al llarg dels seus dotze mesos podrem trobar-nos amb dificultats de tota mena: podrem caure malalts, veure'ns plens de problemes i patir les mil vicissituds de la vida, però no estem sols, ¡puix que som fills!, pertanyem a la família de Déu. No podem deixar-nos dominar pel pessimisme o l'angoixa. Ens ha nascut Jesús, el Déu que salva. I Ell ens ha ensenyat qui és Déu per a nosaltres: de vegades li diem Creador, Totpoderós, Ser Suprem, Déu, Senyor ... Però Jesús ens ha dit que el podem anomenar Pare.

El record de la Mare de Déu fa encara més agradable aquesta bona notícia. Ella va ser triada per Déu per portar a aquest món al Salvador. I avui, primer de gener, els cristians li dediquem una de les festes més solemnes de l'any, recordant i celebrant la seva Maternitat: Santa Maria, Mare de Déu. Certament és un record que a tots ens omple d'alegria i d'esperança. I que està plenament centrat en l'esperit d'aquestes festes nadalenques; la Santíssima Verge és la nostra millor mestra en la celebració del Nadal. Maria, la Mare que va donar a llum Jesús; la que es va alegrar íntimament de la presència dels pastors i de les paraules que deien; la que el va portar al temple; la que juntament amb sant Josep, el seu espòs, i seguint la indicació de l'àngel, li va posar el nom de Jesús; la que «meditava totes aquestes coses» que passaven al seu Fill, «i les guardava en el seu cor». Més tard ella serà també la perfecta deixebla del seu Fill, la primera cristiana, membre de la comunitat apostòlica de Jerusalem. Per això no ens estranyem pas que, amb el seu entranyable títol de Mare de Déu, sigui invocada avui joiosament pels cristians com a Mare de l'Església, Mare de tots els qui creiem en Jesucrist.

Així comencem l'any amb una fe renovada en Jesús, com a Déu Salvador, i alhora amb un record filial vers la seva Mare, que és també la nostra Mare. I el comenem celebrant l'Eucaristia. Precisament la Mare de Déu és el millor model de com hem de celebrar la Eucaristia. Ella, la fidel deixebla del Crist, guardava aquestes coses i les meditava, així ens ha ensenyat l'actitud de com hem escoltar la Paraula de Déu. També ha estat ella la qui millor va saber lloar el Senyor, donant-li gràcies en el seu cant del Magníficat, pel que havia fet a favor de tots. I finalment va estar al peu de la Creu, en comunió perfecta amb el seu Fill en el moment de la mort, com ho havia estat en el del seu naixement. ¿No són aquestes tres actituds les fonamentals en la celebració de l'Eucaristia? Escolta de la paraula, acció de gràcies, comunió amb el Cos entregat i la Sang vessada del Crist Jesús... Que Maria, Verge i Mare, ens ajudi a celebrar amb fe aquesta Eucaristia i ens doni ànims per començar amb esperança cristiana el nou any.